Retrat conservat al convent de les Caputxines de Manresa
Hem conegut Marta Noguera a través de dues ponències d’Àlvar Maduell, “Marta Noguera, mística manresana” i “Marta Noguera, escriptora en català de principis del segle XIX”.
Marta Noguera va néixer a Cal Rosal, al número 15 del carrer Vilanova, a Manresa, el 10 d’abril de 1774. Filla del rellotger Segimon Noguera i de Magdalena Valeri, va tenir nou germans. La majoria foren monjos i monges, com és el cas d'ella mateixa, que ingressà a les caputxines a Barcelona a l’edat de 23 anys.
El mèrit de Marta Noguera resideix en el fet d’escriure en català en un moment de decadència de la llengua i cultura pròpies. A més, no trobem dones escriptores en català a començament del segle XIX. Va arribar a tenir una dedicació diària i programada, sobretot de 1800 a 1806, els seus anys més prolífics. La seva obra no té valor literari, ni reflecteix la societat del moment. Marta Noguera escrivia tal com pensava, i per això ho feia en català, sense cap consciència d'aquest fet. Li mancaven recursos: no dominava la sintaxis ni l'ortografia.
Les més de set-centes cartes que va escriure parlen de la seva vida, de les seves visions paranormals i de la seva experiència mística. La seva autobiografia La enamorada del home més hermós del món, va ser publicada el 1911 i se'n féu una edició en català i una altra en castellà. Al castellà la traduí María de las Nieves Cervera Bret l'any 1956. El seu confessor, Esteve Calveras, va agrupar les seves cartes en quatre volums. No se’n coneix la localització.
Va morir el 4 de juny de 1830, després d’una malaltia que va durar quinze anys.
Maduell ens diu que “gràcies a Marta Noguera el desert femení de l’època prèvia al poema d’Aribau no serà tan àrid, no serà tan rigorosament desert”.
El 1930, en record del primer centenari de la seva mort, l'Ajuntament va acordar col·locar una placa on havia nascut. Actualment no se'n visualitza el rastre; suposem que va desaparèixer durant la guerra civil.
Bibliografia
Ponències esmentades d'Àlvar Maduell
Miscel·lània d’Estudis Bagencs, núm. 4, CEB, Manresa, 1985
(biografia publicada l'any 2009)
2 comentaris:
De l'autobiografia no se n'han fet "deu edicions", sinó simplement una en català i la traducció en castellà. Àlvar Maduell.
Moltes gràcies Alvar Maduell!!
Modificat.
Publica un comentari a l'entrada