tag:blogger.com,1999:blog-52543185216993874272024-03-13T14:34:24.570+01:00Manresanes que han fet històriaConxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.comBlogger70125tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-13370156287869781472021-11-12T17:37:00.000+01:002021-11-12T17:37:22.300+01:00<p>El gener del 2009 vam iniciar aquesta recerca amb la
intenció de fer visibles dones manresanes que ens han precedit.</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Hi trobareu una setantena d’històries de dones que van
néixer, van viure o viuen a la nostra ciutat. Dones conegudes, desconegudes o anònimes
que nosaltres vam triar. No hi són totes i potser en falten de rellevants. La
nostra intenció, en un moment que no hi havia cap recull d’aquesta mena, va ser
mostrar referents femenins en tots els àmbits de la societat. <br />
<br />
Gràcies a tots els que hi heu participat amb el vostre testimoni i de manera especial
als historiadors Jaume Serra Carné i Raquel Valdenebro Manrique per les
biografies que hi heu aportat.<o:p></o:p></p>
<p class="MsoNormal">Ens ha agradat molt treballar en aquest projecte i seguirem
explicant les històries de les dones de la nostra ciutat i del nostre país.<br /><br />Lluïsa Font Garcia i Conxita Parcerisas Estruch
(historiadores)<br />Manresa, 2021</p><p class="MsoNormal"><o:p></o:p></p>Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-5099392775157595042019-11-28T12:12:00.000+01:002019-11-28T12:11:42.053+01:00Sibil·la de Solà i Elisenda Eymerich (segles XIII i XIV)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-KYv2BynW8BY/WygagBZNGCI/AAAAAAAANe8/CfiytHshCN06o0-GhtaIJk0qRe_tdDROACLcBGAs/s1600/hagad-daurada-web-44671_57_540x335.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="335" data-original-width="540" height="246" src="https://4.bp.blogspot.com/-KYv2BynW8BY/WygagBZNGCI/AAAAAAAANe8/CfiytHshCN06o0-GhtaIJk0qRe_tdDROACLcBGAs/s400/hagad-daurada-web-44671_57_540x335.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<span style="background: rgb(247 , 247 , 247); color: #2b2b2b; font-family: "arial" , sans-serif; font-size: 9pt; line-height: 107%;">Art sefardí. Hagadà
daurada, Barcelona, 1320. - Wikimedia Commons<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Refer la història de les dones a l’edat mitjana és una tasca
difícil i sovint plena de mancances. La documentació que ens ha quedat de
l’època ens mostra un món ple d’homes que fan negocis, es barallen en litigis i
guerres o administren patrimonis. El paper de les dones està reservat a l’àmbit
domèstic, i només les coneixem com a mares, esposes i vídues, sempre sota la
tutela del pare, el marit o els fills. La seva vida privada és desconeguda i el
poc que sabem és a través de fonts indirectes. La seva vida pública és
pràcticament inexistent.<o:p></o:p></span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />És per aquest motiu que el nostre interès es desperta quan,
de forma sobtada, els documents medievals ens regalen informació sobre dues
dones manresanes que, en una època extraordinàriament antiga, podrien haver destacat
per haver exercit com a administradores del seu patrimoni.</span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />Ambdues dones van ser coetànies en el temps. Van coincidir
durant el primer quart del segle XIV, especialment entre els anys 1315 i 1325.
Totes dues van quedar vídues sent molt joves i a càrrec de fills petits. Les
dues van ser administradores del patrimoni familiar, i també del propi, sense
necessitat de tuteles masculines. Van tenir en comú el fet de pertànyer a
nissagues de rics comerciants i homes de negocis, amb un estatus i un nivell de
vida molt per sobre de la mitjana. El seu paper en els negocis volia dir que
segurament també eren dones amb un domini de les lletres i els comptes.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />La primera de les nostres dones fou </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Sibil·la de Solà</b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">,
filla d’una important família de propietaris i mercaders manresans establerta a
Terrassa. Casada a partir del 1282 amb Ermengou Andreu, soci del seu pare, es
va traslladar a viure a Manresa. Va ser mare de Galceran i Geralda Andreu i va
quedar vídua cap a l’any 1300, quan devia ser encara prou jove. Anys més tard
es tornaria a casar amb Raimon d’Enfesta. Sibil·la era, el 1318, propietària
d’un important patrimoni fruit del seu matrimoni amb Ermengou Andreu, però
també fruit de la gestió de les pròpies rendes. Els darrers anys de la seva
vida, entre el 1318 i el 1323, va viure al casal familiar dels Andreu amb el
seu fill Galceran,</span><a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack" style="font-family: Verdana, sans-serif;"></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> i sovinteja com a protagonista en els
llibres de comptabilitat familiar, exercint com a inversora del seu patrimoni
en comandes, cobrant rendes i fent préstecs. </span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />La segona de les nostres dones és </span><b style="font-family: Verdana, sans-serif;">Elisenda Eymeric,</b><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"> que
enllaça dues de les famílies més riques de la Manresa del segle XIV, els
Eymeric i els Sallent. Elisenda fou filla de Raimon Eymeric, important
home de negocis, i de Geralda. Va tenir tres germans, Raimon, Bernat i Pere.
Cap al 1310 es va casar amb Arnau Sallent, fill de Bernat Sallent, un ric
propietari de Manresa. El casal familiar dels Sallent era -als afores de
Manresa- cap al final del carrer de Santa Llúcia, a prop del torrent de Sant
Ignasi. El seu germà Raimon Eymeric, casat amb Blanca d’Òdena, va esdevenir el
successor del seu pare i un important propietari i home de negocis.</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">
</span></div>
<br />
<div style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Elisenda va quedar vídua el 1315 amb dos fills menors d’edat
al seu càrrec: Bernadó i Geralda, i va exercir des d’aleshores com a
administradora del patrimoni dels Sallent en nom dels seus fills. Als llibres
familiars, que compartiria amb el seu germà Raimon, apareix comprant i venent,
llogant, arrendant, invertint en comandes, rebent homenatge dels seus pagesos,
nomenant procuradors, i un llarg etcètera, sense el consentiment ni la tutela
de ningú. En morir el seu germà Raimon, i tenint present que els altres dos
germans -Pere i Bernat- també eren morts, i desprès d’alguns litigis amb les
seves cunyades, va esdevenir tutora i administradora d’ambdós patrimonis i
segurament una persona molt influent.<br />
</span><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br />Aquests són dos exemples excepcionals, però de ben
segur no pas els únics. La història de les dones té un recorregut que encara està per fer. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<span style="line-height: 150%;"><o:p><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><br /><b>Raquel Valdenebro </b>(historiadora)</span></o:p></span></div>
<br />Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-66546003120472505712019-11-28T12:08:00.002+01:002019-11-28T12:08:34.720+01:00Montse Roldán (Tiedra-Valladolid, 1943) <div style="text-align: center;">
<b>PREMI MARIA CASAJUANA 2019 </b></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-kFgBT6tRkW8/XJFrSggi0QI/AAAAAAAAOJs/et3WNf1tnEsSVRnTyPgitQ5rUtP5TWbuwCLcBGAs/s1600/54356018_10218704806639999_1758843632321822720_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="834" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-kFgBT6tRkW8/XJFrSggi0QI/AAAAAAAAOJs/et3WNf1tnEsSVRnTyPgitQ5rUtP5TWbuwCLcBGAs/s400/54356018_10218704806639999_1758843632321822720_n.jpg" width="347" /></a></div>
<div>
<br />
<b>Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2019. </b><br />
<br />
Nascuda el 1943 a Tiedra (Valladolid) dins la caserna de la Guàrdia Civil, Montse Roldán Rodríguez va arribar a Manresa amb poc més d'un any, seguint al seu pare i, després de moure's per tot el país, va acabar establint-se a Manresa quan tenia 11 anys. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Amb només 15 anys va començar a treballar als magatzems de Can Jorba de Manresa i, també de jove, va descobrir l'excursionisme i l'escalada de la mà del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Ha estat professora d'educació física durant 20 anys i la seva vida s'ha caracteritzat per una motivació d'ajuda als altres. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Activista social i cofundadora de l'associació sociocultural Club Gavines, fa més de 30 anys que és voluntària a les presons (primer a la Model de Barcelona i ara a Lledoners) on organitza esdeveniments culturals, xerrades, classes, tallers, sortides i tot allò que contribueix a la reinserció dels presos. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
És membre del Consell Municipal de la Dona de Manresa gairebé des del seu inici, l'any 1997, i des del 2000 col·labora amb el Centre de dia Mosaic per a persones amb problemes de salut mental, així com amb la Plataforma d'Aliments. Actualment forma part del programa Lèxic de l'Ateneu Les Bases, on ajuda a llegir als nens.<br />
<br />
Text: Premi Maria Casajuana 2019 </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-DYI4VBXRiU0/XJFwmWXU9rI/AAAAAAAAOJ4/VyIX4fBDxCYMaPPm7dy3uY2rOLgKhxDOwCLcBGAs/s1600/blog%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1043" data-original-width="1600" height="260" src="https://2.bp.blogspot.com/-DYI4VBXRiU0/XJFwmWXU9rI/AAAAAAAAOJ4/VyIX4fBDxCYMaPPm7dy3uY2rOLgKhxDOwCLcBGAs/s400/blog%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-4LJGcq3Vqzs/XJFwninCsLI/AAAAAAAAOJ8/NaSoNIu9PNwI6oO3-SJkH85d9Ya_GszGwCLcBGAs/s1600/blog%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1501" data-original-width="1600" height="375" src="https://4.bp.blogspot.com/-4LJGcq3Vqzs/XJFwninCsLI/AAAAAAAAOJ8/NaSoNIu9PNwI6oO3-SJkH85d9Ya_GszGwCLcBGAs/s400/blog%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-jG-nAfsUKEw/XJFwpMR9ynI/AAAAAAAAOKA/xUUKjmbgrHsCC2BWVOcc4MSz736NoyzcwCLcBGAs/s1600/blog%2B3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1149" data-original-width="1600" height="286" src="https://4.bp.blogspot.com/-jG-nAfsUKEw/XJFwpMR9ynI/AAAAAAAAOKA/xUUKjmbgrHsCC2BWVOcc4MSz736NoyzcwCLcBGAs/s400/blog%2B3.jpg" width="400" /></a></div>
<div>
<br />
(Amb representants del Consell Municipal de la Dona i amb l'Associació Lilium també premiada amb el I Premi Maria Casajuna per associacions 2019). </div>
Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-26615798443241839682019-11-28T12:08:00.001+01:002019-11-28T12:22:48.175+01:00Paqui Borjas i Reyes (Súria, 1963) <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: start;"><b>PREMI MARIA CASAJUANA 2018</b></span></div>
<br>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-w5Y1P1yv590/XJF2J1akcMI/AAAAAAAAOKU/ppNsx719G8std38Y4cvYf4EHScoYPOVRACLcBGAs/s1600/Blog%2B0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1238" data-original-width="1600" height="308" src="https://1.bp.blogspot.com/-w5Y1P1yv590/XJF2J1akcMI/AAAAAAAAOKU/ppNsx719G8std38Y4cvYf4EHScoYPOVRACLcBGAs/s400/Blog%2B0.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b>Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2018 </b></div>
<br />
Va néixer a Súria el 1963 i és mare de dos fills que es dediquen també a l'art, la Gemma i el Mateu. Artista, Arterapeuta, Educadora Emocional i Clown, es forma en dansa i expressió teatral, educació infantil i arteràpia.<br />
<br />
Inicia la seva vida professional en el món de l'educació i amb el temps la vincula a l'art, creant el seu propi projecte d'art i educació emocional.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Dedica gran part de la seva vida professional a Manresa i la comarca del Bages, en centres educatius i instituts. És una dona molt sensibilitzada amb la infància desfavorida i la violència de gènere que utilitza el clown com a eina per expressar i posar de manifest les injustícies socials. És la creadora del projecte Expressa't. Educació emocional i arts escèniques que utilitza el teatre i la dansa com una via per resoldre conflictes emocionals. Utilitza també la teràpia del moviment i la consciència corporal, com una via per a l'expressió i la comunicació. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
A banda, des de fa anys col·labora desinteressadament i de forma altruista amb diferents associacions i entitats de caire social i cultural organitzant tallers, projectes i festivals de caire solidari. En destaquem la col·laboració amb la Fundació Ampans en el projecte Parelles Artístiques, amb Creu Roja Manresa acompanyant dones africanes dins el projecte Innana i fent tallers culturals i artístics amb Dianova, També amb Creu Roja ha acompanyat persones grans a través de l'humor. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Ha participat al Festival solidari i ha creat la caravana solidària per la pau de Pallassos sense Fronteres en benefici a la infància refugiada, amb el Festival en benefici de l'Associació TEA (síndrome de l'Espectre Autista) de la Catalunya Central i amb la plataforma Casa nostra casa vostra del Bages. Fa cursos de tango com a teràpia de creixement personal a dones víctimes de la violència masclista amb l'associació LILIUM i el SIAD i el taller "la dona que habita dins teu" en l'àmbit del 8 de març a diferents Ajuntaments de la comarca. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
En la seva vessant cultural, col·labora en les fires Embarrats de Sant Joan de Vilatorrada, a la Fira de l'Aixada de Manresa i fa visites teatralitzades a la Colònia Vidal de Berga. Recentment ha col·laborat amb el Festival CLAM com a clown "El Dictador" de Charlie Claplin 2017. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Text: Premi Maria Casajuana 2018 </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-drBYPOOwm40/XJF2MidRmSI/AAAAAAAAOKc/3Jc7jfjvqw4gCVGQflfvlc0U4wI7eboVgCLcBGAs/s1600/blog%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="996" data-original-width="1600" height="248" src="https://4.bp.blogspot.com/-drBYPOOwm40/XJF2MidRmSI/AAAAAAAAOKc/3Jc7jfjvqw4gCVGQflfvlc0U4wI7eboVgCLcBGAs/s400/blog%2B1.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-OpPxJy1NDTU/XJF2MhoQCLI/AAAAAAAAOKY/3eqAgkWZ8ls-rmijB1Y-LTlDMBDiMsTjACLcBGAs/s1600/blog%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1111" data-original-width="1600" height="277" src="https://2.bp.blogspot.com/-OpPxJy1NDTU/XJF2MhoQCLI/AAAAAAAAOKY/3eqAgkWZ8ls-rmijB1Y-LTlDMBDiMsTjACLcBGAs/s400/blog%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-87947070291652956582019-11-28T12:08:00.000+01:002019-11-28T12:08:13.211+01:00Josefina Farrés Arderiu (Manresa, 1954)<div style="text-align: center;">
<b>PREMI MARIA CASAJUANA 2017</b></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-cCI73eLmyWQ/Xdk_0-Si3CI/AAAAAAAAOow/70cc02k25_gokEDbrcsE_myfB40bNQttQCLcBGAsYHQ/s1600/Fina%2BFarr%25C3%25A9s%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1329" data-original-width="1600" height="331" src="https://1.bp.blogspot.com/-cCI73eLmyWQ/Xdk_0-Si3CI/AAAAAAAAOow/70cc02k25_gokEDbrcsE_myfB40bNQttQCLcBGAsYHQ/s400/Fina%2BFarr%25C3%25A9s%2B2.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<b>Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2017</b><br />
<br />
La Josefina Farrés i Arderiu va néixer a Manresa el 1954 i és mare de tres fills i àvia de dos néts. De família masovera, va estudiar a l'Oms i de Prat i va continuar amb els estudis a l'Institut Francès. Després de treballar a diverses empreses va acabar treballant de banquera durant 33 anys.<br />
<br />
Va començar a formar part del món associatiu a través de l'escoltismem l'any 1974 amb l'Agrupament Escolta antoni Gaudí. Alhora, també participava a les reunions del MUEC, el Moviment d'Estudiants Universitaris Cristians on va començar a sentir parlar de Pere Casaldàliga, a qui va conèixer posteriorment a Roma. Arran d'aquest fet, va fundar, amb altres persones, l'Associació d'Amics d'en Pere Casaldàliga.<br />
<br />
Quan l'any 1994 esclatà el gran conflicte a l'Àfrica dels Grans Llacs, tenint coneixement del que passava a la zona pels missioners que portaven anys treballant-hi, es va mobilitzar amb altres manresans per denunciar-ho. Així va començar l'Associació Inshuti, el 1995, amb l'objectiu de denunciar i sensibilitzar la societat sobre el conflicte, en el que hi va morir la Flors Sirera l'any 1996. L'associació ha fet projectes de cooperació, i segueix fent xerrades, exposicions i campanyes; i formen part del Consell Municipal de Solidaritat.<br />
<br />
Denuncia la vulneració dels Drets Humans a Ruanda i dóna a conèixer la situació de la Victoire Ingabire Umuhoza, una ruandesa empresonada des de l'any 2010 per presentar-se a les eleccions i que s'ha convertit en un símbol viu de lluita per la llibertat, la democràcia i la justícia per Ruanda.<br />
<br />
Des del 2013 fa classes d'alfabetització a dones a Càtitas i participa també al Consell Municipal d'Interculturalitat.<br />
<br />
Manresa, 8 de març de 2017<br />
<br />
Text: Premi Maria Casajuana 2017Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-16628564608240350172018-09-03T14:06:00.000+02:002020-05-19T14:02:59.993+02:00Dones i cultura esportiva: Esportistes manresanes<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Exposició: <b>“Dones i cultura
esportiva: Esportistes manresanes”.</b><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">A càrrec de l’alumnat de batxillerat de
l’Institut Pius Font i Quer.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">De l’1 al 15 de març de 2018.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Vestíbul de la Biblioteca del Casino de
Manresa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Organitza: IES Pius Font i Quer i SIAD Montserrat
Roig.<br /><o:p></o:p></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-ukXrAElza_E/W40jIQGv6TI/AAAAAAAANqk/tDTVLGVkG2UiLiZt0RZO-_z-5LFGWSBjQCLcBGAs/s1600/portada%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1165" data-original-width="1600" height="464" src="https://3.bp.blogspot.com/-ukXrAElza_E/W40jIQGv6TI/AAAAAAAANqk/tDTVLGVkG2UiLiZt0RZO-_z-5LFGWSBjQCLcBGAs/s640/portada%2B2.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-n74SWX6HMyo/W0H_-VBPPFI/AAAAAAAANiY/jgkar81WraMBMSgN3bbb4Pt2DPPAzqB5QCLcBGAs/s1600/1%2BPicas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1182" data-original-width="1600" height="472" src="https://1.bp.blogspot.com/-n74SWX6HMyo/W0H_-VBPPFI/AAAAAAAANiY/jgkar81WraMBMSgN3bbb4Pt2DPPAzqB5QCLcBGAs/s640/1%2BPicas.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /><b>NÚRIA PICAS</b><br /><br />- Ultra Trail Cavalls del Vent 2011.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Campiona de la Copa del Món d'Ultra
Trails 2012.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Doble campiona de l'Ultra Trail Word Tour.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Campiona del món de marató de muntanya
als Sky Games.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Transgrancanaria.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- L'Ultra Trail del Mont Fuji.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- La Buff Èpic Trail.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Quatre Ultra Pirineus seguides i quart
lloc absolut.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Tres victòries seguides al Grand Trail
des Templiers.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Millor esportista catalana de l'any 2015.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Ultra Trail del Mont Blanc 2017.<br /><br /><br /><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ZGoPLzoYIeM/W0IADi0hQCI/AAAAAAAANjQ/HBpS5dFKOf4U_R78J65k-KWTHKrKvcDDwCEwYBhgL/s1600/2%2BCalduch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1018" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZGoPLzoYIeM/W0IADi0hQCI/AAAAAAAANjQ/HBpS5dFKOf4U_R78J65k-KWTHKrKvcDDwCEwYBhgL/s640/2%2BCalduch.jpg" width="406" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><b>MERITXELL CALDUCH PRAT</b><br /><br />- Campiona de Catalunya dels 5.000 i 10.000
m (1999), bronze en 5.000 m (2011).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Bronze als Universitaris Mundials a Jena
(Alemanya) (2000).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Campiona d'Espanya promesa dels 3.000 m
(2000) i 10.000; subcampiona en 5.000 m i bronze en cros promesa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Cinc cops campiona dels 10 km en ruta (2001,
2005, 2007, 2008, 2009) i segona el 2010.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Subcampiona catalana de cros (2003, 2004).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Campionat de Catalunya de Marató de
relleus (2005) a les files del CA Manresa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Campiona d'Espanya dels 10.000 m (2009) i
bronze en ruta.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Vuit cops campiona d'Espanya de cros
formant part de la selecció catalana (tres en junior, cinc en sènior), i per
clubs, or (2009-2011), plata (2007, 2008) i bronze (2012) amb el Barça.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- El 2009, subcampiona de Catalunya dels
5.000 m i campiona de cros per clubs.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Dos cops campiona de Catalunya promesa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Ha participat en campionats europeus i
mundials de cros.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Campiona de Catalunya de mitja marató 1h
15' 54'' (Terrassa, 2011)<br /><br /><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-bTHA9BPFqKY/W0M13xj5fSI/AAAAAAAANjo/3h9Cj7zMbuoxrQlsxz6ep21ZSRInfUEWACLcBGAs/s1600/2%2BNina%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1188" data-original-width="1600" height="473" src="https://4.bp.blogspot.com/-bTHA9BPFqKY/W0M13xj5fSI/AAAAAAAANjo/3h9Cj7zMbuoxrQlsxz6ep21ZSRInfUEWACLcBGAs/s640/2%2BNina%2B2.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><b>NINA PONT</b><br /><br />- Diversos campionats d'Espanya de
categories inferiors.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Campiona d'Espanya de segona divisió amb
el Sant Francesc de Manresa.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Primera espanyola a rebre una beca d'un
equip universitari dels Estats Units l'any 1985.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Guanyadora de la Nit de l'Esportista
manresana (1985).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Amb l'equip nord-americà Old Dominion va
guanyar la lliga femenina dels Estats Units.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- En tornar dels Estats Units, va jugar en
diversos equips de primera divisió. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- Formà part de la selecció espanyola en
totes les categories, en campionats europeus i mundial.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">- 84 cops internacional amb la selecció
espanyola. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Un títol de lliga catalana i
un títol de lliga espanyola.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Ha estat al cinquè ideal de
diferents campionats d'Europa.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-k4NiRtVJMg0/W0IAEH_rVjI/AAAAAAAANio/TkZZggn1_coy8Ales49isn0e-bzq2o6hgCLcBGAs/s1600/4%2BUbach.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1185" data-original-width="1600" height="472" src="https://1.bp.blogspot.com/-k4NiRtVJMg0/W0IAEH_rVjI/AAAAAAAANio/TkZZggn1_coy8Ales49isn0e-bzq2o6hgCLcBGAs/s640/4%2BUbach.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 13.3333px;"><b>MONTSERRAT UBACH TARRÉS</b></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Formà part de l'equip de
recerques espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya (1965-2009).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Formà part de la National Speleological
Society d'Alaska i de l'Spéléo Club de París.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- El 1983 descobrí un avenc al
Solsonès, que fou batejat amb el seu nom i en el qual establí el rècord estatal
femení de fondària.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Ha organitzat i/o participat
en campanyes espeleològiques arreu dels cinc continents. Ha explorat grans
cavitats tropicals, subglacials i volcàniques, com ara les coves de l'illa de
Pasqua en la primera expedició espeleològica autoritzada pel Consell d'Ancians.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- El 1980 cofunda el I Centre
de Documentació Espeleològica i dirigí durant més de deu anys la revista <i>Bibliografia Espeleològica Hispànica</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-Ha rebut l'Àngel de plata de
la Federació Catalana de Muntanya, la Medalla al mèrit esportiu de la ciutat de
Manresa, el premi de la Fundació Espanyola de la Vocació i la medalla de plata
de la Federació Catalana d'Espeleologia.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-El 2010 funda Sarawak
Exploracions i Geografia, entitat que dirigeix actualment.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-Té més de cinc-cents articles
publicats i altres tantes conferències donades sobre temes relacionats amb l’espeleologia,
natura i viatges. També més de cent reportatges de caire naturalista emesos per
TV3.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-otCPk0m-bl4/W0IAEuRWBVI/AAAAAAAANis/qc7ZbptopeIrQXNVt7161xRzW9YBD9F2wCLcBGAs/s1600/5%2BAndrea.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="720" data-original-width="1280" height="360" src="https://2.bp.blogspot.com/-otCPk0m-bl4/W0IAEuRWBVI/AAAAAAAANis/qc7ZbptopeIrQXNVt7161xRzW9YBD9F2wCLcBGAs/s640/5%2BAndrea.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><b>ANDREA MARTÍNEZ MONTEAGUDO</b>
(18/06/2000)<br /><br />
- Convocada per la selecció catalana sub-16.<br />
- Campionat de Catalunya en equips comarcals amb la selecció Bages-Berguedà.<br />
-A partir del 2013, amb el FC Barcelona, va guanyar quatre lligues i quatre campionats
de Catalunya.<br />
- Ha participat amb la selecció catalana sub-16. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Ha jugat amb el RCD Espanyol
femení de 1ª divisió Lliga Iberdrola. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-PgXOv9BrVGk/W0IAFI4wkRI/AAAAAAAANiw/ykOCWu_PEZguQY1IyGSDWkk5xyYj2Bw9gCLcBGAs/s1600/6%2BLoles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1012" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-PgXOv9BrVGk/W0IAFI4wkRI/AAAAAAAANiw/ykOCWu_PEZguQY1IyGSDWkk5xyYj2Bw9gCLcBGAs/s640/6%2BLoles.jpg" width="403" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 13.3333px;"><b>LOLES VIVES JORBA</b></span></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Primera
espanyola a trencar la barrera dels 12 segons en 100 metres llisos amb
cronometratge elèctric (15/07/1979).<br />
- Plusmarquista i campiona d'Espanya absoluta en 100 metres i 4x100.<br />
- Campiona de Catalunya absoluta en diverses ocasions en 100 i 200
metres.<br />
- Campiona d'Europa i plusmarquista del món en categoria màster en proves de
velocitat i salt de llargada.<br />
- Escollida millor atleta espanyola màster els anys 2007, 2012 i 2015.<br />
- Escollida millor esportista màster manresana els anys 2011, 2013 i
2016.<br />
- Autora del llibre <i>Pacta con el diablo</i>
(Editorial Colomer), basat en la seva experiència personal. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-ABW4U6O2Fhc/W0M19tYB7vI/AAAAAAAANjs/FS0hR_Ik4VIDGXshgv9LaUspn9fU_fSwQCLcBGAs/s1600/7%2BRosich%2B2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1014" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-ABW4U6O2Fhc/W0M19tYB7vI/AAAAAAAANjs/FS0hR_Ik4VIDGXshgv9LaUspn9fU_fSwQCLcBGAs/s640/7%2BRosich%2B2.jpg" width="404" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><b>MERCÈ ROSICH VILARÓ</b></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-Va ser atleta en actiu amb el
Club Atlètic Manresa del 1969 al 1975. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-Va participar en diferents
seleccions catalanes i campionats estatals. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-Va ser internacional en
l'encontre Madrid-Barcelona-Lisboa. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Com a resultat més destacat,
va ser guanyadora de la cursa absoluta femenina Jean Boin l'any 1971. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Entrenadora nacional
d'atletisme des de l'any 1976 i promotora de l'Escola Manresana d'Atletisme creada
el 1995 i vigent en l'actualitat. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Entrenadora del Club Atlètic
Manresa des del 1973 fins al 1996. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Membre de la junta directiva
del Club Atlètic Manresa del 1982 al 1983 i vicepresidenta de l'entitat del
1993 al 2000. L'any 2000 assoleix la presidència fins al 2018. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Del 2000 al 2012, presidenta
del comitè tècnic i responsable de la formació de tècnics a la Federació
Catalana d'Atletisme. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Reconeixement com a millor
directiva a la Nit de l'Esportista de Manresa el 2005 i el 2017. </span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- L'any 2010 va rebre de la
Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, en la seva
primera edició, el reconeixement a la millor directiva esportista de
Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Actualment presenta
candidatura a la presidència de la Federació Catalana d'Atletisme a les
eleccions del març del 2018. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-KfFo09SAGSk/W0IAGI5DjII/AAAAAAAANi4/pP8VSVvIXk0GDmv2VsAnVWORnOsj4mpXQCLcBGAs/s1600/8%2BJou.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1016" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-KfFo09SAGSk/W0IAGI5DjII/AAAAAAAANi4/pP8VSVvIXk0GDmv2VsAnVWORnOsj4mpXQCLcBGAs/s640/8%2BJou.jpg" width="404" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 13.3333px;"><b>MONTSERRAT JOU</b></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Expedicions a Kènia i el
Kilimanjaro (1970), Grenlàndia (1972), l'Hindu Kush (1975) i l'Iran
(1977). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Primera alpinista de l'Estat
i la tercera europea a superar els 7.000 metres (Noshaq occ. 7.492 m).<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- III trofeu Medalla d'or gesta
humanoesportiva de Mundo Deportivo (1976).<br />
- Guardonada amb les medalles de plata col·lectiva (1970) i individual (1975)
de la Federació Espanyola de Muntanyisme. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Va començar a escalar a Montserrat,
després al Pirineu (Aneto, Mont Perdut, Punta Alta, Besiberri, Posets,
Cilindre, Mulleres, Pica d’Estats, Balaitús). Als Alps, amb Carme Oliver i
Montserrat Dalmau, va anar al Mont Blanc (4.804 m). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Ascensions fora d'Europa:
Marroc (Couloir Tiskin, 3.938 m, i Toubqal, 4.165 m), Iran (Damavand, 5. 671m),
Grenlàndia (diversos cims de 1.000 a 1.300 m), Tanzània (Kilimanjaro, 5.963 m),
Afganistan (Noshaq, 7.240 m). Perú (Chipicalqui, 6.354 m), Svalbard (diversos
cims de 1.400 a 1.600 m), Argèlia (Tahad, 2.908 m). <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-2fFXIiDe450/W0IAGqwQhII/AAAAAAAANi8/WDMTp_4LAcIcIXqIPUJfJMqyUc7hDShsACLcBGAs/s1600/9%2BMarta.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1043" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-2fFXIiDe450/W0IAGqwQhII/AAAAAAAANi8/WDMTp_4LAcIcIXqIPUJfJMqyUc7hDShsACLcBGAs/s640/9%2BMarta.jpg" width="416" /></a></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-size: 13.3333px;"><b>MARTA CAMPRUBÍ BARRIS</b></span></span><br />
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Trajectòria lligada a
l'esport i la docència. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-0l_-jeybfyE/W0IADnOiiYI/AAAAAAAANik/okXQ2eGXmkEBj7_zsBlRRPdkkHm3gsO3wCLcBGAs/s1600/10%2BL%25C3%25ADdia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1012" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-0l_-jeybfyE/W0IADnOiiYI/AAAAAAAANik/okXQ2eGXmkEBj7_zsBlRRPdkkHm3gsO3wCLcBGAs/s640/10%2BL%25C3%25ADdia.jpg" width="403" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;"><b>LÍDIA CAMPRUBÍ BARRIS</b></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- 1959.
Rècord català de 200 metres lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- 1960.
Rècords absoluts d'Espanya en 800 i 1.500 m. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Va
fer marca, però no va obtenir plaça per als Jocs Olímpics de Roma del
1960. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- L'any
1960 l'Ajuntament de Manresa li concedí la Medalla de la ciutat al mèrit esportiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- 1961.
Rècord nacional infantil en 400 metres lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- 1962.
En un mateix campionat de Catalunya: primera en 200 m lliures, i segona en 100 i
400 m lliures. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- 1962.
Rècord nacional en piscina llarga. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Campiona
en 100 i 400 m del Campionat de Catalunya (Manresa). <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Campiona
absoluta en 100 m lliures al Campionat de Catalunya absolut (Montjuïc). <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- Subcampionats
en 100, 200 i 400 m del Campionat de Catalunya d'hivern (Sabadell). <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-Subcampiona
de 400 m i tercera en 100 m lliures al Campionat d'Espanya d'hivern
(Terrassa). <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-Subcampiona
de 400 m lliures i en el relleu 4x100 estils al Campionat d'Espanya
(Montjuïc). <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- 1963.
Obté amb la selecció nacional 4x100 metres lliures un nou rècord d'Espanya amb
5:08.8. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- 1967.
Participa als campionats del món de salvament i socorrisme. Va ser campiona
d'Espanya tres anys consecutius en aquesta modalitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">-
Quinze rècords nacionals i 21 títols regionals i rècords regionals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif; font-size: 10pt;">- A
títol pòstum rebé,<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a> el 23 de maig de 1969, a l'Ajuntament
de Manresa, les distincions següents: Medalla de plata de la Federació
Espanyola de Salvament i Socorrisme, Medalla de la Federació Catalana de
Natació 1968 i Medalla de plata de la Delegació Nacional d'Educació Física i
Esports 1968. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both;">
</div>
<div class="separator" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ycczWM3gcnM/W0M1_48FN4I/AAAAAAAANjw/-Lgvtj-o5RwAf_6QsOkqx5ubKko3t1J7wCLcBGAs/s1600/text.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1024" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-ycczWM3gcnM/W0M1_48FN4I/AAAAAAAANjw/-Lgvtj-o5RwAf_6QsOkqx5ubKko3t1J7wCLcBGAs/s640/text.jpg" width="408" /></a></div>
<br />
<br /></div>
Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-24397556073994482102018-05-04T23:26:00.000+02:002018-05-04T23:30:07.323+02:00Néixer a Manresa (1930-1960). Temporada 2017<b style="font-family: verdana, sans-serif; text-align: center;">L'Espai Memòries del Museu Comarcal de Manresa va homenatjar les llevadores manresanes dins del projecte <a href="http://www.espaimemories.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=119&Itemid=151" target="_blank">Néixer a Manresa (1930-1960). Temporada 2017.</a></b><br />
<div class="MsoNormal">
<b><u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></u></b>
<b><u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></u></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-qJ7K6h2yHUw/WuGbLMuQmVI/AAAAAAAANXE/bw9T64aa8tEYJh_3ICU3w4pyc3GPrJ_fACLcBGAs/s1600/llevadores%2B5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1055" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-qJ7K6h2yHUw/WuGbLMuQmVI/AAAAAAAANXE/bw9T64aa8tEYJh_3ICU3w4pyc3GPrJ_fACLcBGAs/s640/llevadores%2B5.jpg" width="422" /></a></div>
<b><u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></u></b>
<b><u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></u></b>
<b><u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span></u></b>
<b><u><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">LLEVADORES</span></u></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">Filomena Devesa
Rafart (1886-?)<br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">Parts
a domicili. <br />
<br />
</span><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Elvira Sivila <br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Va
fer un dietari de naixements del 1910 al 1926. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://manresanes.blogspot.com.es/2012/08/assumpcio-almuzara-i-vila-1899-1987.html" target="_blank">Assumpció Almuzara Vila</a> </span></b><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">(1899-1987)<br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="font-size: 9pt;">Parts
a domicili. Va treballar amb el Dr. Pesarrodona, el seu fill. </span><br /><span style="font-size: 12px;">http://manresanes.blogspot.com.es/2012/08/assumpcio-almuzara-i-vila-1899-1987.html</span><span style="font-size: 9pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><br />
<b>Conxita Espadamala Orriols (1900-1938)<br />
</b>Parts a domicili.<b> <o:p></o:p></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><br />
</span></b><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Francesca Tost Pujol (1901-?) <br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Parts
a domicili. Va treballar amb el Dr. Alberti i el Dr. Capell <br />
</span><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><br />
</span></b><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Joana Castellà Tous (1913-1997)<br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Parts
a domicili. Va treballar amb el Dr. Pesarrodona <br />
</span><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><br />
</span></b><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><a href="http://manresanes.blogspot.com.es/2010/12/caterina-cullell-i-espadamala-1921-2010.html" target="_blank">Caterina Culell Espadamala</a> </span></b><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">(1921 - 2010) <br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif";"><span style="font-size: 9pt;">Parts
a domicili. Va treballar amb el Dr. Llatjós i l’equip Ortus. </span><br /><span style="font-size: 12px;">http://manresanes.blogspot.com.es/2010/12/caterina-cullell-i-espadamala-1921-2010.html</span><br />
<br />
<b style="font-size: 9pt;">Roser Carrera Tomàs (1921)<br />
</b><span style="font-size: 9pt;">Parts a domicili. Va treballar amb el Dr. Alberti i el Dr. Pesarrodona</span><br />
<br />
<b style="font-size: 9pt;">Elena Arnau Arnau (1929)<br />
</b><span style="font-size: 9pt;">Parts a domicili. Va treballar amb el Dr. Alberti<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">Mercè Sanahuja Martí
(1932) </span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><br />
Parts a domicili. Va treballar amb el Dr. Capell<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Pilar Arnaiz
Salazar (1935) <br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Va
treballar amb el Dr. Llatjós<br />
<br />
<b>Teresa Bardés Vendrell (1933-2005)<br />
</b>Va treballar amb el Dr. Pesarrodona<b><br />
<br />
</b></span><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">Flora Ros<br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">Va
treballar amb el Dr. Capell</span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;">Rosita Claret </span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><br />
Va treballar amb el Dr. Pesarrodona<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><br />
</span><b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Encarnació Besora<br />
</span></b><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Parts
a domicili<b><br />
<br />
Dolors Torra<br />
</b>Parts a domicili<br />Des de l'1 d'octubre de 1931 al c/Sant Miquel, 30 1r<br /><br /><br /><b>ALTRES PROFESSIONALS A L'ENTORN DEL NAIXEMENT ESMENTADES A L'EXPOSICIÓ. </b><br /><br /><b>Metgesses</b><br /><br /><a href="http://manresanes.blogspot.com.es/2008/03/montserat-bov-i-marsal.html" target="_blank">Montserrat Bobé Marsal</a> (1879-1930)<br /><a href="http://manresanes.blogspot.com.es/2008/05/ignasia-salvans-casas-1906-1970.html" target="_blank">Ignàsia Salvans Casas</a> (1906-1970)<br /><br /><br /><b>Pediatres</b><br /><br />Carme Salvadó Saumell (1911-1987) (Col·laboradora del Dr. Selga)<br />Anna Ball Armengol (1929)</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></span><span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 9.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><b>LLEVADORES I TOCÒLEGS. </b>(Transcripció del text del plafó de l'exposició "Néixer a Manresa (1930-1960) de l'Espai Memòries de Manresa)</span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Fins a finals dels anys cinquanta la majoria de parts eren atesos per les llevadores a casa de les parteres i només avisaven al metge quan sorgia alguna complicació. La majoria de llevadores manresanes eren titulades per la facultat de Medicina. </span><br />
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;"><br /></span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">L’assistència
que oferien era molt completa: visitaven les dones durant l’embaràs, les assistien
en el part, vetllaven per la curació del melic i per la pujada de la llet i, si
era el primer fill, les ajudaven a banyar-lo i alletar-lo. <br />
<br />
Com que la mare no podia anar al bateig perquè tenia prohibit entrar a
l’església fins passada la <i>quarantena, </i>la
llevadora vestia al nadó, el portava a coll fins l’església i vetllava per ell
fins acabada la cerimònia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt;">Els
anys trenta, en l’àmbit de la beneficència i sense interferències amb les
llevadores que treballaven a domicili, a Manresa exerciren els primers
tocòlegs. El primer fou Àngel Tomàs Jordana que al 1932 es feu càrrec dels
parts al Dispensari Municipal. També Ramon Puig Ball fou el responsable del
servei d’Obstetrícia de l’Hospital de Sant Andreu assistint molts parts, així
com Josep Tuneu i Gassó. En aquells anys parir en un hospital era símbol de
pobresa. <br />
<br />
Això va canviar a finals de la dècada dels 50. Com deia el Dr. Llatjós en les
seves memòries “el binomi llevadora-metge havia de canviar pel de
tocòleg-llevadora”. Aquesta transició no va ser fàcil, algunes llevadores es
van resistir a fer d’auxiliars dels metges, d’altres es van adaptar a la nova
situació sobretot valorant els mitjans de que disposaven en un hospital quan el
part es complicava. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-12935404360833472482018-02-18T20:00:00.001+01:002023-10-27T13:08:49.525+02:00Concepció de Balanzó i Echevarria ( Barcelona 1904-1938). Bibliotecària.<strong>Conxita de Balanzó va ser la segona directora que va tenir la Biblioteca Popular de Manresa (1935-1938). Va substituir a Pilar Bertran que exercia aquest càrrec des de la seva obertura l'any 1927. Dona amb una trajectòria intel·lectual molt interessant, va morir a conseqüència de la guerra civil als 33 anys. </strong><br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S-VMU5cNuAI/AAAAAAAABvk/j1cN47F--k8/s1600/10dones03.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5468861244411590658" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S-VMU5cNuAI/AAAAAAAABvk/j1cN47F--k8/s400/10dones03.jpg" style="display: block; height: 322px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a> <strong><span style="font-size: 85%;">Conxita de Balanzó és la segona a la dreta. Foto: Arxiu personal d'Enric Balanzó<br /><br />
</span></strong><br />
<strong><br /></strong>
Filla de Joan de Balanzó i Pilar Echevarria, que va morir poc després del naixement de la seva filla, Concepció (Conxita) de Balanzó va estudiar la carrera de bibliotecària engrescada pel seu cosí, Josep Maria Capdevila de Balanzó, escriptor, periodista i fundador del diari <em>El matí</em>, amb qui treballava de secretària des de la mort del seu pare el 1928. Va ingressar a l'Escola el 1931 i es graduà el 1935 amb una memòria de final de carrera que és referència obligada per conèixer els antecedents de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya i que compila una bibliografia exhaustiva sobre les primeres biblioteques públiques catalanes: <em>Les biblioteques populars de la Generalitat de Catalunya: notes bibliogràfiques per a llur història (Barcelona: Escola de Bibliotecàries, 1935)</em>. Abans d'entrar a l'Escola ja havia publicat també alguna traducció, com ara <em>L'educació de les noies de Fénelon</em> (Barcelona: Barcino, 1927).<br />
<br />
Just acabada la carrera, l'octubre de 1935 va guanyar la plaça de directora a la Biblioteca Popular de Manresa, on substituí Pilar Bertran, que l'havia dirigida des de la seva inauguració el desembre de 1928. A la biblioteca també hi treballava Carme Benavent, que havia estat companya seva a l'Escola.<br />
<br />
L'agost de 1937 les dues bibliotecàries van emmalaltir de tifus i Conxita va tornar a Barcelona on també va haver de ser operada urgentment d'apendicitis.<br />
<br />
Convalescent d'aquesta llarga malaltia i de l'operació, a la darreria de novembre de 1938 va viatjar a Tortosa amb Jordi Rubió i Balaguer, de qui era bona amiga, per recollir llibres de la biblioteca de Tortosa per tal d'allunyar-los de la zona del front. De tornada a Barcelona, el bibliobús en què viatjaven juntament amb Felipa Espanyol, una de les bibliotecàries del front, va fer una maniobra per esquivar un sot de la carretera produït per una bomba, i Jordi Rubió i Concepció de Balanzó foren expulsats a l'exterior amb tanta mala fortuna que aquesta darrera patí una fractura de la base del crani i moria al cap de dos dies, després de passar per diversos hospitals.<br />
<br />
Just després de l'accident, Jordi Rubió el relatava al seu fill Manuel, que estava en el front, i li confessava: “<em>He perdut una amiga bona, recta, lleial i d'absoluta confiança.”</em><br />
<em><br /></em>
Del pas per Manresa de Concepció de Balanzó, en parla la seva memòria inclosa en l'Anuari de 1935, on fa referència a les activitats de la biblioteca, a les alumnes que hi feien pràctiques i a les visites de Jordi Rubió i Balaguer, director del sistema.<br />
<br />
Foren diverses les bibliotecàries que perderen la vida com a conseqüència directa de la guerra o dels seus danys col·laterals: Regina Figuerola, bibliotecària del Centre de Lectura de Reus, moria el 17 de setembre de 1937 en caure una bomba damunt la biblioteca de la Institució, i Carme Banús i Mercè Barjau morien en els bombardeigs de Barcelona de l'hivern de 1938.<br />
<br /><b>
Conxita Parcerisas Estruch</b><br />(biografia publicada l'any 2010) <br />
<em><br /></em>
Informació extreta de :<br />Calendari Institut Català de les Dones 2003.<br />
<em><a href="http://bid.ub.edu/10dones.htm" target="_blank">Dones bibliotecàries</a>. </em>Assumpció Estivill, Amadeu Pons, Teresa Mañà<br />
<i><a href="http://www.memoria.cat/dietaribiblioteca/portada" target="_blank">Dietari de la Biblioteca Popular de Manresa (1928-1939)</a>. </i>Pep Castilla, Joaquim Aloy (memoria,cat)<br />
<br />
<br />
Més informació:<br />
<a href="https://www2.memoria.cat/edu/blog/2018/11/11/personatge-del-mes-concepcio-de-balanzo-i-echevarria-1904-1938/" target="_blank">Memòria.cat/edu. Personatge del mes.</a>Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-69197456537114441442018-02-12T22:30:00.002+01:002023-10-26T11:01:30.482+02:00Pilar Bertran i Vallès (1905-1998). Bibliotecària.<a href="http://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/TEXACly_AGI/AAAAAAAABxE/yUcpMGodLyU/s1600/blog1.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496010071013785698" src="https://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/TEXACly_AGI/AAAAAAAABxE/yUcpMGodLyU/s400/blog1.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 344px;" /></a> <span style="font-size: 78%;"><strong>Pilar Bertran, a la dreta de la foto.<br /><br />
</strong></span><br />
<div>
Pilar Bertran va ser la primera bibliotecària que va tenir Manresa. Ella, com a directora, i Emília Fernandez, com a auxiliar, van obrir les portes de la Biblioteca Popular de Manresa el 6 de desembre de 1928.<br />
<br />
Van ser nomenades el 24 de gener de 1928 i al mes de febrer la Pilar i l’Emília ja començaren a catalogar i registrar els llibres, primer des de Barcelona perquè no disposaven de local i a partir del mes de setembre des de l’espai habilitat per a la ubicació de la nova biblioteca, a la planta baixa de l’Institut. La inauguració oficial no va ser fins el 21 de febrer de 1929, el dia de la Llum.<br />
<br />
Pilar Bertran va néixer a Barcelona el 24 de juliol de 1905. Era filla del metge Joan Bertran, de Barcelona, i de la mestra Rosa Vallès, de Torrelles de Foix. La seva germana <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Bertr%C3%A1n_Vall%C3%A8s" target="_blank">Montserrat Bertran Vallès </a>(1891-1967), pedagoga i mestra, de tarannà progressista i molt reconeguda en la seva professió, fou represaliada pel franquisme.<br />
<br />
La Pilar va ingressar a l'Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1923, quan tenia 18 anys.<br />
<br />
Inicià els estudis en una escola innovadora, catalana i capdavantera a Europa, que formava part del projecte de la creació de les biblioteques populars de Catalunya, impulsat per la Mancomunitat. El curs 1924-1925, amb el canvi polític que va representar la dictadura de Primo de Rivera, l'escola perd part de la seva essència, passa a ser la Escuela Superior para la Mujer i la titulació, la de <em>bibliotecaria, archivera y funcionaria</em>. Es va graduar l'any 1927 amb nota de <em>sobresaliente</em>.<br />
<br />
També la Biblioteca Popular de Manresa, que depenia de la Diputación Provincial de Barcelona, va obrir portes en aquests anys de dictadura. En aquest període polític només Manresa, juntament amb Granollers (1927), van obtenir una biblioteca popular.<br />
<br />
Exerceix com a directora fins el el 31 de març de 1935 que dóna el relleu a Conxita de Balanzó. Les auxiliars que la van acompanyar després d'Emília Fernandez, van ser Concepció Múnera a partir del 23 de juliol de 1930 i Olga Kirchner a partir del 14 d’agost de 1933.<br />
<br />
Les memòries anuals redactades per Pilar Bertran no es limiten a dades i estadístiques, sinó que són un retrat de la vida de l'època. Els seus comentaris personals, sobre el moviment que té la biblioteca, els llibres més llegits, les activitats que es fan a la biblioteca i a la ciutat, o les personalitats que la visiten, són molt interessants i contenen valoracions d’una gran sensibilitat. Tot seguit en transcrivim una mostra.<br />
<br />
Expressa el goig de poder tornar a escriure en català a la fi de la dictadura de Primo de Rivera.<br />
<strong><em>“...no vull deixar de dir que m'ha estat més planer poder redactar aquesta memòria en català, ja que, com diu Maragall en El catalanisme, en el llenguatge, en escriure en un idioma diferent del que es pensa, fa que el pas de la idea a l'expressió exterior, aquella es modifiqui i s'ofusqui"</em> </strong>(Memòria 1930)<br />
<br />
<em><strong>"...la biblioteca de Manresa té vida, una vida que s'anirà fent més ufanosa a mesura que vagi passant el temps</strong>"</em> (Memòria 1930)<br />
<br />
<em>"<strong>la biblioteca és el fogar més potent i de més viva cultura dintre Manresa. [...] intel•lectuals ens han fet un prec: el de tenir una sala de conversa, a part de la de lectura. [...] també, per invitació meva, els infants s'hi han reunit els dijous a la tarda dels mesos d'octubre i novembre. Hem dedicat l'estona a explicar com havien de llegir i a comentar llurs lectures</strong>."</em> (Memòria 1932). Pilar Bertran té un gran interès perquè els nens adquireixin l'hàbit de la lectura i per iniciativa pròpia té contacte amb els mestres.<br />
<br />
Analitza els motius pels quals les persones acudeixen més o menys a la biblioteca: <em>“...<strong>13 de març, avui diumenge poca concurrència a la sala de lectura, és degut a una conferència política que dóna en el Teatre Conservatori el senyor Josep Mª Trias de Bés. Molts lectors hi assisteixen."</strong></em> (Memòria 1932)<br />
<br />
Parlant de la inauguració de la Biblioteca de la Caixa de Pensions: <em>"<strong>com més comoditats en els vehicles de transport, més es viatja, com més Biblioteques, més les afeccions es desperten i es llegeix. Donem la benvinguda a la nova entitat germana nostra en ideal"</strong> </em>(Memòria 1932)<br />
<br />
<em>"<strong>A fi d'atraure els obrers, posem durant una temporada una selecció de llibres de ciències socials damunt dels radiadors. Va bé, tothom se'ls mira i llegeix. A honor als obrers, val la pena esmentar que han sabut aprofitar les contínues vagues d'aquest any per a venir a la Biblioteca"</strong></em> (Memòria 1932)</div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/TEXBYXjZVsI/AAAAAAAABxM/mw83ORrN2yg/s1600/blog2.jpg"><span style="font-size: 85%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5496011544659056322" src="https://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/TEXBYXjZVsI/AAAAAAAABxM/mw83ORrN2yg/s400/blog2.jpg" style="display: block; height: 244px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></span></a><span style="font-size: 85%;"> </span><strong><span style="font-size: 85%;">Sala de lectura Biblioteca Popular de Manresa. 1928<br />
</span></strong><br />
Bertran crea complicitats amb entitats de la ciutat i amb l'Ajuntament. El maig de 1933 l'Ajuntament porta el senyor Lopez-Picó a fer una conferència per commemorar el Centenari de la Renaixença Catalana. L'acte es fa a la biblioteca i la Pilar Bertran fa la presentació del conferenciant.<br />
<br />
Passen per la Biblioteca de Manresa coneguts intel•lectuals del país, com Carles Soldevila o el Dr. Serra i Hunter, rector de la universitat, entre altres. Amb motiu de la conferència de Sant Jordi de l'any 1934 que dóna J.V. Foix i en fa la presentació Joaquim Amat i Piniella, escriu sobre el darrer: <em>"<strong>amant de les lletres i una de les figures més importants de nostra intel•lectualitat manresana; bon lector nostre, fa encara més simpàtic aquest acte per la major compenetració amb els lectors. Hi assisteixen 140 persones entre elles, l'alcalde, varis regidors, professors d'institut i un bon nombre de senyoretes</strong>."<br />
</em><br />
Aquestes memòries les redacta a partir d'un dietari on des del primer dia anava anotant el que es vivia a la biblioteca. Hi reflecteix un gran interès per orientar l'usuari en consultes concretes més enllà d'un llibre, sobre temes dels quals busquen informació: unes roses per bordar o la manera d'elaborar licors. També porta a terme una bona difusió de la biblioteca publicant al diari la llista de les noves adquisicions.<br />
<br />
A part de la Memòria anual, Pilar Bertran publicà articles extensos dins la mateixa publicació, com <em>Les biblioteques i les flors</em> i <em>Condicions i deures dels bibliotecaris</em>.<br />
<br />
L’11 de març de 1935 és nomenada auxiliar de la Biblioteca Popular Ignasi Iglesias del barri de Sant Andreu de Barcelona. Es tracta d'una nova biblioteca que obrí les portes el 30 de novembre del 1935. Així s'acomiadà dels manresans: <em>"<strong>Fa prop de set anys que varem inaugurar. Tant com he treballat entre els seus murs amplis i severs ben abundosos en prestatges i llibres. Tants i tants desitjos que he tingut d'ésser útil als lectors i satisfer les seves ànsies culturals! Hauré assolit fer-ho com ho he desitjat? Aquesta és la primera biblioteca on he treballat i la que ha rebut les primícies de les meves il•lusions. Aquestes circumstàncies fan que l'estimi com a cosa pròpia i que la deixi amb recança. Rebin els manresans... el meu afectuós comiat, i sàpiguen que sols el desig d'acostar-me als meus és causa del meu trasllat"</strong></em> (Memoria 1934)<br />
<br />
Va exercir de bibliotecària fins la seva jubilació. Es va casar amb Ramon Massip i van tenir una filla, la Rosa. Va morir a Barcelona el 13 de novembre de 1998 a l'edat de 93 anys.<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-j_YV7Q8Ch1o/TX1I0k1A8OI/AAAAAAAAB-0/WwcCliMUofE/s1600/Neus_0017.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583699181085716706" src="https://2.bp.blogspot.com/-j_YV7Q8Ch1o/TX1I0k1A8OI/AAAAAAAAB-0/WwcCliMUofE/s400/Neus_0017.jpg" style="display: block; height: 250px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 85%;"> </span><span style="font-size: 85%;"><strong>Foto 3. Pilar, tercera començant per l'esquerra<br /><br /><br /><br /><br /></strong></span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Yhjrr0sCoHI/YB7IX39HaPI/AAAAAAAARBQ/lXlb0wXNtBw84ZetUO0YYG3tZzxcDDiVACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20210204_112808.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-Yhjrr0sCoHI/YB7IX39HaPI/AAAAAAAARBQ/lXlb0wXNtBw84ZetUO0YYG3tZzxcDDiVACLcBGAsYHQ/s320/IMG_20210204_112808.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-size: 85%;"><strong><br /></strong></span></div><div><strong style="font-size: 85%;">L'any 2019 la ciutat li dedica un carrer. </strong></div><div><span style="font-size: 85%;">
<br /><span style="font-size: small;"><br /><b>Conxita Parcerisas Estruch</b><br />(biografia publicada l'any 2011)<br />
</span><br /><br />
</span><br />
<strong>FONTS:</strong><br />
<strong><br />
Anuaris Biblioteques Populars (1928-1934). Biblioteca de Manresa<br />
Arxiu de l'Escola de Bibliotecàries. Expedients personals (1920-1938). Universitat de Barcelona.<br />
Estivill Rius, Assumpció "<em>L'Escola de bibliotecàries 1915-1939</em>". Diputació de Barcelona 1992<br />
</strong><br />
<strong>Exposició: <em>Una mirada retrospectiva. De l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. 90 anys</em>. UB. </strong><br />
<br />
<strong>Fotografies:<br />
<span style="font-size: 85%;">Foto 1. Excursió al Castell d'Escornalbou d'un grup d'alumnes de l'Escola de Bibliotecàries, cap al 1926. Arxiu Facultat de Biblioteconomia i Documentació UB. </span></strong><br />
<strong><span style="font-size: 85%;">Foto 2. Anuario de las Bibliotecas Populares, 1928<br />
Foto 3. Excursió familiar amb el pare i els germans a Torrelles de Foix. Arxiu familiar d'Isabel Galés Bertran</span></strong></div>Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-7983828535862294852018-01-22T23:29:00.000+01:002018-01-22T12:35:37.683+01:00Lola Estrada i Serrallonga (1924-2008). Políglota i viatgera<a href="http://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/Scz0-zDwVuI/AAAAAAAABfg/_Y7jv3O7mwk/s1600-h/EstradaBlog.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5317894619712739042" src="https://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/Scz0-zDwVuI/AAAAAAAABfg/_Y7jv3O7mwk/s400/EstradaBlog.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 312px;" /></a><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Foto- Arxiu familiar Mº Pilar Garriga</b></span><br />
<br />
Va néixer a Sallent el 1924. Als anys cinquanta ja vivia a Manresa. Treballava d'administrativa a la <i>Mutua General de Seguros</i>, situada davant La Renaixença (aleshores Grupo Escolar Generalísimo Franco).<br />
El 1947 es va fundar a Manresa la societat poliglota Lingua Club, dedicada a l'aprenentatge i difusió de les llengües i a la promoció d'intercanvis culturals amb altres associacions de dins i de fora de l'estat. Un temps després, Lola Estrada n'esdevingué secretària, amb una dedicació i eficàcia reconegudes. Delfí Dalmau, Joan Sales, Xavier Benguerel i Aurora Bertrana són algunes de les personalitats que, introduïts per Lola Estrada, presidiren trobades interessants sobre lingüística o literatura.<br />
<div>
</div>
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5289315781590886482" src="https://2.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SWdsreqXqFI/AAAAAAAAAVQ/2cUZHmykx4E/s400/Lola+Estrada2.JPG" style="cursor: hand; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /><br />
<strong><span style="font-size: 78%;"> Dedicatòria de Delfí Dalmau autor del llibre "Aclariments Lingüístics" publicat 1962</span></strong><br />
<strong><span style="font-size: 78%;"><br /></span></strong>
Havia viatjat per bona part d´Europa. A més del català i el castellà conexia el francès, l'anglès, l'italià i l'esperanto, la qual cosa li permeté col·laborar en publicacions de diferents països. Lola Estrada va publicar <em>Llengües i Poesia (1981), </em>que inclou poemas en sis idiomes. També és autora d' <em>A bunch of short poems in english</em><em>( 1971 </em>en anglès, amb pròleg del professor Josep Balaguer i Galobart) i <em>Tres poetas desaparecidos en circunstancias análogas </em><em>( 1979 </em>dedicat a Miguel Hernández, Federico García Lorca i Antonio Machado). <br />
<br />
<div>
</div>
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SaBNwToaejI/AAAAAAAAAXU/k5YwNhAcrfU/s1600-h/Lola+Estrada+10.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305325853341284914" src="https://2.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SaBNwToaejI/AAAAAAAAAXU/k5YwNhAcrfU/s200/Lola+Estrada+10.JPG" style="cursor: hand; float: left; height: 200px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 124px;" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SaBOLMlZRRI/AAAAAAAAAXc/V-eaZq9fRtI/s1600-h/Lola+Estrada+13.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305326315306042642" src="https://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SaBOLMlZRRI/AAAAAAAAAXc/V-eaZq9fRtI/s200/Lola+Estrada+13.JPG" style="cursor: hand; float: right; height: 200px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 136px;" /></a><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5305326834294002978" src="https://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SaBOpZ9xFSI/AAAAAAAAAXk/P4LoggDN1Ws/s200/Lola+Estrada+11.JPG" style="cursor: hand; display: block; height: 200px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 150px;" /><br />
Va guanyar diversos premis i distincions en els Jocs Florals a l'exili, a més d'altres concursos. Per unes traduccions al català de poesia portuguesa fou nomenada acadèmica <em>ad honorem</em> del Centre Cultural Literari i Artístic d´<em>O Jornal de Felgueiras</em>. L'abril de 1981 va obtenir un dels premis Oscar Mondiali de la II Rassegna Mondiale di Scienze, Lettere ed Arte, organitzats per l'Accademia Internazionale Artistico-Letteraria Città de Boretto, amb l'acreditació com a acadèmica de mèrit <em>honoris causa</em> de l´Academia Citta de Boretto. Posteriorment guanyà el primer de poesia i quart de narrativa al Concorso Internazionale di Lettere ed Arti “Cinquè Trofeu del Po”.<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5289316579226040354" src="https://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SWdtZ6FaOCI/AAAAAAAAAVY/IlKa9G-broo/s400/Lola+Estrada+4.JPG" style="cursor: hand; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 300px;" /> <strong><span style="font-size: 78%;"> Poesia premiada publicada al butlletí de Lingua Club Manresa. Gener-març 1986 </span></strong><br />
<div>
</div>
<br />
Ja gran, Lola Estrada s'aparellà amb en Pere Saumell i Vila, fundador de la gestoria Saumell -actualment Prat Saumell-, un dels activistes de l'esperanto a Manresa a través de Lingua Club. El grup esperantista local aconseguí, l'11 de maig de 1958, la inauguració d'un carrer, al barri de la carretera de Santpedor, dedicat al doctor Zamenhof, creador d'aquest idioma internacional.<br />
Lola Estrada va morir el 29 de desembre del 2008, a l'edat de 84 anys. Fou incinerada a Terrassa.<br />
<br />
<strong>Ramon Estrada i Lluïsa Font </strong><br />
<br />
<div>
</div>
NOTA- El nostre agraïment al <em>Sr. Ramon Estrada i Carbonell</em> pel text i publicacions facilitades, procedents de la<strong> </strong>Biblioteca Jaume Perramon del Casal de les Escodines<br />
<br />
<br />
<trong><strong><strong>BIBLIOGRAFIA</strong></strong></trong><br />
<b style="font-size: 85%;">Dalmau, Delfí</b><span style="font-size: 85%;">-Aclariments Lingüístics- Biblioteca Jaume Perramon (Casal de les Escodines)</span><br />
<div>
<span style="font-size: 85%;"><b>Regió 7</b>, 05-09-1981</span></div>
<span style="font-size: 85%;"><b>Regió 7</b>, 08-04-1984 </span>Lluïsa Fonthttp://www.blogger.com/profile/12466913237172272017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-42387717817642430642017-12-16T02:30:00.001+01:002023-10-27T13:26:28.596+02:00Josefina Oliveras i Ferrer (1910-1996). Farmacèutica<a href="http://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SbBk2KF6L-I/AAAAAAAAAXs/JIu3ZiyxnCQ/s1600-h/1c.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309854842254667746" src="https://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SbBk2KF6L-I/AAAAAAAAAXs/JIu3ZiyxnCQ/s400/1c.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 348px;" /></a><br />
<br />
Va néixer a Castellbell i el Vilar el 18 de febrer de 1910. Féu els primers estudis en un col·legi de religioses. Fou la primera batxiller en ciències que aprovà el curs a l´Institut de Manresa, acabat d'inaugurar l´any 1927. Es llicencià en farmàcia el 1934.<br />
<br />
El 26 de juliol de 1939, per primera vegada en la història de la farmàcia a Manresa, una dona titulada es convertí en propietària i titular d´un establiment<b>, </b>en adquirir la botiga situada al carrer Escodines número 14, que pertanyia a Juli Sabanés i Beltran. Després la farmàcia Oliveras es traslladà a la plaça Sant Ignasi, a la cantonada amb el carrer Viladordis. Fou, doncs, una pionera en la seva professió.<br />
<br />
Josefina Oliveras va ser una persona molt estimada al barri de les Escodines per la seva dedicació i servei, juntament amb el seu marit, el metge Sebastià Guañabens i Pujol<b>.</b> Seguint la tradició heretada de la mare, la seva filla Josefina ha exercit de farmacèutica al mateix barri fins fa poc temps, en què es va jubilar.<br />
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309854981706161778" src="https://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SbBk-RlvHnI/AAAAAAAAAX0/v7J9nlvGnfY/s400/insti2.jpg" style="display: block; height: 262px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /><strong><span style="font-size: 78%;">En la celebració del 25è aniversari de l'Institut Lluís de Peguera. 1952.:</span><span style="font-size: 78%;">Hurtado, Carbonès, Rosal, Oliveras, Selga, Amat-Piniella, Herms. </span></strong><strong><span style="font-size: 78%;">Foto: Arxiu familiar de Josefina Guañabens</span></strong><br />
<br />
<strong>Activitat cultural i de recuperació al poble de Rocafort </strong><br />
<br />
Josefina Oliveras ha deixat una especial petjada al poble de Rocafort. Les seves inquietuds culturals i l'interès que mostrà per la seva recuperació, juntament amb l´estima pel poble i la seva tasca eficaç que hi portà a terme, l’han fet protagonista del que actualment és Rocafort.<br />
<br />
Va escriure i publicar treballs com <em>Rocafort, tres capítols de la seva vida (1986)</em>, <em>Rocafort a començaments de segle. Festes i institucions </em>(1990) i <em>Rocafort. Les campanes de Santa Maria</em> (1991).<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SRSKu9FA7ZI/AAAAAAAAA_o/k1gdFPHemY4/s1600-h/llibrecampanes.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265986403577163154" src="https://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SRSKu9FA7ZI/AAAAAAAAA_o/k1gdFPHemY4/s200/llibrecampanes.jpg" style="float: left; height: 200px; margin: 0px 10px 10px 0px; width: 142px;" /></a> <a href="http://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SRSLCbWrTXI/AAAAAAAAA_w/QCtM8jL6_7A/s1600-h/llibrefestes.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265986738121821554" src="https://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SRSLCbWrTXI/AAAAAAAAA_w/QCtM8jL6_7A/s200/llibrefestes.jpg" style="float: right; height: 200px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 134px;" /></a>Josefina Oliveras va ser també la responsable de reinstaurar la Festa Major, després d’uns anys d’absència a causa del decreixement del poble. Va intervenir en reconstruccions com la del Pedró i en la recuperació de tradicions com la benedicció del terme o el ballet de Déu de Rocafort del Bages<em>,</em> l’any 1979, en el marc de la Festa Major.<br />
<br />
També va impulsar treballs arqueològics, com els de les tombes de La Creueta i la Pedra de les Creus, i va aconseguir que reconeguts experts n´estudiessin i difonguessin el valor.<br />
<br />
Va morir a Rocafort el 30 d´abril de 1996, amb la intenció de recordar-la i homenatjar-la, la família i el poble de Rocafort ha instaurat des de l’any 1997 el Premi de poesia Josefina Oliveras<em>,</em> que s’atorga cada primavera dins dels actes de la Festa Major. Anteriorment, l´any 1990, el poble de Rocafort li tributà un merescut homenatge.<br />
<br /><b>
Conxita Parcerisas Estruch</b><br />(biografia publicada l'any 2009)<br />
<br />
<a href="http://manresanes3.blogspot.com/2009/03/blog-post.html">Més fotos</a><br />
<span style="font-size: 85%;"></span><br />
<div>
<span style="font-size: 85%;">Fotos i publicacions:<br />
Arxiu familiar Josefina Guañabens</span><br />
<span style="font-size: 85%;"><br /></span>
<span style="font-size: 85%;"><strong>Bibliografia<br />
</strong></span><strong><span style="font-size: 78%;">Boixet, J. <em>Gent de Casa</em>. 1992<br />
Fundació C.E.Manresa- <em>Història de la Ciutat de Manresa, 1900-1950</em>, 1991<br />
Fulletó Museu de Rocafort. Festa Major 1989<br />
Oliveras i Ferrer, Josefina. Rocafort, <em>Les Campanes de Sta. Maria<br />
</em>Oliveras i Ferrer, Josefina<em>.</em></span></strong><strong><span style="font-size: 78%;"><em>Rocafort començaments de segle. Festes institucions</em></span><span style="font-size: 78%;"></span></strong><br />
<strong></strong></div>
Lluïsa Fonthttp://www.blogger.com/profile/12466913237172272017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-10375474039387766432017-11-30T01:00:00.000+01:002017-12-21T20:25:04.986+01:00Conxita Grau i Estany (1925-2010) Pionera. Animadora sociocultural.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b><span style="font-size: medium;">El 15 de desembre del 2016 se li concedeix a títol pòstum el<span style="color: #8e7cc3;"> 5è Premi Santi Vidal guardó de Creu Roja Manresa</span></span></b><br />
<b><span style="font-size: medium;"><br /></span></b>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-G5M3GifZuHg/TVkOLnYgKNI/AAAAAAAAAdI/wGA0wX0peA4/s1600/Conxita%2BGrau-%2BLourdes%2BTrullas.jpg"><img alt="" border="0" height="425" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5573501606560803026" src="https://2.bp.blogspot.com/-G5M3GifZuHg/TVkOLnYgKNI/AAAAAAAAAdI/wGA0wX0peA4/s640/Conxita%2BGrau-%2BLourdes%2BTrullas.jpg" style="display: block; height: 266px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" width="640" /></a><strong><span style="font-size: 78%;"> Foto Lourdes Trullàs- Centre de Cultura Popular Mión Puigberenguer </span></strong><br />
<br />
<div>
<span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-size: small;"><br /></span></b></span>
<span style="font-size: xx-small;"><b><span style="font-size: small;">Presentem la Conxita tal com es presentava a si mateixa al Full Parròquia de Sant Josep el 16 de juliol del 2006</span><span style="font-size: small;"><span style="font-size: xx-small;">.</span><span style="font-size: xx-small;"> </span><span style="font-size: xx-small;">“</span><span style="font-size: small;">Feliç de ser cristiana, dona i mare"</span></span></b></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vaig néixer a Manresa en el si d’una família humil, treballadora, on destacava la fe i el desig de superació en tots aspectes. El pare era espardenyer; confeccionava les soles a les espardenyes (llavors, d’un material anomenat cànem) sobre un banc de fusta de melis, que era tot el seu orgull: el tenia lluent i ben equipat. Amb el progrés –tot es mecanitza– es va quedar sense feina, amb tres fills.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La mare era una gran dona<b>.</b> Completà la seva formació amb la família on de joveneta la posaren a servir. Puc afirmar, en el seu cas, allò que diuen: “<b>L’educació supleix la cultura</b>”; era veritat.Vaig ser molt feliç amb el meus germans Ramon i Carme, dintre de la nostra vida senzilla. Tots els diumenges anàvem al teatre als Carlins, i abans, amb unes cosines més grans, als jesuïtes de Sant Ignasi a unes pregàries. També moltes setmanes, a la plaça de braus a veure sarsuela: és que el meu pare feia d’acomodador i així treia entrades per a tots.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Vingué la guerra, tot ens canvià, vaig conèixer el que era el sofriment, la mort i la carència de moltes coses.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
De jove, a l’Acció Catòlica, ens trobàvem nois i noies. Amb el Francesc ens vàrem conèixer i després ens casàrem. En el nostre viatge de nuvis, el primer que férem fou anar a Barcelona a l’església de Betlem a agrair el nostre amor i demanar ajuda. El nostre ideal era el mateix, el temperament i caràcter, no. Però tant l’un com l’altre ens estimàvem molt i procuràvem que el que no teníem per qualitat ho tinguéssim per virtut.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Han passat cinquanta sis anys</b>; hem tingut sis fills (Xavier, Montse, Pep, Ignasi, Esteve i Jordi), i treballs de tota mena.</div>
<div style="text-align: justify;">
A casa, el Francesc sempre m’estimulava per tenir coneixements de les coses que m’interessaven. Ocupada en la feina que donen sis fills, no tenia temps de llegir i mentre jo cosia, ell em llegia en veu alta tot allò que podia ajudar-me a estar al dia.Sempre hem estat molt vinculats a l’Església i aquesta féu unes enquestes sobre quines coses eren més necessàries treballar o quines estaven més descuidades: hi sobresortí la formació integral de la dona. Oferiren cursos de formació per treballar-hi i jo m’hi vaig interessar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Em vaig matricular per treure el títol d’animadora sociocultural</b>. Els estudis duraven tres anys, podia fer-ho per correspondència i al final es feien unes pràctiques a Madrid, que vaig poder fer amb l’ajuda de molts que m’estimaven i el sacrifici de fills i marit.</div>
<div style="text-align: justify;">
Vaig posar-ho en pràctica junt amb persones amb qui férem molt bon equip. Fins ara hi he treballat. El centres de cultura m’han donat molt, segur que més del que jo he fet per a ells. Ho he fet com a cristiana i m’ha omplert la vida”</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així es definia la Conxita fent un breu recorregut al llarg de la seva vida. Amb ella manifestem el nostre reconeixement a totes les monitores i responsables que, des dels inicis dels Centres fins ara, han fet una feina voluntària, anònima, amb pocs recursos i ajuts. Va ser el 2007 que la ciutat de Manresa els va retre l’homenatge que feia anys es mereixien.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<strong><span style="font-size: large;">NEIXEN ELS CENTRES DE CULTURA POPULAR A MANRESA</span></strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ens situem a la <b>dècada dels anys 60,</b> el règim dictatorial de Franco (1939-1975) planteja un retorn al model tradicional, en què la dona havia de ser esposa i mare. <b>La Secció Femenina exercí la funció d’adoctrinament</b> durant aquests anys a través dels cursos que impartien: exámen del hogar, formación del espiritu nacional... Alguns cursos o serveis s’havien de fer obligatòriament, com el servei social per poder obtenir el carnet de conduir. El vessant formal de la ideologia es configurava fins al darrer detall, com és el cas del pentinat anomenat <em>arriba Espanya</em>. Es tractava que la col·lectivitat i les dones oblidessin algunes de les conquestes fetes durant la II República. I, de fet, allò que afavoria més l<b>a implantació de les idees franquistes era l’anafalbetisme cultural.</b></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-Be9OEljvghk/UsCEw1QvPVI/AAAAAAAAAyk/QnQfooW8BgI/s1600/Foto2+Curs+1970.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-Be9OEljvghk/UsCEw1QvPVI/AAAAAAAAAyk/QnQfooW8BgI/s400/Foto2+Curs+1970.JPG" width="260" /></a></div>
<strong style="font-size: 12px;"><br /></strong><strong style="font-size: 12px;"> Final de curs any 1970- Arxiu Centre Cultura Popular Sagrada Familia</strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Les dones es casaven joves i passaven de la tutela del pare a la del marit. En la majoria dels matrimonis els marits exercien una funció de domini, de manera que les dones “demanaven permís al marit per venir al Centre de Cultura; moltes tenien por que no les deixessin”, recorden els testimonis que hem entrevistat. La dona quedava reduïda a la llar i la família; moltes no sabien llegir ni escriure perquè no havien pogut anar a l’escola ja que de ben joves havien anat a treballar per guanyar-se un jornal. Les famílies eren nombroses i amb força precarietat.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Davant d’aquesta realitat, els Centres van ser una finestra oberta per aprendre, per culturitzar-se, per sortir de casa, per comunicar-se amb d’altres dones i compartir inquietuds i problemes. <b>Les promotores a la nostra ciutat foren l’Eulàlia Calsina, la Dolors Orfila i la Rosa Manubens, dones inquietes i il·lustrades.</b></div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La iniciativa dels Centres de Cultura Popular sorgeix el 1958 amb la voluntat de millorar la formació de moltes dones que no havien pogut estudiar. En els seus inicis va ser un moviment liderat per Acció Catòlica a tot l´estat espanyol, que es va impulsar sota la iniciativa europea “Fem Cultura” per promoure la inquietud d´aprendre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-JwKdulmouMo/T3sg_pqiEPI/AAAAAAAAAqo/yGUbDT4jUuA/s1600/Finestrelles1.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5727207629019812082" src="https://2.bp.blogspot.com/-JwKdulmouMo/T3sg_pqiEPI/AAAAAAAAAqo/yGUbDT4jUuA/s320/Finestrelles1.JPG" style="display: block; height: 180px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 320px;" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
A l’octubre de 1965 al carrer de Lepant, barri de la plaça de Catalunya, naixia el primer Centre de Cultura Popular, anomenat Finestrelles. El Dr. Saló, marit de la Dolors Orfila en aquells moments, hi va col·laborar deixant un pis de la seva propietat per començar les classes, espai on han portat a terme la seva activitat fins al seu tancament. Va començar la coordinació l’assistent social Rosa Manubens, primera animadora sociocultural i incansable activista dels Centres. La responsable del Centre des de fa quaranta-un anys, la <b>Maria Lluïsa Cunill</b>, ens informa que a finals de <b>març de l´any 2012</b> tanca el Centre de Cultura Finestrelles després de quaranta-set anys d'activitat al barri.</div>
<br />
<br />
<strong><span style="font-size: large;">ELS INICIS DEL CENTRE DE CULTURA DE LA SAGRADA FAMILIA-1968 </span></strong></div>
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-6yil7WpFeOA/TWYTDqs70GI/AAAAAAAAAdo/svms9rc5d0M/s1600/Sag.Familia%2BGuarderia%2Bfills%2B1969.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577166142268231778" src="https://2.bp.blogspot.com/-6yil7WpFeOA/TWYTDqs70GI/AAAAAAAAAdo/svms9rc5d0M/s400/Sag.Familia%2BGuarderia%2Bfills%2B1969.JPG" style="display: block; height: 265px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><strong><span style="font-size: 78%;"> Guarderia Centre Sagrada Familia curs 1969- Arxiu Centre Cultura Popular Sagrada Familia</span></strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Expliquen els començaments del Centre la<b> Providència Bastardas i Vilalta</b>, nascuda al 1923, que va ser al Centre des de l’any 1970 fins al 1995, i<b> la Montserrat Basiana i Puigarnau</b>, del 1927 que ens va deixar el passat 16-7-2012, i s’hi incorporà l’any 1973, va col·laborar-hi gairebé 40 anys al Centre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Conxita Grau va ser, l’any 1968, la iniciadora del Centre de Cultura Popular de la Sagrada Família, recorda la Providència Bastardas: “Era una dona amb molta empenta i amb una gran capacitat de treball, que sabia fer cooperar a tothom”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els inicis del Centre de la Sagrada Família es produeixen a causa d’uns enviaments a les parròquies de lots de llet americana perquè s’encarreguessin de repartir-la a la gent més necessitada; recordem que es tractava d’uns anys en què hi havia molta escassetat. Aquesta gent venien a fer cua amb la canalla a la parròquia per recollir la llet. Llavors la Conxita i la Providència van pensar “què es podria oferir a aquestes dones perquè no perdessin la tarda...”. <b>Van parlar amb la Rosa Manubens, assistent</b> <b>social</b>, i van saber que a Madrid hi havia uns centres que feien classes de cultura i alfabetització per a dones, la majoria immigrades. “I així, el naixement del nostre Centre” ens diu la Montserrat.</div>
<div style="text-align: justify;">
En la mesura que es va anar normalitzant la situació i es va deixar de distribuir llet, aquesta gent va continuar venint; tenien inquietud i moltes es van quedar. Algunes d’aquestes mares van venir atretes per la guarderia perquè els guardàvem la canalla.”</div>
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-IpVpvuj3qaI/TWYVAdqRfeI/AAAAAAAAAdw/-rmO67UXd8k/s1600/Foto3.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5577168286251056610" src="https://3.bp.blogspot.com/-IpVpvuj3qaI/TWYVAdqRfeI/AAAAAAAAAdw/-rmO67UXd8k/s400/Foto3.JPG" style="display: block; height: 262px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><strong><span style="font-size: 78%;">D´esquerra a dreta Conxita Grau, Mª Àngels Masferrer, Josefa Martinez, Montserrat Basiana, revisant unes enquestes any 1974. Arxiu Centre Cultura Popular Sagrada Familia</span></strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Inicialment els locals estaven situats al costat de la guarderia de la parròquia, tot i que al llarg dels anys s’han anat traslladant, però sempre dins d’espais cedits per la parròquia.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Van arribar a fer fins a 4 dies d’activitats: dilluns, alfabetització; dimarts, català; dimecres, curset, i divendres, xerrada. Posteriorment es va anar reduint fins a un màxim de dos dies setmanals i actualment es troben els dijous de 4 a 7 de la tarda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A la primeria el nombre de dones era d’unes 25 o 30; la Montserrat recorda que més endavant havien arribat a ser unes 70. La primera hora es dedicava a cultura general i alfabetització; encara que l’activitat central sempre ha estat la xerrada de 5 a 6 de la tarda, en què es dóna més informació i es tracta un tema d’actualitat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els pocs ajuts que rebien procedien de Madrid del <em><b>Centro de Cultura Popular y Promoción</b></em> <em><b>Femenina</b></em>. Més endavant, amb la democràcia, van passar a dependre de la Generalitat. Els rectors de la parròquia han tingut un pes específic important; recorden amb agraïment com Mn. Vilella en va fer els estatuts.</div>
<br />
<div>
</div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXcxMqL3kI/AAAAAAAAAa8/d9XPSqu_X38/s1600/Foto4.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568099252083351106" src="https://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXcxMqL3kI/AAAAAAAAAa8/d9XPSqu_X38/s400/Foto4.JPG" style="display: block; height: 287px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><span style="font-size: 100%;"><strong><span style="font-size: 78%;">D´esquerra a dreta Rosita Torras, Tere Garcia, Providència Bastardas i Carme Grau fent una activitat al Casal del carrer Circumval.lació, maig 1985-Arxiu Providència Bastardas</span></strong></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
La Providència ens explica com l’any 1972 van anar amb la Conxita a Madrid durant uns dies per examinar-se del títol de monitora al <em>Centro de Cultura Popular y de Promoción Femenina</em>. Al llarg del curs enviaven els treballs per correspondència, que els retornaven corregits, però al final havien d’ examinar-se a Madrid. Pensem en l’esforç i la dificultat d’aquells anys per a la Conxita, amb sis criatures, i també per a la Providència, amb dues filles; en el valuós suport familiar que van rebre, si tenim en compte que les seves economies eren força limitades de recursos.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">Van proposar a la Conxita organitzar un nou Centre a la Barriada Mion. La Montserrat i la Providència van continuar al de la Sagrada Família, que durant molts anys es digué Centre de Cultura de la Sagrada Família. Però, com que hi havia d’altres entitats al barri que tenien el mateix nom, el canviaren a petició de la Montserrat i es va passar a dir L’Amistat. <b>Actualment la responsable n’és la Carme Guitart i Batllé.</b></span></span></div>
<br />
<span style="font-size: 100%;"><br /></span><strong><span style="font-size: large;">EN MARXA EL CENTRE DE CULTURA MION- PUIGBERENGUER-1973</span></strong></div>
<br />
<div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXd5vp-qlI/AAAAAAAAAbE/f6Ffh8S1n1k/s1600/Foto5Mion3.JPG"><span style="font-size: 100%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568100498428308050" src="https://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXd5vp-qlI/AAAAAAAAAbE/f6Ffh8S1n1k/s400/Foto5Mion3.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 303px;" /></span></a><span style="font-size: 78%;"> <strong>Tere Garcia amb la "Gorra de Taxista" celebració del 35è aniversari del Centre any 2008- A</strong></span><strong><span style="font-size: 78%;">rxiu Centre Cultura Popular Mión Puigberenguer</span></strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Tere Garcia i Pujol, </b>nascuda al 1937, <b>és l’actual responsable del Centre</b>, juntament amb Mª Jesús Arbesú, Maritxu. La Tere Garcia ha conviscut amb la Conxita Grau els darrers trenta set anys. Fa anys que els dilluns va al Centre de Callús. Quan es van complir els 35 anys del Centre li van donar "l' ordre de taxista" perquè li agrada molt conduir.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ella mateixa ens explica les vivències i l’evolució del Centre:</div>
<div style="text-align: justify;">
“L’any 1972 ens vàrem conèixer amb la Conxita en un recés a la Cova. Teníem una amiga en comú, l’Eulàlia Calsina, que havia estudiat amb la Tere a Barcelona. Ella sabia que jo havia vingut a Manresa a viure. Va ser en aquell moment quan la Conxita em va demanar si disposava d’una tarda lliure a la setmana per col·laborar-hi”.</div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les necessitats era desplaçar-se en cotxe (la Tere tenia un dos cavalls) i el barri estava per fer, tot era pols o fang. Un dels impulsors del Centre va ser Mn. Celestí rector de la parròquia; més tard vingueren Mn. Costa i Mn.Escós.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de l’any 1973 al 1977 es trobaven en un soterrani del carrer de Florida; més tard es traslladaren a un garatge del carrer Pirineu, número 11, i més endavant a l’any 1982 van anar als locals actuals de la parròquia al carrer de Callús s/n.</div>
<div style="text-align: justify;">
“Vàrem començar sense saber exactament què fer però la Conxita tenia les idees molt clares i sabia què podíem donar a les dones”.</div>
</div>
<br />
<br />
<div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXf5u17U5I/AAAAAAAAAbU/ZCcnBmOSegE/s1600/Foto6%2BMi%25C3%25B3n.JPG"><span style="font-size: 100%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568102697233240978" src="https://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXf5u17U5I/AAAAAAAAAbU/ZCcnBmOSegE/s400/Foto6%2BMi%25C3%25B3n.JPG" style="display: block; height: 269px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></span></a><span style="font-size: 100%;"><strong><span style="font-size: 78%;"> Alumnes en una activitat del Centre any 1986- Arxiu Centre de Cultura Popular Mión Puigberenguer</span></strong></span><br />
<span style="font-size: 100%;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><b style="font-size: 100%;">En aquestes primeres èpoques havien arribat a ser unes 80 dones</b><span style="font-size: 100%;"> i les activitats es distribuïen en dues parts: la primera sempre es destinava a temes culturals i alfabetització, i la segona a fer manualitats o bé cuina. A banda d’això, al trimestre es fan dues xerrades i una excursió; recorda la primera sortida als Vins Roqueta d’Avinyó, que va representar tot un esdeveniment per a totes. Durant cinc o sis anys quedaven dimecres i dijous; actualment el dia de trobada és dimecres.</span></span></div>
<br />
<div style="font-size: 100%; text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">Pel que fa als convidats per fer xerrades, en recorda diversos, com la Rosa Suñé; el Dr. Selga; la seva infermera, l’Encarnació Camps; el Dr. Cervera, que “ens parlava del mètode Ogino, o Mn. Junyent, que ens ajudava quan els fills no volien anar a missa”.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><br /></span></div>
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;"></span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">“Vam fer una tasca important en aquests anys”, afirma la Tere. “Ara hi ha molta oferta per escollir, però en aquells anys no hi havia opcions. La dona quedava molt aparcada a casa; si no anava a treballar a la fàbrica o a fer feines, quedava limitada a l' àmbit domèstic.</span></span></span></div>
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;">La Conxita tenia clar el nostre objectiu principal: </span><b style="font-size: 100%;">promocionar la dona</b><span style="font-size: 100%;">. </span><b style="font-size: 100%;">El veritable sentit del Centre és la cultura.</b><span style="font-size: 100%;"> I quan vèiem dones que tenien possibilitats i ganes de millorar les derivàvem a l’escola d’adults”.</span></div>
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">
</span></span></div>
<br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXiRFk03hI/AAAAAAAAAbc/iV5MuXPu8jw/s1600/Foto7Mi%25C3%25B3n.jpg"><span style="font-size: 100%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568105297495776786" src="https://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXiRFk03hI/AAAAAAAAAbc/iV5MuXPu8jw/s400/Foto7Mi%25C3%25B3n.jpg" style="display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></span></a> <span style="font-size: 78%;"><strong>D´esquerra a dreta Conxita Grau, Càndida Tormes, Conxi Martin i Carme López al local actual del Centre any 2006- </strong></span><strong><span style="font-size: 78%;">Foto Lourdes Trullàs</span></strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Des de l’inici fins als últims dies, la Conxita ha estat al front del Centre realitzant tota mena de feines, tant posant les cadires abans que arribés la gent, com donant classes de qualsevol matèria. Durant aquests 37 anys el Centre ha seguit diferents processos i els perfils de les dones també han anat canviant. No s’ha parlat mai de política, cap partit ha vingut a fer campanya electoral i no s’ha venut cap producte. Sempre s’han manifestat catòliques i han estat sota la tutela de l’església.</div>
<br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXkxzStYvI/AAAAAAAAAbk/5XPrBck8RFE/s1600/Foto8%2BMi%25C3%25B3n.JPG"><span style="font-size: 100%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568108058546889458" src="https://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXkxzStYvI/AAAAAAAAAbk/5XPrBck8RFE/s400/Foto8%2BMi%25C3%25B3n.JPG" style="display: block; height: 301px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></span></a><span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 78%;"> <strong>D´esquerra a dreta Mª Jesús Arbesu , Tere Garcia i Conxita Grau, celebració amb el pastís del 35è aniversari del Centre any 2008- Arxiu Centre de Cultura Popular Mión Puigberenguer</strong></span></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Aquest curs són entre 35 i 40 dones, amb una constant que es repeteix ja que les dones són de fora el del barri. Sempre hi hagut una gran discreció i han fet una gran funció d’escolta i de suport.</div>
<div style="text-align: justify;">
Conclou la Tere: “ vaig aprendre molt al seu costat, jo crec que vaig ser una bona segona per a la Conxita; vaig saber interpretar i executar”. Ella sabia fer promocionar i fer créixer les dones.</div>
<br />
<br />
<span style="font-size: 100%;">A la comarca hi ha d'altres Centres: Callús, St. Joan de Vilatorrada, St. Vicenç de Castellet, Súria i Castellbell i el Vilar. També n´hi havia un a St. Feliu de Sasserra, que ara ja no funciona </span><br />
<div>
<br />
<div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXoncF92oI/AAAAAAAAAb0/PJGXIi6jwHE/s1600/Foto9Call%25C3%25BAs.JPG"><span style="font-size: 100%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568112278567246466" src="https://2.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUXoncF92oI/AAAAAAAAAb0/PJGXIi6jwHE/s400/Foto9Call%25C3%25BAs.JPG" style="display: block; height: 267px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></span></a><strong> <span style="font-size: 78%;">D´esquerra a dreta Conxita Grau, Cònsol Solà, Mª Lluïsa Cunill, Maria Pujol, Eulàlia Calsina, dretes Tere Garcia, Rosa Manubens i Maria Font. Celebració del 10è aniversari del Centre de Cultura de Callús any 1995- Arxiu Centre de Cultura de Callús</span></strong></div>
<br />
<div>
<strong><span style="font-size: large;">MEDALLA DE LA CIUTAT </span></strong></div>
<div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUZvhrihiYI/AAAAAAAAAck/Zedrsgf77-U/s1600/Foto10Medalla%2BCiutat%2B2007.JPG"><strong><span style="font-size: 100%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568260613704092034" src="https://4.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUZvhrihiYI/AAAAAAAAAck/Zedrsgf77-U/s400/Foto10Medalla%2BCiutat%2B2007.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 287px;" /></span></strong></a><strong><span style="font-size: 100%;"> </span></strong><strong><span style="font-size: 78%;">D´esquerra a dreta, Mª Lluïsa Cunill, Montserrat Basiana i Conxita Grau, 08-03-2007- Arxiu Centre de Cultura Popular Sagrada Familia</span></strong></div>
</div>
<strong><br /></strong><strong></strong>
<br />
<div>
</div>
<span style="font-size: 100%;">El saló de plens de l’Ajuntament de Manresa es va omplir el<b> 8 de març del 2007</b> per retre un emotiu homenatge a les dones que des del voluntariat han tirat endavant els centres de cultura popular de la ciutat: Finestrelles, de la plaça Catalunya; l’Amistat, de la Sagrada Família, i el Mion-Puigberenguer.</span><br />
<span style="font-size: 100%;"><br /></span>
<br />
<div>
<span style="font-size: large;"><b style="font-size: medium;">El 11 de juny del 2014 tanca el Centre de la Mión-Puigberenguer, i al desembre del 2016 resten tancats tots els Centres de Cultura Popular de Manresa i comarca.</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b style="font-size: medium;"><br /></b></span>
<span style="font-size: large;"><strong>EL TESTIMONI DEL FRANCESC</strong></span><br />
<span style="font-size: medium; text-align: justify;">F</span><span style="font-size: medium; text-align: justify;">rancesc Comellas Casòliva, nascut al 1921, amb gairebé 60 anys de matrimoni amb la Conxita, recorda que van festejar tres anys, i com que entre setmana no es podien veure, li escrivia moltes cartes perquè l’enyorava.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
Fins al naixement del fill gran la Conxita va treballar en una merceria-perfumeria, però al cap d’un any de casament va arribar el primer fill. A casa van tenir la mare del Francesc. Al cap dels anys, i amb els 6 fills, recorda l’ajut d’altres matrimonis i com es donaven un cop de mà quan tenien la canalla petita. Com que patia insomni es cuidava dels fills de nit.</div>
<div style="text-align: justify;">
Era molt estalviadora, no comprava mai res de roba, s’ho feia tot ella, treia models i es feia la peça. A més a més de cosir, li agradaven molt les manualitats i tenia molta facilitat per fer-les.</div>
<div style="text-align: justify;">
Recorda que “havíem anat a moltes cases de gent immigrada a repartir aliments, on en una habitació dormien 5 o 6 persones; hi havia molta necessitat. Ella era més entregada que jo: sempre estava disposada a ajudar. Tots dos, al llarg dels anys hem estat vinculats a diferents moviments dins l’església, la Conxita va estar molts anys col·laborant a Càritas”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El Francesc, durant el dia, havia de fer moltes hores per mantenir la família en uns temps en què no sobrava res. A més a més, havia fet xerrades de literatura a tots els Centres ja que és un gran afeccionat a la poesia, el seu poeta favorit és Màrius Torres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: 100%;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">El seu testimoni emocionat ens diu ” la meva dona va ser una dona extraordinària; van fer una labor magnífica als Centres. No està bé que ho digui jo...: molta gent m’ho recorda. En vida havia rebut molt afecte i agraïment de les dones a qui havia ensenyat”</span></span></div>
<span style="font-size: 100%;">
</span><span style="font-size: 100%;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">El 6 de maig del 2010, als 85 anys, la Conxita ens deixà. Dona amb una gran capacitat organitzativa i de lideratge. Una d’aquelles persones que “fan feina i no fan soroll”. Amb una actitud d’humilitat i de servei als altres, sempre pendent de la família i de tot aquell que la pogués necessitar.</span></span></div>
<span style="font-size: 100%;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-size: 100%;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 100%;">Estimava la família, els fills; els néts van ser un dels pilars de la seva vida, i així ho reflecteix aquest últim escrit que va deixar un dia abans de la seva mort.</span></span></div>
<span style="font-size: 100%;">
</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<span style="font-size: 100%;"></span></div>
<br />
<br />
<div>
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUZ94d_PZeI/AAAAAAAAAc0/2ufs0br6_NU/s1600/%25C3%259Altim%2BEscrit%2BConxita.JPG"><span style="font-size: 100%;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568276398366221794" src="https://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TUZ94d_PZeI/AAAAAAAAAc0/2ufs0br6_NU/s400/%25C3%259Altim%2BEscrit%2BConxita.JPG" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 274px;" /></span></a><br />
<span style="font-size: 100%;"><strong><br /></strong></span>
<b><span style="font-size: 100%;">Entrevistes realitzades: Montserrat Basiana, Providència Bastardas, </span><span style="font-size: 100%;">Tere Garcia i </span><span style="font-size: 100%;">Francesc </span><span style="font-size: 100%;">Comellas- Setembre i Octubre de l'any 2010</span></b><br />
<strong style="font-size: 100%;"><br /></strong>
<span style="font-size: medium;"><strong>Lluïsa Font Garcia </strong></span></div>
<br />
<strong style="font-size: 100%;">Bibliografia</strong><br />
<div>
<span style="font-size: 100%;">Bertran Teixidor, Josep Mª "<em>Manresa"</em> 11-02 1976<br />Delgado, Adriana " <em>Regió7"</em> 09-03-2007</span></div>
Lluïsa Fonthttp://www.blogger.com/profile/12466913237172272017noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-41184822028988636742017-11-29T17:17:00.001+01:002017-11-29T17:17:50.906+01:00Maria Dolors Serra i Riba<strong><span style="font-size: 130%;"><em>PREMI MARIA CASAJUANA</em> 2011, a Maria Dolors Serra i Riba</span></strong><strong><a href="http://2.bp.blogspot.com/-CLkQcAQZC1M/TXviI3tV7WI/AAAAAAAAB-g/3jB6eUarrVA/s1600/tn_IMG_2730.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583304805076823394" src="https://2.bp.blogspot.com/-CLkQcAQZC1M/TXviI3tV7WI/AAAAAAAAB-g/3jB6eUarrVA/s400/tn_IMG_2730.JPG" style="cursor: hand; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a></strong><br />
<br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
<b>Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana 2011</b></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
Maria Dolors Serra i Riba va néixer a l'Ametlla de Merola el 21 de gener del 1950. Els seus pares eren treballadors de la Colònia i és la segona de tres germans. Va cursar els estudis primaris al col·legi de les Dominiques de l'Ametlla i, com que la família no podia pagar l'internat, va fer el batxillerat a les Dominiques de Manresa, interna però formant part d'un grupet de nenes que servien les taules, rentaven els plats i fregaven les classes. Durant aquesta època continuava participant en les activitats de l'Ametlla, actuant als Pastorets, cantant a la coral i formant part de l'agrupament escolta.<br />
<br />
En acabar el Batxillerat superior va cursar els seus estudis d'assistència social a l'escola de formació social Torras i Bages de Manresa, en la promoció de 1971. Compaginava els estudis amb el treball a l'Acadèmia Farré on donava classe al parvulari de 4 i 5 anys. Des de llavors sempre ha anat fent formació continuada per estar al dia en la seva professió. La llista dels cursos i jornades que ha fet seria inacabable.<br />
<br />
El primer treball com a assistenta social va ser a Indústries Payàs, a finals de l'any 1971, on treballava a temps parcial. L'any següent, per iniciativa de Càritas, es va obrir la Guarderia-Parvulari Sagrada Família, on va començar a treballar. A més, en va ser directora fins el 1978. Després de molt lluitar, va aconseguir, juntament amb un grup de pares i treballadores, que s'aprovés la construcció de la primera llar d'infants pública de Manresa, anomenada Picarol.<br />
<br />
De 1979 a 1989, va estar al departament de treball social de l'Hospital de Sant Joan de Deu, aprofundint en els aspectes de detecció precoç del maltractament en infants, i formant part de l'equip de Psiquiatria i Psicologia infantil. Al setembre del 1989 va incorporar-se a Càritas Manresa, on va prestar serveis fins al mes de gener de l'any 2010, compaginant sempre la feina amb la família.<br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-uYA5d9bdxGo/TXviQomog4I/AAAAAAAAB-o/wavB7Te3F8g/s1600/tn_IMG_2699.JPG"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583304938461102978" src="https://4.bp.blogspot.com/-uYA5d9bdxGo/TXviQomog4I/AAAAAAAAB-o/wavB7Te3F8g/s400/tn_IMG_2699.JPG" style="cursor: hand; display: block; height: 300px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a>La seva visió de la realitat i la detecció de les necessitats en cada moment ha estat providencial, connectant, ben aviat, amb l'esperit de Càritas pel que fa al seguiment personal i sabent crear xarxa social de recolzament i ajuda als més necessitats. I tot això amb el mèrit afegit que ha estat sempre respectada per totes les institucions de la ciutat, amb les quals ha treballat colze a colze.<br />
<br />
Dolors Serra, recolzada per les diferents juntes de l'entitat i una bona colla de voluntaris, va saber com fer sortir les primeres dones immigrants de casa, creant un projecte específic per elles, ajudar als homes amb els cursos de llengua, als nens amb el reforç escolar, etc. A partir del rober de Càritas, i adonant-se que donar roba simplement no era educatiu, es va crear el Trau, una botiga on es pot comprar roba de segona ma en condicions òptimes. Després, adonant-se que la botiga donava beneficis, va idear el taller, on es donava feina a persones amb dificultats que al mateix temps que s'educaven pel treball rebien una remuneració justa. Altres exemples de la seva tasca social també són l'Espai Jove, Pis de Pas, Tallers de cuina i cosir i el Centre de cultura.<br />
<br />
Després va venir l'Ateninser, programa de formació per tal de que dones poc formades o d'altres cultures, poguessin desenvolupar tasques domestiques o de cura de persones grans o malaltes; Cuida't on les mateixes usuàries reben suport mitjançant un equip multidisciplinari; i Activa't per la formació i inserció laboral d'homes sense recursos que fan treballs de jardineria i restauració de mobles.<br />
<br />
Dolors Serra ha format part de la junta de l'Associació de Veïns de la Carretera de Santpedor, de la junta de la Delegació del Col·legi d'Assistents Socials, de la junta d'Ampans i també en diferents comissions de les juntes de les associacions de pares dels col·legis dels seus fills. Actualment, ha començat una tasca de voluntària a Ampans.<br />
<br />
Del seu matrimoni amb Jaume Estruch ha tingut dos fills i una filla i, de moment, quatre néts.<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 85%;"><strong>El <a href="http://www.esquerra.cat/locals/index.php?id_text=10106">Premi Maria Casajuna </a>és atorgat, cada any, per les JERC i ERC de Manresa per homenatjar la lluita, l'esforç, la constància i la implicació de la dona en la vida laboral i social, a més de l'amor pel nostre país<br /></strong><strong>Text: Jurat Premi Maria Casajuana 2011, publicat per JERC I ERC</strong></span><strong><span style="font-size: 85%;">Fotos: David Guell<br /><br />Més informació:</span></strong><a href="http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/17439/entrega/10e/premi/maria/casajuana/desborda/previsions"><strong><span style="font-size: 85%;">L'entrega del 10è premi Maria Casajuana desborda les previsions</span></strong></a><strong><span style="font-size: 85%;">. Manresainfo. 10/03/11 </span></strong>Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-27815345778275004312017-11-13T13:21:00.001+01:002017-11-13T13:21:37.182+01:00Josefina Farrés i Arderiu, Manresa, 1954PREMI MARIACASAJUANA 2017<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-w8DJTp-hta0/WglvPHs9E-I/AAAAAAAAMxA/kod8Z9gBVzAAGWx84xXq1PK4lZegq-8sACEwYBhgL/s1600/IMG_8783.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-w8DJTp-hta0/WglvPHs9E-I/AAAAAAAAMxA/kod8Z9gBVzAAGWx84xXq1PK4lZegq-8sACEwYBhgL/s400/IMG_8783.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b>Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana. </b><br />
<br />
La Josefina Farrés va néixer a Manresa el 1954, és mare de tres fills i àvia de dos néts. De família masovera, va estudiar al col·legi Oms i de Prat i va continuar amb els seus estudis a l'Institut Francès. Després de treballar a diverses empreses va acabar treballant de banquera durant 33 anys.<br />
<br />
Va començar a formar part del món associatiu a través de l'escoltisme l'any 1974 a l'Agrupament Escolta Antoni Gaudi. Alhora, també participava a les reunions del MUEC, Moviment d'Estudiants Universitaris Cristians, on va començar a sentir parlar de Pere Casaldàliga, a qui va conèixer posteriorment a Roma. Arran d'aquest fet, va fundar, amb altres persones, l'Associació d'Amics de Pere Casaldàliga.<br />
<br />
Quan l'any 1994 esclatà el gran conflicte a l'Àfrica dels Grans Llacs, tenint coneixement del que passava a la zona pels missioners que portaven anys treballant-hi, es va mobilitzar amb altres manresans per denunciar-ho. Així va començar l'Associació Inshuti el 1995 amb l'objectiu de denunciar i sensibilitzar la societat sobre el conflicte, en el que hi va morir Flors Sirera l'any 1996. L'associació ha portat a terme projectes de cooperació i segueix fent xerrades, exposicions i campanyes i forma part del Consell Municipal de Solidaritat. Denuncia la vulneració dels Drets Humans a Ruanda i dóna a conèixer la situació de la Victoire Ingabire Umuhoza, una ruandesa empresonada des de l'any 2010 per presentar-se a les eleccions i que s'ha convertit en un símbol viu de la lluita per la llibertat, la democràcia i la justícia a Ruanda.<br />
<br />
Des del 2013 fa classes d'alfabetització per a dones a Caritas i participa també en el Consell Municipal d'Interculturalitat.<br />
<br />
Premi Maria Casajuna, 8 de març de 2017Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-64734447992891293182017-11-13T13:21:00.000+01:002017-12-30T13:11:06.174+01:00Rosa Serrano Centelles (Sabadell, 1960) <div class="" style="clear: both; text-align: left;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
PREMI MARIA CASAJUANA 2016<br /><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-fOqFaglDc6U/WkeB_KH8mnI/AAAAAAAAM54/uC-wgRv_ivUZMwQnaS8GJe92DaKtdzUUACLcBGAs/s1600/fotosexternas_20130307_175600%2B%25283%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1320" data-original-width="1600" height="330" src="https://3.bp.blogspot.com/-fOqFaglDc6U/WkeB_KH8mnI/AAAAAAAAM54/uC-wgRv_ivUZMwQnaS8GJe92DaKtdzUUACLcBGAs/s400/fotosexternas_20130307_175600%2B%25283%2529.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Foto cedida per Regió7</div>
<b><br /></b>
<b><br /></b>
<b>Biografia publicada per l'organizació del Premi Maria Casajuana</b><br />
<br />
Va néixer a Sabadell, al Vallès occidental, el 1960. És la mitjana de cinc germans. Amb 9 anys va perdre la mare i amb 21 el pare. Dues pèrdues que la van marcar i la van fer una dona forta.<br />
<br />
Va fer el batxillerat a l'institut Pau Vila de Sabadell, nom d'un gran geògraf, com una premonició del que després voldria ser ella. Es va doctorar en Geografia a la Universitat de Barcelona i va fer la tesi doctoral sobre la Cerdanya, lloc on va viure set anys. <br />
<br />
A Puigcerdà va treballar de locutora a Ràdio Pirineus i fent classes de català per a adults. Va ser ña directora del Servei de Català de l'Ajuntament de Puigcerdà i va dirigir la revista comarcal Rufaca. També va fer de professora de reciclatge de mestres i de l'esola d'Administració Pública de Catalunya.<br />
<br />
El 1989 va canviar el llac de Puigcerdà pel de Navarcles per treballar a l'escola Joviat, primer, i després a l'escola Santa Maria de Navarcles. Compaginarà la seva feina amb la de professora a la Universitat Ramon Llull i la de tutora d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya.<br />
<br />
L'any 2002 neix la seva filla Alícia i dos anys més tard rep el diagnòstic d'autisme. És aleshores quan la vida de la Rosa i la de tota la família fa el canvi definitiu. Ella entra a l'associació AFATD de Manresa per treballar a favor dels infants amb TEA i el 2012 crea el CR TEA CC (Centre de Recursos en Trastorn de l'Espectre Autista de la Catalunya Central) juntament amb la psicòloga Queralt Burgaya. El centre va obrir portes al barri de la Parada el maç de 2013.<br />
<br />
Actualment continua essent professora de La Salle Manresa, tutora d'Humanitats a la Universitat de Oberta de Catalunya, examinadora de català d'adults, i especialment voluntària al CR TEA CC del qual n'és la presidenta. Al gener d'aquest any va ser escollida també presidenta de la FECA, la nova Federació Catalana d'Autisme que aglutina 10 entitats que treballen per millorar la vida de les persones amb TEA.<br />
<br />
Premi Maria Casajuana, 8 de març de 2016<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-7ARLbDD8wM0/WgmMfRgP8hI/AAAAAAAAMxU/W1oeCkzDf608ToWSCi7GV6QOzNnmUiMlACLcBGAs/s1600/Rosa_Serrano_PremiMariaCasajuana2016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="327" data-original-width="516" height="252" src="https://2.bp.blogspot.com/-7ARLbDD8wM0/WgmMfRgP8hI/AAAAAAAAMxU/W1oeCkzDf608ToWSCi7GV6QOzNnmUiMlACLcBGAs/s400/Rosa_Serrano_PremiMariaCasajuana2016.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Roda de premsa. Serrano amb Alba Baltiérrez.<br />
<br />
<br />Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-23063231325094873912017-10-16T21:00:00.005+02:002022-12-02T21:42:58.337+01:00Maria Matilde Almendros i Carcasona (1922-1995)<a href="http://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/R-vcxf3-ubI/AAAAAAAAAZg/06Jl9ZsH4L4/s1600-h/calendari2002.bmp"><img alt="" border="0" height="400" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5182478539147884978" src="https://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/R-vcxf3-ubI/AAAAAAAAAZg/06Jl9ZsH4L4/s400/calendari2002.bmp" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" width="400" /></a><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Foto: Institut Català de les Dones</b></span><br />
<br />
Actriu i locutora de ràdio, va ser una de les primeres dones que va recuperar el català en el teatre i en la ràdio. Va néixer a Manresa el 10 d'octubre de 1922. El pare, Pedro Almendros Mateo, era un paleta que havia nascut a Villatoya (Albacete), i la mare, Carme Carcasona, una manresana que feia de teixidora.<br />
<br />
<div>
Als tretze anys, en esclatar la guerra, va voler anar a treballar i va trobar feina en una fàbrica de sabates. Alhora, seguia els estudis de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis, i a l'estiu, a l'institut. En aquesta època va començar a fer teatre a l'Elenc Juvenil Primavera, de l'Ateneu Manresà. </div>
<br />
<div>
El 1940 ja s’inicià com a locutora a Radio Club Manresa i simultàniament debutà com a primera actriu al Teatre Apolo de Manresa. El 1948, amb l'actor Domènec Ferrer, també manresà, crea la Companyia Almendros-Ferrer, un grup de teatre estable i professional, format a base d'actors amateurs.<br />
<br />
L’any 1952 va actuar al Teatre Romea de Barcelona amb <em>L’amor viu a dispesa,</em> de Josep Maria de Sagarra, amb Maria Vila i Emília Baró, i l’any següent ja formava part de la companyia estable del teatre. Anys més tard, va crear una companyia pròpia que es dedicava al repertori tradicional català. Participà en la sèrie televisiva <em>Doctor Caparrós,</em> de Joan Capri, que va emetre TVE de Catalunya i més endavant TV3.<br />
<br /></div>
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SLQEBAvxaqI/AAAAAAAAAqI/yGF2dXvTkWI/s1600-h/Blog.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5238816681965480610" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SLQEBAvxaqI/AAAAAAAAAqI/yGF2dXvTkWI/s320/Blog.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
Pel que fa a la ràdio, des de 1954 fou locutora de Radio Nacional de España a Catalunya. Hi va fer ràdio-teatre, programes com <em>Fantasía,</em> amb Maruja Fernández. Però el que la va fer famosa internacionalment va ser <em>España para los españoles</em>, un programa adreçat a l’emigració europea que es va emetre del 1964 al 1972. Participà en les primeres emissions de programes radiofònics en català: <em>Paraula i pensament, La veu de la sardana i Novel·la</em>. El 1977 s'incorporà a Ràdio 4, on va fer el programa <em>Temps obert</em>. Els darrers anys va col·laborar amb Ràdio Salut.<br />
<br />
El 1967 rep el premi Ondas com a millor locutora. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de Interpretación. El 1977 es presentà a les eleccions generals espanyoles en les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya.<br />
<br />
Mor el 15 de desembre de 1995 a Barcelona, ciutat que l’ha immortalitzada amb els <span style="color: #993399;"><a href="http://www.bcncatfilmcommission.com/ca/location/jardins-maria-matilde-almendros" target="_blank">jardins Maria Matilde Almendros</a></span> i també al carrer de la Ràdio, on és l’única dona dels dotze radiofonistes que s’hi homenatgen i que van ser triats per votació popular.<br />
<br />
A Manresa es va inaugurar, el 16 de gener de 1999, la plaça que duu el seu nom, a la cruïlla dels carrers de Sant Joan d'en Coll i Arquitecte Gaudí. Però aquesta manresana tan popular i coneguda es mereixia més aviat una avinguda, o un carrer més significatiu.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SNp6l4Fp1nI/AAAAAAAAAvA/AyoWS48u_B8/s1600-h/Blog2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249643106783581810" src="https://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SNp6l4Fp1nI/AAAAAAAAAvA/AyoWS48u_B8/s320/Blog2.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<br />
<div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SOEXZL-vCcI/AAAAAAAAAyo/1szFQWeHBf0/s1600-h/Pla%C3%83%C2%A7a33.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251504361970796994" src="https://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SOEXZL-vCcI/AAAAAAAAAyo/1szFQWeHBf0/s400/Pla%C3%A7a33.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SOEXfkVe5nI/AAAAAAAAAyw/c9ik9TF0zbU/s1600-h/Blog11.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251504471587874418" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SOEXfkVe5nI/AAAAAAAAAyw/c9ik9TF0zbU/s400/Blog11.jpg" style="cursor: hand; display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Fotos: Manresanes que han fet història</b></span><br />
<span style="font-size: 78%;"><span style="color: black;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 78%;"><span style="color: black;"><br /></span></span><br />
<span style="color: black;"><b>Lluïsa Font </b></span><br />
<span style="color: black;"><b>Conxita Parcerisas<br /></b></span>(biografia publicada l'any 2009 i revisada el 2013) <br />
<span style="color: black;"><b><br /></b></span>
<span style="color: black;">Més informació</span><br />
<span style="color: black;">Revista <i>El Pou de la Gallina,</i> Setembre 1993<b> </b></span><span style="color: black;">.<br /></span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Matilde_Almendros_i_Carcasona"><span style="color: #993399;">Maria Matilde Almendros. Wikipedia</span></a><br /><a href="https://www.manresa.cat/matilde_almendros/menu/14479-biografia" rel="nofollow">100 anys del naixement de Maria Matilde Almendros i Carcasona</a> (2022) </div>
Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-53582935094747900642017-06-04T19:30:00.000+02:002017-06-04T19:26:50.190+02:00Caterina Cullell i Espadamala (1921-2010). Llevadora<a href="http://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S3wVNwoX51I/AAAAAAAABss/rOfkV_2TiXw/s1600-h/1blog.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439245776093439826" src="https://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S3wVNwoX51I/AAAAAAAABss/rOfkV_2TiXw/s400/1blog.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 268px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><strong>Caterina Cullell va néixer el 19 de gener de 1921 a Vinyoles d’Orís i va exercir durant 40 anys de llevadora a Manresa i als pobles dels voltants. Ha viscut el pas de tenir els fills a casa a tenir-los en un hospital. Va treballar molt i moltes hores al dia, dormint i menjant poc. Va atendre parteres per la seguretat social i de manera particular, pel seu compte o dins de l’equip del Dr. Llatjós, primer i després amb l’equip ORTUS. Dona enèrgica i de caràcter, ha lluitat molt perquè la feina de llevadora hagi estat reconeguda econòmicament i socialment.</strong><br />
(Entrevista realitzada el 19 de maig del 2009)<br />
<br />
<strong>Tercera generació de llevadores</strong><br />
La meva àvia va tenir 9 fills i, sense ser llevadora, ajudava a parir les dones del seu poble, Vinyoles d’Orís. Recollia els nanos i els lligava el melic. La mare, Conxita Espadamala i Orriols, ja va ser llevadora, en va estudiar al Clínic, com jo més endavant. Vam arribar a Manresa quan jo tenia sis anys. Vaig fer el batxillerat a l’Institut Lluís de Peguera. De joveneta ja havia vist molts parts, em feia il•lusió i la mare se m’emportava. Després em va anar bé perquè moltes mares aconsellaven les filles de venir amb mi, perquè elles estaven contentes de com els havia anat amb la meva mare.<br />
<br />
<strong></strong><br />
<strong>Els estudis al Clínic de Barcelona</strong><br />
Els estudis per llevadora es feien al Clínic, a la facultat de Medicina. Tenia 17 anys quan em vaig anar a matricular amb tota la il•lusió del món i en veure el meu carnet d’identitat em diuen que fins els 18 no em podien admetre. Vaig insistir i em van enviar a veure el catedràtic, el Dr. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Nubiola_Espin%C3%B3s" target="_blank">Pere Nubiola Espinós</a>, que havia de ser el meu professor. Em va escoltar i em va autoritzar a començar abans de l’edat.<br />
<br />
La carrera durava 4 anys. Al matí havíem d’anar a passar visita amb el metge; més endavant també, a la tarda. Vaig acabar quedant-me tota la setmana a Barcelona, a casa d’una família manresana.<br />
<br />
Em vaig treure també el títol de practicant. El professor ens ho va aconsellar per poder tenir més oportunitats.<br />
<br />
Vaig coincidir al Clínic amb els manresans Selga, Llatjós, Arocas... que estaven estudiant medicina i amb la llevadora Basora, que va exercir molts anys a la Clínica.<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S7tR-ugyn3I/AAAAAAAABuk/2mHmolgDsWM/s1600/solablog.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457045511568793458" src="https://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S7tR-ugyn3I/AAAAAAAABuk/2mHmolgDsWM/s400/solablog.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 273px;" /></a><br />
<div>
<strong>Els primers anys<br /><br />V</strong>aig acabar la carrera que tenia poc més de 20 anys i de seguida vaig tenir molta feina. Eren temps difícils, les dones volien tenir els fills a casa, perquè sempre havia estat així i si els proposaves anar a la clínica els semblava que les portaves a matar. Tampoc hi havia diners per pagar-se l’estada als hospitals.<br />
<br />
Em venien a buscar per anar a cases de pagès de pobles. Recordo nits de neu que em posaven al davant de la tartrana i em donaven una manta per tapar-me, però la neu m’entrava per tot arreu. Feia tant fred que em posava la bata al damunt de l’abric i em portaven rajoles calentes, escalfades al foc, perquè tenia els peus glaçats. Jo portava un maletí amb injeccions, xeringues, medicació pel cor, però si es complicava havíem de marxar corrents cap a un hospital.<br />
<br />
Un dia un taxista no em va voler pujar al barri de Sant Pau perquè va dir que se li espatllaria el cotxe. Em van haver de baixar la partera asseguda en una cadira, uns agafant els barrots del darrere i uns altres els del davant.<br />
<br />
<br />
<strong>Els parts als hospitals</strong><br />
De seguida que vaig poder em vaig negar a anar a les cases, m’ho havia passat molt malament. Era molt millor anar a un hospital de bon començament que quan el part es complicava. Els nens que hem salvat anant a la Clínica!!! Allà teníem oxigen, podíem treure les mucositats de seguida. En un pis no tenies recursos per atendre les complicacions. Encara ara no m’agrada que tinguin els nens a casa.<br />
<br />
Vaig treballar a l’Hospital de Sant Andreu i a la Clínica de Sant Josep. A l’Hospital només hi havia parts pel seguro, a la Clínica hi havia seguro i particular. Treballava als dos llocs alhora. Primer feia els parts i després anava a arreglar les parteres i les criatures que havien nascut els dies anteriors.<br />
<br />
Vaig treballar molt i menjava poc. Perquè en aquella època si ens trobàvem en una clínica o un hospital no hi havia cap ordre que ens donessin menjar. T’havies d’escapar per allà als voltants i comprar una mica de pa i una mica de pernil, alguna cosa. De vegades havies d’estar pendent de la partera i no podies sortir de la clínica. Ara és diferent.<br />
<br />
A l’Hospital de Sant Andreu tenia sort de sor Balbina que a vegades em deia “vaya a tal habitación” i jo al principi pensava “què vol dir?”. Hi anava i trobava la taula parada amb el dinar. Era molt bona dona. I a la Clínica també n’hi havia alguna que me’n donava, però no tenien ordre de donar-nos-en.<br />
<br />
<br /></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S3wVsCCc2VI/AAAAAAAABs8/CjIE1e8TWCg/s1600-h/5blog.jpg"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439246296162294098" src="https://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S3wVsCCc2VI/AAAAAAAABs8/CjIE1e8TWCg/s400/5blog.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 302px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></strong></a><strong><br />El ritme de treball</strong><br />
Una vegada dormia tan cansada i tan de gust que anava tocant el telèfon i no el sentia. Em trucaven al mateix temps de la Clínica i de l’Hospital i com que no em trobaven enlloc al final van trucar a casa de la meva filla, que ja era casada, i van haver de venir a casa a despertar-me.<br />
<br />
Una nit el Llatjós em va dir que em quedés a estimular amb el gota a gota una partera que anava pels 10 mesos i el nano ja es veia prou madur. Venia d’una nit sense dormir i jo tota la nit allà. A la matinada ja no m’aguantava i pensant que seria per un moment, en el quartet de la neteja em vaig recolzar amb un munt de mantes que hi havia per desar. No em trobaven enlloc, em van trucar a casa i tot, fins que les dones de la neteja que arribaven a les 7 del matí em van trobar ben adormida.<br />
<br />
<br />
<strong>La feina i la família</strong><br />
Em vaig casar als 25 anys i vaig tenir 3 fills. Sort de la mare del meu marit, que era una santa i me’ls cuidava, perquè jo moltes vegades empalmava la nit amb el dia. A vegades arribava a les 8 del matí a casa, em posava a dormir i al cap de poc ja em tornaven a trucar. Cap a la Clínica, cap a l’Hospital, no era mai a casa.<br />
<br />
<br />
<strong>Llevadores d’ambulatori que no cobraven els parts</strong><br />
Ara hi ha un equip de llevadores per assistir els parts i un a l’ambulatori per visitar la partera, fer-li anàlisis d’orina, de sucre, mirar com porten la criatura... Abans no era així.<br />
<br />
Jo era llevadora d’ambulatori. No teníem seguro ni vacances. Si volíem fer-ne ens ho havíem de combinar entre nosaltres i treballar el doble. Però com que no constava ningú com a llevadora per l’assistència al part ho fèiem nosaltres mateixes sense cobrar. Si et donaven 100 pessetes de propina o una capsa de bombons, tot el que tenies.<br />
<br />
A mi aquells escrivents de l’ambulatori m’apuntaven moltes parteres per assistir i això em comportava moltes hores de feina sense cobrar-les. El sou era el de l’ambulatori, així que tant era per la que n’assistia pocs com molts.<br />
<br />
Jo no ho deia a les parelles, perquè semblava que obligaves que et paguessin, però un dia, cansada de la situació, vaig provocar un incident que, per sort, va acabar bé.<br />
<br />
Vaig atendre a una parella jove de Castellbell i el Vilar. El part va anar molt bé i de pressa. El xicot, molt content, s’anava a treure la cartera per compensar-me. Jo l’aturo i li dic: “No, però m’has de fer un favor: anar-me a denunciar”. “Però, on? Per què?”, diu el noi. Li vaig explicar que no cobràvem els parts, que em faria un favor si em denunciava a l’inspector i li deia que havien arribat amb dolors i que jo, la llevadora, no els volia atendre argumentant que no cobràvem. Ell no ho veia gens de clar, però ho va fer. Em telefonen que l’inspector em vol veure. Demano al jove que m’acompanyi perquè jo vull dir la veritat; vull mantenir la meva reivindicació, però tampoc vull que pensin que no vaig atendre correctament una partera. L’inspector primer em fa entrar a mi sola i em demana explicacions. Jo li dic que he provocat aquesta situació perquè n’estic cansada, de perdre nits sense cap compensació, i que aniré on calgui a defensar-ho. Després l’inspector va renyar el marit per la mentida.<br />
<br />
La veritat és que no sé què va passar, però gràcies a això ens van començar a donar 25 pessetes per visita per cada dia que hi havia la partera ingressada, rentar i arreglar la criatura. En aquella època s’hi estaven 5 dies, per tant eren 125 pessetes per naixement, tot i que les hores de part no ens les van pagar mai. Però ja se’ns va arreglar. Jo sempre tenia 6 o 7 de parteres, cada mes eren moltes visites.<br />
<br />
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S7tR2ja58NI/AAAAAAAABuc/uw3UD9TepMI/s1600/ambcriaturablog.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5457045371152363730" src="https://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S7tR2ja58NI/AAAAAAAABuc/uw3UD9TepMI/s400/ambcriaturablog.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 307px;" /></a><br />
<strong>Altres companyes llevadores</strong><br />
De més grans que jo vaig coincidir amb la senyora Assumpció Almuzara i amb la Rosita Claret. Amb aquestes ens havíem ajudat. Quan encara anava als pisos a vegades coincidien dues parteres i havia de trucar-les.<br />
<br />
De la meva època hi havia la Mercè Sanahuja, la Pili Hernaiz, una noia molt intel•ligent, i la Conxita, que encara treballa. També hi havia l’Elena, que treballava amb l’Alberti, i la Roser Carrera, que va treballar uns 20 anys també per l’Alberti.<br />
<br />
Les llevadores d’ara tampoc ho tenen fàcil, han d’afrontar noves situacions com la de la immigració: dones que no coneixen la nostra llengua o que no volen ser assistides per ginecòlegs homes durant el part.<br />
<br />
<br />
<strong>La influència de les mares</strong><br />
Les mares, sobretot de les noies, jugaven un paper molt important en els embarassos i els parts, més que el marit. Havia hagut de fer callar moltes iaies. En tinc alguns records tristos.<br />
<br />
Un dia em ve una parella jove i la mare d’ella. Ni el marit ni la partera no van obrir boca. La mare només arribar em pregunta: “Només vull saber una cosa, vostè trenca les aigües?” Sorpresa per la pregunta, li dic: “A vegades sí, a vegades no. Depèn del cas, depèn de com es presenta. No hi ha cap partera igual, encara que s’assemblin totes. N’hi ha que es trenquen pel seu natural, d’altres que si no les trenquéssim es rebentarien i el fill no naixeria”.<br />
<br />
Tot seguit la iaia explica que volen tenir el fill a casa, que pagaran el que sigui i em demana si els podré assistir. Jo els dic que a casa no, que ja només treballo en els hospitals, que no és qüestió de diners, sinó de treballar tranquil•la. Malgrat tot em demanen que visiti la partera. Només per fora ja veig que el nen ve de cul i els recomano que en sortir vagin de seguida al metge. Convençuts que els hi havia dit per fer-los anar a parir a la Clínica, se’n van a una altra llevadora i només li demanen si els podrà assistir el part a casa. Ella els diu que sí. Va anar tan malament que van haver d’anar cap a la clínica amb la criatura mig cos a dintre i mig a fora. I com que no havia anat mai amb cap metge va haver d’esperar trobar-ne algun que estigués disponible per treure-li la criatura morta.<br />
<br />
També recordo un cas de bessonada que el metge els va recomanar anar a la Clínica. Va ser placenta prèvia i van morir la mare i els bessons. I tot, perquè la mare de la noia deia que no era necessari, que ella els havia tingut tots quatre a casa.<br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S3wVjpW_9rI/AAAAAAAABs0/ZKpSsVzUyVw/s1600-h/4blog.jpg"><strong><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5439246152098641586" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/S3wVjpW_9rI/AAAAAAAABs0/ZKpSsVzUyVw/s400/4blog.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 268px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></strong></a><br />
<strong>Un home espavilat</strong><br />
Recordo una dona que tenia els parts molt ràpids, bé i sense necessitat de punts, i a aquesta sí que l’atenia a casa. El seu home deia que tot plegat era tan fàcil que pel cinquè fill la volia atendre ell. La dona em truca un vespre i em diu que havia tingut un senyal i que ja m’avisaria. Jo no vaig dormir en tota la nit pensant que em trucaria. I al final, a la matinada, la telefono jo. Em diu: “Per l’amor de Déu Caterina, vine!”. Jo no sabia de què anava i arribo allà i trobo el marit amb un llibre al costat d’ella, assegut al sofà... Ella plorant i patint. Li trenco les aigües i m’he d’afanyar a posar-hi la ma perquè la criatura ja sortia. Cada part és diferent, en aquest cas tenia el que en diem les aigües gruixudes i s’havien de trencar. El marit va marxar i no va tornar fins al cap de tres dies. Jo crec que de vergonya que tenia.<br />
<br />
<strong>Parir en un camp</strong><br />
Un dia a l’Hospital, se’m presenta un home que no tenia cotxe dient que tenia la dona en un camp als voltants de Sant Joan de Déu a punt de parir. Vaig demanar permís a la monja per sortir i quan vam arribar la criatura ja havia nascut. Enganxada a la mare pel cordó i totalment gelades, sort en vam tenir d’una casa propera que ens van portar mantes i vam poder telefonar a un taxi.<br />
<br />
<strong>Nens amb malformacions</strong><br />
<br />
Abans no hi havia mitjans per veure les possibles malformacions, l’amniocentesi no existia. Nosaltres érem les primeres que les vèiem.<br />
<br />
Havia vist nens amb dos caps i amb tres que naixien morts. Recordo una nena que va néixer cega: quan vaig anar a tirar-li les gotes, al fons dels ulls només hi havia una boleta com una agulla de cap de color. Vaig avisar de seguida el doctor Selga perquè donés la mala notícia als pares.<br />
<br />
També recordo un cas, que cap més llevadora de la meva època va viure, vaig assistir el naixement d’una criatura hermafrodita. Tenia vulva i penis, s’havia d’investigar si el que hi havia dintre eren ovaris o testicles.<br />
<br />
<br />
<strong>Famílies amb molts fills o sense fills</strong><br />
Vaig atendre famílies que van tenir molts fills, una de 10, una altra de 9. Jo no opinava mai sobre la conveniència de no tenir tants fills , havien de ser ells els que havien de veure si els podien pujar i alimentar.<br />
<br />
I no tenir fills, a nivell social, costava d’acceptar. L’exemple és el que vaig presenciar un dia en una botiga. Era propietat de dos germans, l’un tenia 4 fills que, per cert els havia assistit jo, i l’altre feia anys que era casat i no en tenia cap. I sabeu què li van dir les dones que hi havia a la botiga? Apa gandul, guaita el teu germà quatre i tu cap. Jo sabia per la cunyada que no en podien tenir.<br />
<br />
<strong>Els parts naturals fora dels hospitals, avui</strong><br />
Parts naturals sí, però parir a fora d’un hospital jo no ho recomanaria a ningú. No sé aquestes cases de parts naturals que existeixen de quins mitjans disposen, però penso que els responsables han de patir molt. Sé que a vegades han de portar les dones a l’hospital després d’hores de sofriment. Un part pot anar molt bé, però en un 20% hi ha alguna complicació i és tan imprevisible.<br />
<br />
<strong>Jubilació d’un treball vocacional</strong><br />
Necessitava deixar la feina perquè ja havia treballat prou. Ho vaig sol•licitar al col•legi de llevadores i m’ho van acceptar. He de reconèixer que em va entristir, he fet una feina que és profundament vocacional i m’ha donat moltes satisfaccions. Em vaig passar un any i mig que no podia anar a veure cap malalt a la Clínica, sentia nostàlgia de les hores viscudes.<br />
<br />
<i>La Caterina va morir el 5 de desembre del 2010. </i><br />
<strong><span style="font-size: 85%;">Lluïsa Font / Conxita Parcerisas<br />Entrevista realitzada el 19/05/2009<br /><br />Més informació:<br /><em>Caterina Cullell, 43 anys ajudant a fer arribar criatures al món</em></span><span style="font-size: 85%;">Entrevista Regió7. Jordi Jané. 28/06/83 </span></strong>Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-49645976919075716642017-03-29T23:00:00.001+02:002023-10-26T10:58:24.636+02:00Assumpció Almuzara i Vila (1899-1987). Llevadora<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-iRj7E4FqvNU/T9tq1C4B3qI/AAAAAAAACmk/v0F3hZJmyng/s1600/assumpci%C3%B31.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-iRj7E4FqvNU/T9tq1C4B3qI/AAAAAAAACmk/v0F3hZJmyng/s400/assumpci%C3%B31.jpg" width="262" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br />Va néixer el 3 de maig de 1899 a Monistrol de Montserrat.
Fou filla de Joaquim Almuzara Marquès nascut a Benabarre (Osca), pagès, i de la
seva segona esposa, Àngela Vila Trullàs de Sant Salvador de Guardiola . Era ben
petita quan tota la família se’n va anar a viure a Sant Salvador de Guardiola i
quan tenia 7 anys la van enviar a Manresa a fer de mainadera amb una família
que vivia al carrer Sobrerroca. Més endavant va treballar a la fàbrica tèxtil dels
Comtals. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La seva mare feia de llevadora sense títol, al poble. Ajudava
a les parteres que no tenien diners per anar a pagar un metge. D’aquí vingué
que, als 16 anys, prengués<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la decisió de
ser llevadora. Es traslladà de nou a Manresa, aquesta vegada a casa del Dr.
Josep Tuneu i Gassó, on feia mig de minyona i també ajudava en les feines del
despatx. Mentrestant va estudiar el batxillerat elemental que li permetria
accedir als estudis oficials de llevadora. Va estudiar a la Facultat de Medecina
de Barcelona els cursos que dirigia el catedràtic d’obstetrícia i ginecologia
Dr. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Nubiola_Espin%C3%B3s" target="_blank">Pere Nubiola Espinós</a>. Va obtenir el títol el 21 de juliol de 1921, als 22 anys. </span><span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Començà a exercir a Manresa fins que es va jubilar l’any
1968, als 69 anys. Va ser llevadora de Beneficència Municipal de Manresa i també d'Aguilar de Segarra i Sant Salvador de Guardiola. El 1943 va passar a ser llevadora de la Seguretat Social. Va treballar pel <i style="mso-bidi-font-style: normal;">seguro </i>i també particular. Cobrava segons les possibilitats econòmiques de la família atesa.</span></div>
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Es va casar amb Antoni Pesarrodona i Cots, serrador, i va
tenir dos fills, </span><span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="color: #333333; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">Antoni
Pesarrodona i Almuzara</span><span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">, ginecòleg, i Emília Pessarrodona i Almuzara, llevadora
que no va exercir. Va ser una dona lluitadora i espavilada, amb molt de
caràcter. De petita ja va tenir clar que volia sortir de la pobresa i va voler
estudiar. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">En aquests 47 anys va assistir a 7.455 gestants, una
mitjana de 158 <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’any, amb un màxim de
250 l’any 1936. Va exercir la seva professió amb rigor i de manera organitzada,
cosa que demostra el dietari que va portar des del primer part al darrer, on
anotava les característiques de cada naixement. <o:p></o:p></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Assumia, com era normal a l’època, l’assistència de la
mare i el nadó<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en el part, el postpart,
bateig, etc... Només acudia al metge en parts de risc. Amb el pas del temps, els
metges van començar a assistir les dones en els parts, però ella tenia una idea
molt clara de la professió de llevadora i no va voler treballar mai d’auxiliar
d’un metge. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Morí a Manresa, el 2 d’octubre de 1987, als 88 anys<o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">El treball <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="color: #333333; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;">"Una llevadora a Manresa. Estudi <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de 7.455 parts assistits entre 1922 i
1968" </span></i></b><span face=""verdana" , "sans-serif"" lang="CA" style="color: #333333; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Verdana;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fruit del dietari de l’Assumpció Almuzara,
obtingué el Premi “Antoni Esteve” ", dirigit a obres sobre ciències
naturals, de la salut, filologia, patrimoni, etc, en l’edició dels Premis
Lacetània 2006.</span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-UOd-59Dq60Y/T9trFBGEbKI/AAAAAAAACms/lcSQCVdIvnA/s1600/assumpcio2.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-UOd-59Dq60Y/T9trFBGEbKI/AAAAAAAACms/lcSQCVdIvnA/s400/assumpcio2.jpg" width="297" /></a><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Ws_b7XdgSEM/T9tsB3IyZPI/AAAAAAAACm0/tcfUYmiJjkw/s1600/assumpcio3.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-Ws_b7XdgSEM/T9tsB3IyZPI/AAAAAAAACm0/tcfUYmiJjkw/s400/assumpcio3.jpg" width="270" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-WyWd2tF8z6c/T9tslWY2UXI/AAAAAAAACm8/FSMfO-1_vSQ/s1600/carnet.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="273" src="https://2.bp.blogspot.com/-WyWd2tF8z6c/T9tslWY2UXI/AAAAAAAACm8/FSMfO-1_vSQ/s400/carnet.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-paTvWCWrTcs/T9tszqwb5-I/AAAAAAAACnE/vRazXw8gMfM/s1600/llevadores1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://3.bp.blogspot.com/-paTvWCWrTcs/T9tszqwb5-I/AAAAAAAACnE/vRazXw8gMfM/s400/llevadores1.jpg" width="400" /></a></div>
Trobada de llevadores. D'esquerra a dreta: Roser Carrera, Joana Castellà, Encarnació Besora, Caterina Cullell, Pilar Arnaiz, Elena Arnau, Filomena Devesa, Assumpció Almuzara, Rosa Claret, Francesca Tost i Flora Ros. <br />
<br />
<b>Conxita Parcerisas i Estruch<br /></b>(biografia publicada l'any 2012)<br />
<br />
Fotos: Arxiu familiar Pesarrodona-Isern<br />
Informació obtinguda a través de Mireia IsernConxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-64959198214354481612017-03-14T23:59:00.001+01:002023-05-03T00:11:37.544+02:00Margarida Elias i Casals (1923-1980) Soprano<br />
<span style="color: #674ea7;"> </span><span style="color: #674ea7;"> </span><b><span style="background-color: white; color: #8e7cc3;">L'Erol (Revista cultural del Bergadà) número 128, estiu 2016</span></b><b> publica la biografia d'aquesta Manresana nascuda al Bergadà</b><br />
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SvhPfAUN-_I/AAAAAAAABqQ/I1PmTR7iXPY/s1600-h/Elias3.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5402155147110251506" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SvhPfAUN-_I/AAAAAAAABqQ/I1PmTR7iXPY/s400/Elias3.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 356px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 234px;" /></a><strong></strong><strong><span style="font-size: x-small;"> Margarida Elias Casals. Foto: Fons Quintana i Torres- Arxiu Comarcal del Bages</span></strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Natural de Sant Julià de Cerdanyola, vingué a viure a Manresa a l´edat de tres anys. Féu els primers estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona, el curs 1940-1941. En acabar el curs, oferí un recital íntim al Casino de Manresa el 25 de juliol de 1942.</div>
<div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-ySxbv0aDO_k/VxSyPMc-7UI/AAAAAAAAA7c/Z19rOwO7hTAQBw_yNH-tfMtHWwKDeBtMQCLcB/s1600/Elias1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-ySxbv0aDO_k/VxSyPMc-7UI/AAAAAAAAA7c/Z19rOwO7hTAQBw_yNH-tfMtHWwKDeBtMQCLcB/s320/Elias1.jpg" width="236" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: x-small;"><b>Autorització recital, 25-7-1942- Arxiu Ajuntament de Manresa</b></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Fou a partir d'aleshores que la professora Maria Cinta González -vídua Muntaner- n'assumí la formació. Abans havia tingut com a professora Rosa Guitart. Passats dos anys, es traslladà a Barcelona, on féu uns cursos d'italià amb el mestre de cant Annovazzi, director de l'orquestra del Liceu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Debutà a Sevilla amb l'òpera <em>Faust,</em> el 10 d´abril de 1944. Després efectuà una gira a Lisboa i Porto, on la crítica es va fer ressò de la qualitat de les seves actuacions. </div>
<br /></div>
<div>
</div>
<b>PRIMERA ACTUACIÓ A MANRESA</b><br />
<br />
<div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Margarida Elias va actuar al Teatre Kursaal el 10 d´octubre de 1944 amb l'òpera <em>Il Trovatore,</em> de Verdi , acompanyada pel seu mestre Annovazzi </div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-DjzSnB8w0Vg/VHBfQ-zif2I/AAAAAAAAA54/vxUPnRDeHaM/s1600/22-11-2014%2B10%3B40%3B29.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://1.bp.blogspot.com/-DjzSnB8w0Vg/VHBfQ-zif2I/AAAAAAAAA54/vxUPnRDeHaM/s1600/22-11-2014%2B10%3B40%3B29.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-G5yLxtyj64E/VHBbND0QcNI/AAAAAAAAA5k/rniIlLga5nc/s1600/22-11-2014%2B10%3B38%3B18.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://1.bp.blogspot.com/-G5yLxtyj64E/VHBbND0QcNI/AAAAAAAAA5k/rniIlLga5nc/s1600/22-11-2014%2B10%3B38%3B18.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b></b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="font-size: x-small;"> Dues fotos de l'actuació al Kursaal, 10-10-1944. </span></b><b><span style="font-size: x-small;"> A la segona, el Sr. Josep Mira lliurant-</span></b><b><span style="font-size: x-small;">li un ram de flors. </span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="font-size: x-small;"> Fotos: Arxiu Josep Mira Pons</span></b><b><span style="font-size: x-small;"> </span></b><b><span style="font-size: x-small;"> </span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<b><span style="font-size: x-small;"> </span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SvReL47hbLI/AAAAAAAAAYY/dyofMKiKlBo/s1600-h/El+Trovador.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5401045411477679282" src="https://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SvReL47hbLI/AAAAAAAAAYY/dyofMKiKlBo/s400/El+Trovador.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 290px;" /></a><strong><span style="font-size: x-small;"> Programa primera actuació al Kursaal, 10-10-1944 - Arxiu Comarcal del Bages</span></strong><br />
<span style="font-size: 78%;"><strong><br /></strong></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El 5 de desembre de 1947 marxà amb vaixell a Itàlia. S'establí a Milà gràcies a una beca de l' Ajuntament de Manresa i de la Caixa d'Estalvis de Manresa, sota el patronat de Lluís Argemí i Joaquim Gomis, per ampliar i perfeccionar estudis.<br />
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
El debut en terres italianes, fou el desembre de 1948 al teatre Verdi de Pàdua, amb la interpretació de l'òpera <em>Mefistofele.</em> A Milà, el 30 de juny de 1950 fou guardonada amb el primer premi de l´entitat professional Aslico per a sopranos, d'entre tres mil concursants de tot el món.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lluís Argemí, president de la Diputació de Barcelona, organitzà una recepció íntima per donar a conèixer la Margarida Elias. Hi fou convidat el periodista manresà Pere Ausió, que féu aquest reportatge, en què lloava les qualitats de la soprano.</div>
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SSHFgvRRqtI/AAAAAAAAAPc/KOcoVh265-A/s1600-h/Elias+5Blog.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5269710205235604178" src="https://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/SSHFgvRRqtI/AAAAAAAAAPc/KOcoVh265-A/s320/Elias+5Blog.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 320px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 233px;" /></a><strong><span style="font-size: x-small;"> Reportatge de Pere Ausió i Rovira 28-7-1944- Arxiu Comarcal del Bages</span></strong><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Margarida es casà amb Ivo Mantovani, tenor i actor, el 7 d'octubre de 1950. El 1955 ambdós feren estada a Manresa, arran del naixement del seu fill Ramon, el 3 de febrer de 1955. Canvià el nom artístic per Margarita Casals de Mantovani. Li aconsellaren que prencindís del cognom Elias, amb l'argument que era d'origen jueu.</div>
<br />
<b>ACTUACIONS A LA SCALA</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per a un estranger és difícil actuar a la Scala de Milà. Tanmateix, Margarida Elias hi debutà el 17 de març de 1960, amb <em>Turandot,</em> de Puccini, juntament amb el tenor Franco Corelli. A partir d'aleshores, hi actuà un cop cada any al llarg de setze anys .</div>
<br />
<b>ACTUACIÓ A MANRESA</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Amb motiu dels Jocs Florals, l'11 de juny de 1955 les germanes Elias, Aurora i Margarida, interpretaren al Teatre Kursaal les òperes la <em>Cavalleria Rusticana,</em> de Mascagni, i <em>I Pagliacci, </em>de Ruggero Leoncavallo.</div>
<br />
<b>LICEU DE BARCELONA</b><br />
<span style="font-size: 85%;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
Fou al desembre de 1961, quan ja havia assolit molta fama a Itàlia, que Elias féu un debut tardà, a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, amb tres funcions de <em>Cavallería Rusticana</em></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-style: italic;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
L´any 1978 la Margarida Elias, malalta, deixà els escenaris. Al cap de dos anys, el 17 de desembre de 1980, moria de càncer a Milà, a l´edat de 57 anys. Era tia de dos famosos pilots manresans de motociclisme: els germans Toni i Jordi Elias.</div>
<br />
<br />
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5277478319990729426" src="https://1.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/ST1ekhzfatI/AAAAAAAAARM/A-IDh2JZaX0/s320/Elias8.JPG" style="cursor: hand; display: block; height: 320px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 225px;" /> <strong><span style="font-size: x-small;"> Programa concert homenatge 27-12-1984- Arxiu Comarcal del Bages</span></strong><br />
<br />
<b><br /></b>
<b>HOMENATGE </b><br />
<b><br /></b>
<span style="text-align: justify;">El marit, Ivo Mantovani, contactà amb l´Ajuntament de Manresa, a través del regidor de cultura Onofre Boqué, perquè se li fes un concert d'homenatge a la ciutat on va créixer la Margarida i on va néixer el seu fill Ramon. El 27 de desembre de 1984 es va fer un concert al teatre Conservatori, amb destacades figures de la lírica catalana, com Montserrat Caballé i Josep Carreras.</span><br />
<br />
<span face=""arial" , "helvetica" , sans-serif"><b>LLUÏSA FONT GARCIA</b><br />(biografia realitzada l'any 2008) </span><br />
<br />
<span style="font-size: 85%;"><b><br />BIBLIOGRAFIA </b></span><br />
<br />
Personatges, Margarita Elias Casals- Arxiu Comarcal del Bages<br />
Quintana Torrres, Antoni "El Personaje del Dia", <i>Manresa</i>, 02-6-1955<br />
Quintana Torres, Antoni "Entrevista" <i>Manresa</i> ,19-5-1970<br />
D. Vila Serra "Entrevista", <i>Manresa,</i> 16-4-1960<br />
Comas, Vicenç "Entrevista" <i>Manresa</i>, 1-10-1966<br />
Pintó, Josep Mª, Homenatge pòstum a Margarida Elias, Regió7, 22-12-1984<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: 13.6px;"><br /></span>
<span style="font-size: 13.6px;"><br /></span>
<br />
<br />
<br />Lluïsa Fonthttp://www.blogger.com/profile/12466913237172272017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-5525734718236580812017-02-15T22:30:00.001+01:002023-10-27T13:21:33.922+02:00Dolors Molist i Colom (Manresa, 13/02/1917- Manresa, 15/04/2017)<a href="http://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SBRv6qsIGuI/AAAAAAAAAao/p6PVzNI3LAU/s1600-h/web.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5193899323947490018" src="https://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SBRv6qsIGuI/AAAAAAAAAao/p6PVzNI3LAU/s320/web.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><span style="font-size: 85%;"><strong style="background-color: white; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; font-size: 11.9px;"><br />(Entrevista realitzada a Manresa el 3 d’abril de 2008)</strong><br /><br /><br />Enamorada de França, on es va exiliar el 1939 i on ha viscut quasi seixanta anys de la seva vida, Dolors Molist i Colom és una manresana de noranta-un anys que ha viscut tres guerres: la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i la guerra d’Algèria.<br /></span><br />
<span style="font-size: 85%;">Va néixer a Manresa el 13 de febrer de 1917. De família republicana i de procedència petitburgesa, fou la tercera de sis germans. La família malbaratà el seu patrimoni i es traslladà a Artés per començar de nou.<br /><br />La Dolors no va anar a l’escola, però l’avi matern li va inculcar l’amor per la lectura. Ha estat una autodidacta que ha arribat a escriure, en francès, un petit llibret de les seves memòries. Als dotze anys va començar a treballar a la fàbrica.<br /><br />La seva vida la marcà un jove idealista de qui es va enamorar quan tenia divuit anys. En Climent Santacreu i Tort era de Berga i treballava, amb el seu germà, en la construcció de la Cooperativa Vinícola d’Artés. Anarquista convençut, va ser cap del comitè revolucionari i s’allistà a la columna Durruti per anar a lluitar al front. Va arribar a ser comissari i es relacionava amb Durruti i Ascaso. El van ferir, i mentre es recuperava a Artés es van casar. Era el 1936. D’un germà de la Dolors, l’Ignasi, que era de la lleva del Biberó, només en van saber que havia mort a l’Ebre.<br /><br />En acabar la guerra, les tropes franquistes van entrar a totes les cases dels <em>rojos </em>d’Artés. Com que no van trobar en Climent, la que en va patir les conseqüències va ser la mare de la Dolors. Quan anava a l’ajuntament a buscar menjar, li deien que li’n donarien quan el seu gendre tornés. Havia d’anar a robar menjar a les nits.<br /><br /><strong><span style="font-size: 130%;">Camí de l’exili</span></strong></span><br />
<span style="font-size: 85%;"><br /></span>
<span style="font-size: 85%;">Acaba la guerra, i aconsellada per en Climent, que estava empresonat, la Dolors emprèn el camí de l’exili i se'n va cap a França pel coll del Pertús. Anava en un cotxe amb altres republicans, però el camí era arriscat i el xofer els va deixar a la carretera abans d’arribar a la frontera. Va seguir a peu amb homes, dones, gent gran, nens... Recorda que va girar el cap i que no va plorar; era jove i no podia pensar que deixava Catalunya per sempre.<br /><br />Ja en territori francès, als homes els van portar cap al camp d’Argelers i a les dones i els nens els van fer pujar en un tren cap a Toló. Allà els van repartir en autobusos, i en direcció cap a Niça n’anaven deixant un grup a cada població. La Dolors va baixar a Flassants-sur-Issole. Va viure uns mesos en un camp de refugiats improvisat a l’església del poble. La gent els donava llegums i els portava matalassos.<br /><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SDareg0fdEI/AAAAAAAAAcE/eS_liHh9D24/s1600-h/llibre.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5203534960167711810" src="https://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SDareg0fdEI/AAAAAAAAAcE/eS_liHh9D24/s320/llibre.jpg" style="cursor: hand; float: left; margin: 0px 10px 10px 0px;" /></a> S’assabentà que en Climent era viu a Catalunya. Aprofitant que el govern franquista va oferir la possibilitat de tornar a Espanya, agafà un autobús de retorn, que passava per Hendaia. En arribar a Saint Jean-de-Luz, la Creu Roja els va fer baixar. Les tropes de Franco els esperaven amb entrepans. Si en volien un, havien de cantar el <em>Cara al sol</em>. « <em>Jo ja el portava de casa i no el vaig cantar»,</em> diu la Dolors. Van seguir fins a Barcelona, on els van instal·lar a l’antic Pavelló de Romania, a Montjuïc. La Dolors es va escapar i va aconseguir arribar fins a Manresa. Mentrestant, en Climent havia aconseguit fugir de la presó i el seu pare l’havia ajudat a travessar la frontera cap a França.<br /><br />Per segona vegada la Dolors emprèn clandestinament el camí cap a França. Ara estava <em>fitxada</em> com a persona que havia tornat amb «bones intencions». Tot un grup, eren dotze, van pagar dos xicots, que els van conduir per Bourg-Madame. «<em>Ens van deixar dalt de la muntanya i ens van dir que quan la guàrdia s’allunyés que baixéssim corrents, que trobaríem un corrent d’aigua petit, i que quan fóssim a l’altra banda ja seríem a França. Em vaig posar a córrer i vaig arribar a Osseja.»</em></span><br />
<div>
<span style="font-size: 85%;"><i><br /></i></span></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<div>
<i><br /></i></div>
<span style="font-size: 85%;"><strong><span style="font-size: 100%;"><span style="font-size: 130%;">Comença la vida amb en Climent</span></span></strong></span><br />
<span style="font-size: 85%;"><br /></span>
<span style="font-size: 85%;">Sense equipatge ni diners, però lliure, la Dolors era altra vegada a França. Troba feina a l’Hotel de França de Mont-Louis i aconsegueix treure en Climent del camp de concentració d’Argelers. Creu que a Argelers no és que els tractessin malament, és que no els tractaven. Recorda que tenien molta gana. «<em>Quan jo treballava al restaurant els portàvem cacauets i es menjaven les clofolles i tot».</em><br />Ella havia tingut problemes, però recorda que ell «<em>estava abatut. Se li notava als ulls, però amb les seves conviccions inalterables. Vivia perquè havia de viure, però ja no va ser la mateixa persona . Es va jugar la vida i va perdre. Era molt idealista i jo el comprenia, no era feliç»</em>. Per fi van començar una vida junts.<br /><br />Una vida marcada per dues guerres més, la Segona Guerra Mundial i la guerra d’Algèria i, més endavant, pel Maig del 68 francès. Durant la Segona Guerra Mundial, a França, en Climent s’allistà a la resistència. Més endavant, van viure uns deu anys a Algèria, on una germana de la Dolors també s’havia instal·lat. A l’inici de la revolta dels autòctons contra el protectorat francès els van fer fora del país. «<em>Aquella no era la nostra guerra»,</em> diu la Dolors.<br /><br />El 1962 tornen a França i s’instal·len a la Roque d’Anthéron (Provença). Viuen el Maig del 68, el Climent de manera activa dintre el moviment obrer. El 1974, als seixanta-cinc anys, en Climent mor i la Dolors segueix a França fins al 2007, que torna a Manresa, «<em>a casa», </em>com diu ella.<br /><br /><em>«Estimo França, no en diré mai mal. Em van obrir la porta i em van donar la mà.»</em> Als noranta-un anys la Dolors és una dona amb energia i amb ganes d’explicar la seva vida, ara que ha tornat a Catalunya.<br /><br /><strong>Entrevista feta a Manresa el 3 d’abril de 2008<br />Lluïsa Font Garcia - Conxita Parcerisas Estruch</strong></span><br />
<strong><span style="font-size: 85%;"></span></strong><br />
<span style="font-size: 85%;"><br /><a href="http://www.regio7.cat/manresa/2017/02/14/lajuntament-manresa-homenatja-dolors-molist/399766.html" target="_blank"><span style="font-size: small;">L'Ajuntament de Manresa homenatja Dolors Molist Colom, que compleix 100 anys.</span></a><span style="font-size: small;"> (Regió 7.15/02/2017)</span></span><br />
<span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<span style="font-size: 85%;"><br /></span>
<span style="font-size: 85%;"><b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><a href="https://2.bp.blogspot.com/-vfeYjcaRLWs/WKTHRgCOnjI/AAAAAAAAMNc/ADkTOZu9Tdc-mRcD16PKcl8cP39wEjVaACLcB/s1600/100anys.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="175" src="https://2.bp.blogspot.com/-vfeYjcaRLWs/WKTHRgCOnjI/AAAAAAAAMNc/ADkTOZu9Tdc-mRcD16PKcl8cP39wEjVaACLcB/s400/100anys.jpg" width="400" /></a></span><br />
<span style="font-size: 85%;"><br /></span>
<span style="font-size: 85%;">Dolors Molist mor el 15 d'abril de 2017 a Manresa.</span><br />
<span style="font-size: 85%;"></span><br />
<div>
<span style="font-size: 85%;"><br /></span></div>
<span style="font-size: 85%;">
</span>
<br />
<div>
<span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: small;">Més informació: </span></span><br />
<span style="font-size: 85%;"><span style="font-size: small;">Entrevista feta per Jordi Sardans i publicada a El Pou de la Gallina. Juny 2009. <br /><a href="http://dosdegener.blogspot.com.es/2017/06/en-record-dolors-molist.html" target="_blank">En record a Dolors Molist</a>. Ramon Fornell. "2 de gener. Artés, Memòria i Dignitat". 4/06/2017</span><span style="font-size: 85%;"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: 85%;">
</span><span style="font-size: 85%;"></span>Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-81101489075635158682017-01-26T19:30:00.000+01:002017-11-15T12:38:38.877+01:00Rosa Casas i Trellisó" la Rosita de les cadires" (1928-2017)<br />
<br />
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TBKHAbydyjI/AAAAAAAAAYo/WU0Bb-_sQtA/s1600/1.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5481592137992489522" src="https://3.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TBKHAbydyjI/AAAAAAAAAYo/WU0Bb-_sQtA/s400/1.jpg" style="display: block; height: 284px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><strong></strong><br />
<strong>Als 82 anys la <em>Rosita de les cadires</em> es jubila i deixa de tenir cura de les cadires del Passeig de Manresa. Per aquest motiu Regió7 publica "<em>La biografia d'un personatge popular</em>"</strong><br />
<br />
Nascuda a Solsona el 28 d´abril de 1928, l´atzar la va portar a conèixer el qui seria el seu marit, el manresà Àngel Prat Cots, a Puig-reig. Amb uns amics tenien previst anar a Tragó de Peramola a ballar, però un accident va obligar a un canvi de plans. Van anar a Manresa i d´allà en moto, ella va arribar fins a Puig-reig amb el seu futur marit. Quan a aquest li van dir que li presentarien una noia de Solsona, la seva reacció no va ser precisament d´entusiasme, recorda. “Els va dir: per un dia us l´aguantaré, però no em vull casar”. Al cap de tres mesos de conèixer-se, el 9 de desembre de 1956, es casaven a la capella del Claustre de Solsona. “Va ser un amor a primera vista, dels d´abans”.<br />
<br />
Àngel Prat Cots havia heretat les cadires del Passeig del seu pare, que va morir quan ell tenia 6 anys. Al seu temps, a aquest les hi havia <em>llegat</em> un home ”que només tenia una cama” a canvi dels diners que el sogre de Casas li havia deixat. La Rosita no en recorda el nom, però considera que va ser el primer de posar- n'hi, probablement a principi del segle XX. "Com que no li tornava els diners, el meu sogre li va dir que, a canvi, li donés les cadires”. Al cap d´uns quants anys, el destí els va voler jugar una mala passada: poc abans de casar-se, el marit de la Rosita va tenir un accident de moto i li van haver de tallar una cama...<br />
<br />
Ja a partir d´aleshores el va ajudar amb les cadires, mentre ell anava a la plaça Reial de Barcelona a “tractar amb monedes”. Quan va morir per malaltia, a final de la dècada dels 70, Casas va decidir mantenir viu el negoci: ”ja era cosa del seu pare i em sabia greu deixar-ho”.<br />
Els temps, però, van canviar, i, amb ells, la relació de la ciutat amb les cadires. De més d´un miler van passar a 750 a la dècada dels anys 80 i a 535 la dels 90.<br />
...<br />
<br />
Mentre que hi ha dates que les té clavades al cervell, hi ha altres records que se li han desdibuixat. Sap perfectament, per exemple, l´espai que ocupaven les cadires: “des de davant del Kursaal fins on ara hi ha el restaurant xinès”, amb dues fileres a banda i banda. Només un parell d´establiments, on ara hi ha el restaurant Passeig i “al Plat del Dia” tenien “dret a façana”, és a dir, a posar taules just davant el negoci i interrompre les fileres. Més endavant, van proliferar les terrasses –"el meu marit i la quiosquera del Quiosc del Mig es barallaven sovint”- i les cadires van anar minvant.<br />
<br />
Casas també recorda com si fos ahir les bretolades que havien fet <em>volar </em>els seu seients a diversos punts de la ciutat:” una vegada en van deixar a la carretera de Santpedor i la Policia Local me les va baixar, i una altra en van trobar dins d´un local de la plaça de Catalunya, i a prop de la caserna de la Guàrdia Civil. Després de guardar-les durant molts anys en un local del carrer de Santa LLúcia, que “ja pagava la mare del meu marit” en va haver de marxar. Aleshores va ser quan l´Ajuntament, amb l´alcalde Jordi Valls al capdavant, li va donar un cop de mà, i les guardava als baixos del Casino, fins que hi van fer la biblioteca i el centre cultural; a l'escorxador ... i al Museu de la Tècnica. [...] Ara, les cadires es guarden al magatzem municipal a Bufalvent.<br />
<br />
Casas viu al carrer Sobrerroca. Per arribar al seu pis ha de pujar “100 graons menys 4”. Diu que, mentre pugui, no vol sentir a parlar d´anar a una residència. Després d´anar a missa als frares fa parada, dia sí dia també, al restaurant Passeig. Un cafè amb llet i una pasta li fan de sopar. Explica que els darrers anys ja hi havia dies que no anava a dinar a casa i a la nit marxava més d´hora. Quan el cos encara aguantava, començava a les 6 del matí i, si calia, plegava a la matinada. Després tocava endreçar la casa i, amb poc temps per descansar, tornar al seu lloc de feina, al Passeig.<br />
<br />
L´abril passat va rebre un homenatge impulsat des de la xarxa social Facebook per David Soldevila i Dani Grandón.<br />
<br />
L´anunci de la Rosa Casas de deixar de fer-se càrrec de les cadires després de 52 anys va comportar que l´Ajuntament iniciés contactes per impedir que desapareguessin.<br />
<br />
<span style="color: #3333ff;">Text: Gemma Camps. Regió7, 22/04/2010.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TBKKpIXBHoI/AAAAAAAAAZI/5-gSpGmOvxY/s1600/2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5481596135686610562" src="https://2.bp.blogspot.com/_v_wJtMcmliQ/TBKKpIXBHoI/AAAAAAAAAZI/5-gSpGmOvxY/s400/2.jpg" style="cursor: hand; display: block; height: 313px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 400px;" /></a><br />
<br />
LA ROSITA DE LES CADIRES JA TÉ SUCCESSORA<br />
<br />
Per Sant Jordi no es van poder posar les cadires al Passeig com era tradicional, ha estat el segon cap de setmana de maig que les cadires ja estaven instal.lades i s´havia trobat una substituta<br />
per la Rosita.<br />
<br />
<strong>Carme Canals Perramon </strong>nascuda al Bruc, fa quaranta anys que viu a Manresa, i està a l´atur des de fa tres anys. “Em vaig assabentar pel Regió 7 del tema de les cadires i de seguida vaig venir a interessar-me a les dependències de la regidoria de Cultura, al Casino, perquè m'interessava". I va ser la primera de les tres persones a interessar-se per la substitució.<br />
<br />
Com feia la Rosita, Canals es farà càrrec del trasllat i neteja de les cadires, l´Ajuntament manté el compromís de guardar-les al magatzem municipal durant l´hivern.<br />
Les cadires, però, continuen sent propietat de Casas, que és qui ha fet els tractes amb Canals durant un any, per cedir-li la feina que ella ha estat portant a terme durant tots aquests anys. És a dir que, tot i que inicialment va donar les seves cadires a l´Ajuntament perquè se´n fes càrrec, aquest no se les queda sinó que continuen sent propietat de Casas.<br />
<br />
El desig de la Carme, ja posada en el paper de la nova Rosita de les cadires, va ser que “tots vingueu a seure”. En el cas de la Rosita, segons el tracte establert entre elles dues, hi podrà seure de franc sempre que vulgui.<br />
<br />
<span style="color: #3333ff;">Text: Gemma Camps. Regió7, 05/05/2010</span><br />
<br />
<span style="color: black;">A partir de<b> l´estiu de l´any 2011,</b> es va fer càrrec de les cadires de la Rosita del Passeig, <b>el sastre senegalès Mbaye Faye</b> , serà el tercer any que s´encarrega d´aquest servei. Compagina aquesta feina amb la sastreria que té als baixos del carrer Pedregar. Faye té cura de la neteja i manteniment d´unes 500 cadires, el preu per seure-hi aquest estiu no s´ha apujat val 50 cèntims com l´any passat .</span><br />
<span style="color: blue;">Nota de la notícia Regió7, 4/05/2013</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zJx50XsD5Q0/UacJgMXGEjI/AAAAAAAAAyI/shl5XqiClZ8/s1600/mireiaarso_20130503_192007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://3.bp.blogspot.com/-zJx50XsD5Q0/UacJgMXGEjI/AAAAAAAAAyI/shl5XqiClZ8/s400/mireiaarso_20130503_192007.jpg" width="400" yya="true" /></a></div>
<br />
<b>La Rosita ens va deixar el 25 de gener de l'any 2017 </b><br />
<br />
<b>L' estiu del 2017 l'Ajuntament de Manresa</b> hereta les cadires de la Rosita del Passeig, que a partir d'ara seran <b>d'ús gratuit per tothom</b>.<br />
<span style="color: blue;">Nota de la notícia Regió7, 21/6/2017 </span><br />
<strong><br /></strong>
<br />
<strong>Fotos 1 i 2: Conxita Parcerisas (04/05/2010) <br />Foto 3: Mireia Arso- Regió7 (04/05/2013)</strong>Lluïsa Fonthttp://www.blogger.com/profile/12466913237172272017noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-37330023073875427302017-01-10T14:00:00.004+01:002023-10-27T13:29:22.148+02:00Anna Solà Sardans (1918- 2004). Represaliada pel franquisme. <div class="MsoNormal">
<b>Anna Solà era taquimecanògrafa
i tenia 18 anys quan va entrar a treballar d’auxiliar a la Delegació d’Economia
i Transports de la Generalitat a Manresa. Militant del jove Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), durant la guerra, participa en manifestacions,
mítings, programes de ràdio i escriu articles a la premsa de la ciutat. Acabada
la guerra, és empresonada, jutjada en consell de guerra i condemnada. Viu una
història d’amor des de la Presó de Les Corts de Barcelona amb un pres republicà
amb qui es casaria en recobrar la llibertat. L’Anna va ser una jove de la República,
va viure l’assoliment del vot per a les dones i les expectatives que s’obrien
per a elles. La guerra li va estroncar la vida. <o:p></o:p></b></div>
<br />
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SbALEJw9PAI/AAAAAAAABac/25jmM89xIwQ/s1600-h/Anna11.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5309756126638455810" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SbALEJw9PAI/AAAAAAAABac/25jmM89xIwQ/s400/Anna11.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 344px;" /></a><br />
Va néixer a Manresa l’1 de novembre de 1918. El pare, Josep
Solà Franquesa, havia nascut a Artés i era fuster. La mare, Francesca Sardans
Vinyas, era de Santpedor i s’ocupava de les feines de casa. La seva germana,
quinze anys més gran que ella, es deia Maria i feia de sastressa.<br />
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b><b>AL SERVEI DEL GOVERN DE LA GENERALITAT</b></div>
<div class="MsoNormal">
El 15 de juliol de 1937 va entrar a treballar d’auxiliar a la Delegació
d’Economia i Transports de la Generalitat, a Manresa. Era organitzada i
treballadora i a mesura que els homes anaven marxant cap al front li proposaven
assumir noves responsabilitats. Anava sovint a Barcelona, en qualitat de
secretària, i prenia notes taquigràfiques de reunions importants del Govern.
També organitzava les ajudes als hospitals i facilitava transports i
ambulàncies per a emergències. </div>
<div class="MsoNormal">
<br />
Els delegats que va tenir fins a acabar la guerra van ser:
Josep Rucosa i Vila, amb qui va conservar l’amistat fins que va morir, Gerónimo
Sáez Martínez, Pedro Romero i Juan Dueso i Fernando. El conseller en cap a
Barcelona era Joan Comorera. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-7koco8TwNN0/WFPZHM0kFKI/AAAAAAAAL-4/4I-SnFuNDvoZzzqyd2x3HDJ21cn9JyN_gCLcB/s1600/annam-sola-7922.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-7koco8TwNN0/WFPZHM0kFKI/AAAAAAAAL-4/4I-SnFuNDvoZzzqyd2x3HDJ21cn9JyN_gCLcB/s400/annam-sola-7922.jpg" width="253" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br />ACTIVITAT POLÍTICA</b></div>
<div class="MsoNormal">
Poc temps després d’entrar a treballar a la Delegació d’Economia
i Transports es fa militant activa del PSUC. Participa en mítings a Manresa i a
la comarca (Callús, el Pont de Vilomara...), encapçala manifestacions, parla en
programes de ràdio i escriu a la premsa. També col·labora amb el <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Socors_Roig_Internacional" target="_blank">Socors Roig Internacional. </a></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
La majoria d’articles que hem trobat, els escriu en nom de
la Unió de Dones de Catalunya, que agrupava dones de diferents partits i
col·lectius. Estava molt vinculada a aquest moviment més ampli i es relacionava
amb líders com Dolors Piera, Enriqueta Gallinat o Teresa Pàmies. <br />
<br />
<a href="http://manresanes3.blogspot.com.es/2008/10/article-anna-maria-sol-sardans.html" target="_blank">L'article</a> que va publicar el 18 d'abril al diari El Dia, va ser una de les proves més contundents en la seva condemna. Feia una crida a totes les manresanes antifeixistes, fossin o no d’algun partit o sindicat, a treballar conjuntament per ajudar materialment i moralment els combatents. <br />
<br />
Altres articles que va publicar a la premsa local l'any 1938 els reproduïm <a href="http://manresanes3.blogspot.com.es/2016/12/collaboracions-la-premsa.html" target="_blank">aquí</a>. <b></b><i></i><u></u><sub></sub><sup></sup><strike></strike><br />
<br />
<b>Títols dels articles:</b> <br />
Com commemorem el VII aniversari de la República les dones antifeixistes de Manresa.<br />
Dones manresanes: totes en peu de guerra.<br />
La Unió de Dones de Catalunya crida a totes les dones manresanes. <br />
Una tasca meritòria<br />
"Unió de Dones de Catalunya" es corresposta per totes les dones treballadores. <br />
L'obra de "La Unió de Dones de Catalunya", a Manresa, ha d'ésser superada. <br />
Llibres! Molts llibres...! <br />
Cal anar ràpidament a la construcció de refugis. <br />
L'activitat de Unió de Dones de Catalunya a Manresa.<br />
L'Assemblea de la Unió de Dones de Catalunya.<br />
"Aurora Roja" a Montserrat i a Manresa. <br />
La dona ha d'actuar amb fermesa, sense que això signifiqui la pèrdua de la seva feminitat. <br />
Unió de Dones de Catalunya lluita i treballa activament perquè avorreix i detesta la guerra. <br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; background: white;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-e23PKvKRclQ/WFPY8hhXw4I/AAAAAAAAL-0/XRYCaFpIZPUmOdxrbIAdn977LFzP_Lf1QCLcB/s1600/0226.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-e23PKvKRclQ/WFPY8hhXw4I/AAAAAAAAL-0/XRYCaFpIZPUmOdxrbIAdn977LFzP_Lf1QCLcB/s320/0226.jpg" width="227" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-color: white; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; background: white;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<b>FINAL DE LA GUERRA. LA DENÚNCIA I LA
DETENCIÓ<br />
</b>El 23 de gener, el dia abans que entrin les tropes franquistes a Manresa,
marxa cap a Vic, on viu amb un oncle. El 5 d’abril torna a la ciutat. És
detinguda i el 10 d’abril ja ingressa a la presó de Manresa.</div>
<div class="MsoNormal">
L’Anna va saber, confidencialment, en vida, qui l’havia
denunciat en tornar a Manresa: la propietària del pis de lloguer on vivia amb
els seus pares. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En el moment de la detenció també van escorcollar el pis i
van requisar el que van voler: objectes personals, llibres, la ràdio... i, el
que li va doldre més, el piano. Van argumentar que ella l’havia confiscat abans
a una família benestant. Van presentar factures: podien demostrar que ella
estudiava piano des de petita, però res va servir per desfer la mentida. No el
va recuperar mai.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La detenció de l’Anna va afegir greus problemes a la
família: el pare va ser expulsat de la feia que tenia a la secció d’arbitris de
l’Ajuntament i la propietària del pis els va fer fora per <i>rojos</i>. La postguerra en aquestes condicions encara va ser més
traumàtica: misèria, gana i marginació. La seva germana va anar a treballar a
la fàbrica per mantenir la família. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>EMPRESONAMENT I
CONSELL DE GUERRA <br />
</b>El 29 de maig és sotmesa a un <a href="http://www.memoria.cat/presos/ca/content/sol%C3%A0-sardans-anna" target="_blank">consell de guerra</a> a Barcelona juntament amb setze
persones més, entre elles la també manresana <a href="http://www.memoria.cat/censpresos/content/sol%C3%A0-casas-assumpta" target="_blank">Assumpció Solà Casas</a>, d’ideologia
llibertària.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Acusada de “<i>rebelión militar</i>” i de “<i>propagandista
roja</i>”, el fiscal demana per a ella la pena de mort i el defensor, la<i> </i>"pena immediatament inferior a la pena
de mort". És condemnada a vint anys i un dia, pena commutada més
endavant per sis anys. Compleix la condemna a la <a href="http://www.presodelescorts.org/" target="_blank">Presó de Dones de Les Corts de Barcelona</a> . En sortirà en
llibertat provisional el 5 de juliol de 1941, havent complert <b>dos
anys, cinc mesos i vint-i-set dies.<br />
<!--[if !supportLineBreakNewLine]--><br />
<!--[endif]--></b><b><span style="background: rgb(139, 58, 58); color: #ffcc00; font-family: "georgia" , "serif"; font-size: 8.5pt; line-height: 106%;"><o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>A LA PRESÓ DE LES
CORTS<br />
</b>Quan l’Anna va abandonar la sala d’audiències, en acabar l’acte del consell
de guerra, no sabia que li commutarien la pena de mort. Va passar quinze dies
pensant que qualsevol nit seria ella l’escollida per ser afusellada. Algunes
guardianes-monges eren molt sàdiques. Les despertaven de males maneres a les
tres de la matinada i les feien formar. Amb la llista a la mà es paraven uns
segons davant de cada presa, la miraven i al final, quan aquella pobra dona
estava morta de por, li deien: “<i>hoy, tú
no</i>!”. I tot seguit cridaven el nom d’una altra dona davant la qual havien
passat de llarg, sense ni tan sols mirar-la. <b><o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
També era idea d’algunes monges barrejar preses polítiques
jovenetes amb prostitutes i delinqüents comunes. Les increpaven dient-los que
eren més dignes les assassines que elles. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Una vegada es va posar malalta, a quaranta de febre, amb
angines. En comptes de portar-la a la infermeria, la monja la feia sortir cada
dia al pati. Era ple hivern, hi havia bassals d’aigua i feia un vent que
tallava l’alè. Sort que les companyes li deixaven les seves mantes, sort de la
solidaritat. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A la presó hi havia molta tuberculosi i tot tipus de
malalties infeccioses i no es prenia cap precaució higiènica. Ni tan sols
tenien tovalloles per quan els venia la menstruació. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Les preses cuidaven un hort i es cuidaven d’engreixar
animals a les ordres de les monges, però l’aliment era escàs per a elles. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
De les seves companyes era la que tenia una condemna més
greu: algunes estaven empresonades per ser llibertàries, altres simplement per
ser naturistes, vegetarianes i practicar el nudisme. <br />
<br />
Els darrers mesos no van ser tan durs perquè, per redimir pena, la van fer
treballar a l’oficina de la presó. <i>Don</i>
Angel, el director, i <i>Doña </i>Magdalena,
l’oficiala, la tractaven bé. Ell li deia: <i>“</i><i><span lang="ES">Rubita,
no entiendo por qué te han traído aquí</span>”.</i> </div>
<div class="MsoNormal">
<i><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
L’Anna va tenir sort d’un advocat manresà, Lluís Alegre, que
coneixia el seu pare. Va fer tot el que va poder, primer perquè li commutessin
la pena de mort i després per aconseguir els avals necessaris per sortir de la
presó en llibertat condicional, l’any 1941. Van poder evitar el desterrament a
250 km de Manresa, que li demanaven en un primer moment, i es va quedar un
temps a viure a Barcelona, a casa d’uns coneguts. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-tzQXR1qgjhc/WFPZf8C0GNI/AAAAAAAAL-8/UQ1NHrWs5qsg0A_d7Wb6xqCURweswq5kQCLcB/s1600/annam-sola-7936.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-tzQXR1qgjhc/WFPZf8C0GNI/AAAAAAAAL-8/UQ1NHrWs5qsg0A_d7Wb6xqCURweswq5kQCLcB/s400/annam-sola-7936.jpg" width="278" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
Retrat a llapis que li va fer una companya de la presó. </div>
<div style="text-align: left;">
Dedicatòries: </div>
<div style="text-align: left;">
<i>Recuerdo de las Corts. T. Bargués. 10/09/1939</i><br />
I ella el dedica <i>A mis queridos padres y hermana como triste recuerdo de mi reclusión. Anita. 15/09/1939</i></div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-63Pb49hk4ac/WFPZhrQIWnI/AAAAAAAAL_A/boVKizHAIPwzoB7wzksGbITkxwyqZGaTACLcB/s1600/annam-sola-7854.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://3.bp.blogspot.com/-63Pb49hk4ac/WFPZhrQIWnI/AAAAAAAAL_A/boVKizHAIPwzoB7wzksGbITkxwyqZGaTACLcB/s400/annam-sola-7854.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: center;">
Foto de la Presó de Dones de Les Corts de Barcelona que li van enviar les companyes quan ella ja estava en llibertat condicional. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<b>HISTORIA D’AMOR DES DE LA PRESÓ</b><br />
El caliu de les cartes ajudava a viure en aquell infern. Companyes de l’Anna
s’escrivien amb nois també presos i, a través d’aquests, va començar a
cartejar-se amb Josep Batalla pres a la Model. Es van enamorar i el 1946, quan
ell va sortir de la presó, es van casar i van tenir una filla. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-0KpyijIzfvw/WGWZCgIwOBI/AAAAAAAAMGE/rAlBEdINUo0g2N65ACixcqbCLIWQpaQOwCLcB/s1600/cartaprimerstemps.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="306" src="https://2.bp.blogspot.com/-0KpyijIzfvw/WGWZCgIwOBI/AAAAAAAAMGE/rAlBEdINUo0g2N65ACixcqbCLIWQpaQOwCLcB/s400/cartaprimerstemps.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
El Josep era un ex-tinent republicà que va ser presoner dels
camps de concentració d'Argelers (França) i d'Orduña, i posteriorment fou
condemnat a 30 anys, set dels quals els va passar a la Model de Barcelona. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Havia nascut el 8 de gener de 1915 a Vallmoll, municipi de
l’Alt Camp. Era fill d’una família que tenia moltes terres. Simpatitzant d’ERC,
li va tocar fer el servei militar en començar la guerra. Amb la idea
d’alliberar-se d’anar al front, com que tenia estudis, va demanar per ingressar
a l’escola militar i estudiar per oficial. Ell pensava que la guerra duraria
quatre dies, però s’anava allargant, va arribar la seva graduació de tinent i
encara va ser pitjor. Era de Transmissions i va haver d’anar a la guerra a comandar
soldats. Va estar a Jaen, a Barcelona, a la batalla del Segre...</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
En acabar la guerra i passar cap a França, va estar a punt
de morir de gana i de fred. Desesperat amb les condicions del camp d’Argelers i
els maltractaments que rebien dels gendarmes, va demanar per tornar. El van
repatriar a Sant Sebastià i el van tancar al camp de concentració d’Orduña, on
va estar poc temps. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
A Vallmoll el donaven per mort. En tornar, un familiar, que
s’havia fet il·lusions d’heretar les terres de la família, el va denunciar. Li
van caure trenta anys de presó per “<i>rebelión
militar</i>” i per ser “<i>un cabecilla rojo
con mando</i>”, dels quals en va complir set.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-rwv-oFGeccA/WFPZnec0OlI/AAAAAAAAL_E/6YKZPd2NEhQRiOYqTHBUBGrZcSe2fgfbwCLcB/s1600/annam-sola-7928.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-rwv-oFGeccA/WFPZnec0OlI/AAAAAAAAL_E/6YKZPd2NEhQRiOYqTHBUBGrZcSe2fgfbwCLcB/s320/annam-sola-7928.jpg" width="243" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b>LA SORTIDA DE LA
PRESÓ <br />
</b>L’adaptació, fins i tot física, va ser difícil. L’Anna va sortir de la
presó molt prima. L’obligaven a menjar per recuperar-se, però el cos no hi
estava acostumat i no digeria bé els aliments. També patia taquicàrdies a causa
dels controls policials freqüents. <b><o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La tornada a Manresa, al cap d’uns mesos, també va ser dura.
Durant molts anys es va haver de presentar a la policia per a controls
rutinaris, i va haver de suportar tot tipus de comentaris vexatoris. <i>Puta roja</i> era el qualificatiu freqüent
amb què la policia i els falangistes es podien dirigir a ella i a les dones que
estaven en llibertat vigilada. El menyspreu del policia Gual, cap de la guàrdia
urbana dels anys més foscos de la postguerra, la va acompanyar tota la vida. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-P0GJmD6YVUI/WFvf75EAckI/AAAAAAAAME8/undtXQ2IlbM39JtmrMmnvgVU0MlT6I2twCLcB/s1600/fitxa.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://2.bp.blogspot.com/-P0GJmD6YVUI/WFvf75EAckI/AAAAAAAAME8/undtXQ2IlbM39JtmrMmnvgVU0MlT6I2twCLcB/s400/fitxa.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Sense cap expectativa de futur, sort en tenia de les cartes
del Josep, malgrat la condemna de trenta anys que complia. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’Anna era una dona culta i brillant, de caràcter fort, que
no es va poder tornar a incorporar al món del treball de forma regular. Mai més
va trobar feina de mecanògrafa. En veure
que tenia antecedents penals, ningú li volia fer un contracte de treball. De
manera temporal va ajudar alguna botiga a portar la comptabilitat, va anar a
cosir, a fer jerseis..., però cap possibilitat de realització professional. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
L’Anna i el Josep van tenir antecedents penals durant més de
25 anys, ni passaport per anar a Andorra els volien fer. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Quan el PSUC es va tornar a refer, l’Anna estava tan
desenganyada que no hi va tornar: ni tan sols les noves generacions van saber
mai de la seva existència. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Però l'Anna i el Josep van ser valents i van tirar endavant;
de portes endins no van deixar de parlar del que els havia passat. El seu
cercle de relacions, segons recorda la seva filla, van ser els companys de
presó de qualsevol ideologia, perquè els altres els van girar l'esquena. El
Josep va morir el 27 de desembre de 1985 i l'Anna el 21 de gener
de 2004. Tots dos a Torredembarra, on van viure els darrers anys de la seva vida. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-cD7wUG2nfSc/WGWZbTUGzoI/AAAAAAAAMGI/K7bfJeEkwDwnBkJ8HtQrgH05H8R2dN24wCLcB/s1600/Foto%2Bcasament.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-cD7wUG2nfSc/WGWZbTUGzoI/AAAAAAAAMGI/K7bfJeEkwDwnBkJ8HtQrgH05H8R2dN24wCLcB/s400/Foto%2Bcasament.jpg" width="248" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
L'Anna i el Josep el dia del seu casament. </div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-N1SpdKcgEvc/WFvgFqyKPcI/AAAAAAAAMFA/OZV_Vf3dMV0QNjG_n4fGHlxIS59L2S3VgCLcB/s1600/Anna33.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-N1SpdKcgEvc/WFvgFqyKPcI/AAAAAAAAMFA/OZV_Vf3dMV0QNjG_n4fGHlxIS59L2S3VgCLcB/s400/Anna33.jpg" width="305" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
L'Anna l'any 1993. Tenia 75 anys. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<b>AMISTATS NASCUDES DE LA SOLIDARITAT<br />
</b>L’Anna va mantenir tota la vida amistats fetes en temps de guerra i d’altres
fetes dintre la presó. <b><o:p></o:p></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-z1trtcRukO0/WFPZ5bV5MoI/AAAAAAAAL_Q/mpqiEpCGr5oq59LkHPVr8fuMSQr95_o0ACLcB/s1600/Salud3.Salud%2BRodriguez%2BOrtiz.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="311" src="https://3.bp.blogspot.com/-z1trtcRukO0/WFPZ5bV5MoI/AAAAAAAAL_Q/mpqiEpCGr5oq59LkHPVr8fuMSQr95_o0ACLcB/s320/Salud3.Salud%2BRodriguez%2BOrtiz.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /><b>
Salud Rodríguez </b>(a la dreta de la foto)</span><span style="line-height: 106%;"> era
una mestra madrilenya que estava al càrrec d’una colònia de nens madrilenys
refugiats a Avinyó. Un dia que la Salud va venir a Manresa a fer gestions,
passava per la carretera de Vic quan va sonar l’alarma d’un bombardeig. L’Anna
anava a treballar i també passava per allà. Les dues es van refugiar en el
mateix portal. Allà es van conèixer. Després de l’ensurt, la Salud es va posar
a plorar i va explicar a l’Anna que no sabia com podria tornar a Avinyó aquell mateix
dia. Aquella nit la va passar a Manresa, a casa de l’Anna. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;">Els va
explicar les terribles condicions de vida de Madrid, que li havien mort el
promès al front i que la mare havia mort en un bombardeig. L’endemà, l’Anna,
des de la seva feina al Departament de Transports, va buscar una solució perquè
la Salud pogués tornar amb els nens de la colònia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;">En acabar la
guerra, la Salud va tornar a Madrid. No la van empresonar, però no va poder
tornar a exercir de mestra –“<i>una roja no
podia educar a los futuros españoles”. <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;">Finalment va
entrar a treballar a Renfe, on treballaven el seu pare i el seu germà. Amb
l’Anna van mantenir correspondència tota la vida. Al cap de 27 anys, l’Anna,
amb la seva família, va viatjar a Madrid i es van retrobar. Va ser emocionant.
Va morir als 80 anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La majoria de les companyes de presó de l’Anna eren d’ideologia llibertària.
Ella no combregava amb algunes de les seves idees, però en aquelles
circumstàncies totes estaven en el mateix bàndol i el que comptava eren les
relacions personals. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-zNwGmt98xjg/WFPZ_78K8RI/AAAAAAAAL_U/U4x5rsvRNz4gg2Nh6VecX1v_8RrXfrmmgCLcB/s1600/annam-sola-7857.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="https://2.bp.blogspot.com/-zNwGmt98xjg/WFPZ_78K8RI/AAAAAAAAL_U/U4x5rsvRNz4gg2Nh6VecX1v_8RrXfrmmgCLcB/s320/annam-sola-7857.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><b><a href="http://www.memoria.cat/censpresos/content/amor%C3%B3s-pla-roser" target="_blank">Roser Amorós</a> </b>(a l'esquerra de la foto)</span><span style="line-height: 106%;"> era una dona de Cal Pujolet de Sant Vicenç de Castellet, més gran que l’Anna,
que també era a la presó de les Corts per <i>roja.</i>
Es va compadir de la seva joventut i la cuidava i protegia com una filla.
Sempre més van ser amigues. L’Anna va voler que fes de padrina de la seva
filla.<br /><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-yzFi7c1l1XY/WFPaTM3zBsI/AAAAAAAAL_Y/dSmqNLYcTHEbdSyUYQcGwUhjO2TfN3wmgCLcB/s1600/annam-sola-7859.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="215" src="https://3.bp.blogspot.com/-yzFi7c1l1XY/WFPaTM3zBsI/AAAAAAAAL_Y/dSmqNLYcTHEbdSyUYQcGwUhjO2TfN3wmgCLcB/s320/annam-sola-7859.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;">L’amistat amb
</span><b style="line-height: 106%;"><a href="http://www.memoria.cat/censpresos/content/espinalt-prat-rosa" target="_blank">Rosita Espinalt</a></b><span style="line-height: 106%;">, afiliada a les
joventuts llibertàries, també va durar tota la vida. Ella també treballava a la
Generalitat, al Departament de Finances.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span><span style="line-height: 106%;">... I també
va crear lligams amb <b><a href="http://www.memoria.cat/censpresos/content/sol%C3%A0-casas-assumpta" target="_blank">Assumpció Solà</a></b>
i amb <b><a href="http://www.memoria.cat/censpresos/content/xandri-sagu%C3%A9s-llu%C3%AFsa" target="_blank">Lluïsa Xandri</a></b>, a qui van
desterrar a Logroño. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 106%;">I els
companys de presó del Josep, el seu marit: <b>Eusebi
Brunet</b>, de Sallent; <b>Agustí Mura</b>,
d’Esparraguera; <b>Eduard Inurrigarro</b>,
de Barcelona; <b>Albert Rovira</b>, de
Creixell...<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Durant els anys més foscos del franquisme aquest va ser el
cercle d’amistats de l’Anna, el Josep i l’Anna Maria, la seva filla. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b>LA MEMÒRIA CONTRA
L’OBLIT<br />
</b>l’Anna sempre deia que algun dia es trencaria el silenci i es parlaria de
tot el que va passar. Ella no ho ha pogut veure, però la seva història, una
entre moltes, serveix ara per entendre tot el que va passar als homes i dones
que treballaven pels ideals de la República. I, sobretot, per entendre la
història oblidada de les dones que van ser empresonades per la seva tasca i
valentia durant la guerra. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
La seva filla, Anna Maria Batalla, a qui hem d’agrair l’ajut
en aquesta biografia, participa activament en la difusió de la memòria,
sobretot des de <a href="https://presodedones.wordpress.com/" target="_blank">la plataforma pel futur monument a les preses de les Corts</a>. Aquest projecte,
iniciat el 2012 a partir de la proposta de Núria Ricart Ulldemolins, professora
de la Facultat de Belles Arts, és la continuïtat de la tasca que durant anys ha
portat a terme Fernando Hernández recuperant la <a href="http://www.presodelescorts.org/" target="_blank">història de la Presó de les Corts.</a></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-0H5Zx0wG2mA/WFPa5r1MNpI/AAAAAAAAL_k/yzz2s7iAt04ujPJrMuRSlax33hWXfJa6QCLcB/s1600/thumb_IMG_7093_1024.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="238" src="https://1.bp.blogspot.com/-0H5Zx0wG2mA/WFPa5r1MNpI/AAAAAAAAL_k/yzz2s7iAt04ujPJrMuRSlax33hWXfJa6QCLcB/s320/thumb_IMG_7093_1024.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<o:p>Anna M. Batalla a l'acte d'homenatge a <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Salvo_Iborra" target="_blank">Maria Salvo</a>, expresa de les Corts. 14/04/2016</o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-SGW4qNPSLwA/WFPbzdBB6TI/AAAAAAAAL_s/kEh1hfRuFMkrNq7DmCD5Gtg1xjgb5JzqgCLcB/s1600/exannasola1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-SGW4qNPSLwA/WFPbzdBB6TI/AAAAAAAAL_s/kEh1hfRuFMkrNq7DmCD5Gtg1xjgb5JzqgCLcB/s320/exannasola1.jpg" width="240" /></a></div>
Anna M. Batalla a l'exposició <a href="https://www.youtube.com/watch?v=e8T_iBt0zU8" target="_blank">"Quanta guerra...Dones i guerra civil"</a> (cicle Dones&Co del Districte de Les Corts, davant l'espai dedicat a la seva mare. Octubre 2014 <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-BmCvy05WCOU/WFPkowTDutI/AAAAAAAAMAE/TET8oaGwsJIipYutOE1RwRUx_ICb76ETwCLcB/s1600/12347650_1009698835763426_4061504004124378495_n.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-BmCvy05WCOU/WFPkowTDutI/AAAAAAAAMAE/TET8oaGwsJIipYutOE1RwRUx_ICb76ETwCLcB/s400/12347650_1009698835763426_4061504004124378495_n.jpg" width="400" /></a></div>
Recollint la Medalla d'Honor de Barcelona al Grup Promotor del Futur Monument a la Presó de Les Corts. Anna M. Batalla (a la dreta).<br />
<br />
<b>Conxita Parcerisas Estruch </b><br />
(biografia publicada l'any 2009 i revisada l'any 2016)<br />
<br />
<br />
Arxius consultats: <br />
<div class="field-label">
</div>
<div class="field-items">
<div class="field-item odd">
Govern Militar: Tribunal Militar Territorial Tercer. Barcelona: sumari judicial <br />
Arxiu Comarcal del Bages: Fitxa llibertat condicional i premsa (Diaris UGT i El Dia)<br />
<br />
Fotos: <br />
Arxiu familiar d'Anna M. Batalla </div>
</div>
<br />
Més informació a www.memoria.cat:<br /><a href="https://www.memoria.cat/anna-sola/" target="_blank"><b>Anna Solà Sardans (1918-2004). El compromís d'una jove d'esquerres</b></a>. (2020) <br /><br />
<b><a href="http://www.memoria.cat/presos/ca/content/tots-els-v%C3%ADdeos-dentrevistes-familiars-dels-presos#anna_sola" target="_blank">Entrevista a Anna Maria Batalla i Solà</a>. Publicada al web: <a href="http://memoria.cat/presos/ca/">La repressió franquista a Manresa en la veu de les seves víctimes.</a></b><br />
<br />
<br />
<br />Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-17148000873068684502016-10-31T12:00:00.001+01:002023-10-27T13:28:47.140+02:00Pilar Planas i Martí (1912-1967). Pintora<a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SZGOEvISt5I/AAAAAAAABTw/6R6zSbAbpsI/s1600-h/blog2.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5301174448413652882" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SZGOEvISt5I/AAAAAAAABTw/6R6zSbAbpsI/s400/blog2.jpg" style="display: block; height: 400px; margin: 0px auto 10px; text-align: center; width: 345px;" /></a><span style="font-size: medium;">Va néixer a Manresa, al carrer de la Canal, 26, tot i que la seva família era originària de Les Planes, de Sant Mateu de Bages. Germana del reconegut escriptor i periodista <a href="http://www.memoria.cat/planes/">Josep Maria Planes</a>, assassinat a Barcelona el 1936, va ser l'única noia de la família Planas-Martí.</span><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;">Fou professora de dibuix a l'Institut Lluís de Peguera el curs 1943-44, i del 1945 al 1949. També va ser funcionària de la Diputació de Barcelona, però la seva activitat més rellevant fou l'artística.</span><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210013394100182130" src="https://1.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SE2vk_5eXHI/AAAAAAAAAk0/u1r5PRfs3-Q/s320/PilarPlanas1.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /><span style="font-size: medium;">Pilar Planas va ser una pintora moderna i avançada, per això d'entrada no la van comprendre. Sobretot els manresans, tot i que la respectaven. El seu punt fort va ser el color, per mitjà del qual s’expressava. De fet, la mateixa Pilar va dir que el dibuix esdevé per a ella «<i>una mera disciplina»</i>. Era una dona tímida, però observadora, qualitat que la portà a treballar el retrat, en què obtingué resultats excel·lents.</span><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SE2vGyE8ljI/AAAAAAAAAks/fUzABV5NkQI/s1600-h/PilarPlanas4.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210012874994128434" src="https://3.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SE2vGyE8ljI/AAAAAAAAAks/fUzABV5NkQI/s320/PilarPlanas4.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><span style="font-size: 78%;"><b><span style="font-size: small;">Pilar Planas (centre) després d'inaugurar la seva exposició de pintura a les Galeries Syra de Barcelona. A la dreta, </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat_Isern_Rabascall"><span style="font-size: small;">Montserrat Isern Rabascall</span></a><span style="font-size: small;">, propietària de la galeria. Foto: Puig Farra. Març de 1934.</span><br />
</b></span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><br />Carles
Sindreu, periodista i crític d'art, escriu a La Publicitat sobre la primera
exposició de Pilar Planas a Barcelona. Article reproduït al Pla de Bages
(07/03/1934).</span><br />
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: inherit;"><a href="https://manresanes3.blogspot.com/2019/12/carles-sindreu-periodista-i-critic-dart.html" target="_blank">Article complet. </a></span></span></div>
<br />
<span style="font-size: medium;">Eugènia Vilaró ens descriu les seves activitats: «V</span><i style="font-size: large;">a practicar durant molts anys el dibuix al natural amb model, i la pintura a l'oli al Cercle de Sant Lluc de Barcelona, sota el mestratge del pintor i crític d'art Rafael Benet. Estudià sobre el terreny les pintures del museu del Prado, del Louvre i les obres del Renaixement italià, sobretot el florentí i venecià. La seva primera exposició la va fer a Barcelona l'any 1934, a la galeria Syra, i després va exposar assíduament, cada dos o tres anys, en diferents galeries d'art –Argos, Rovira, Sala d'Art Modern– retrats que va fer de Josep M. de Segarra, Gaziel, Rafael Benet, Àngel Marsà, C. Rodríguez-Aguilera, Dalí, Juan Cortés i Sempronio. També pintà interiors amb figures, paisatges al pastel a l'estil de Bonnard o Vuillard. Va participar en diferents exposicions col·lectives a Manresa i Barcelona –salons d'Octubre i de Maig, Cercle Maillol– i en la primera i tercera Biennal Hispano-americana. Una de les seves obres fou escollida per un jurat de crítics d'art de Barcelona per a la exposició de la Crítica de Madrid.»</i><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;">Va morir a Barcelona el 8 de maig de 1967.</span><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: small;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SNjC2GhJRII/AAAAAAAAAug/g8q4v6niyPQ/s1600-h/PilarPlanas3.jpg" style="font-size: large;"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249159600418669698" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SNjC2GhJRII/AAAAAAAAAug/g8q4v6niyPQ/s320/PilarPlanas3.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a></span><br />
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;">Retrat de Gaziel. Autora: Pilar Planas</span></b></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"><br /></span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2XlDC-dvwYc/XgufDSHsaPI/AAAAAAAAPmA/dmO7Ury0-_glVLqH2GtBSW_5VQaDHh65wCLcBGAsYHQ/s1600/Planas%252C%2BPilar.%2B1946.%2BOli%2Bsobre%2Btela%252C%2B56x54%2Bcm%2Bamb%2Bmarc%2Bincl%25C3%25B2s.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1305" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-2XlDC-dvwYc/XgufDSHsaPI/AAAAAAAAPmA/dmO7Ury0-_glVLqH2GtBSW_5VQaDHh65wCLcBGAsYHQ/s400/Planas%252C%2BPilar.%2B1946.%2BOli%2Bsobre%2Btela%252C%2B56x54%2Bcm%2Bamb%2Bmarc%2Bincl%25C3%25B2s.JPG" width="326" /></a></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"><br />Retrat de Josep Vila Closes. Oli sobre tela.<br />Autora: Pilar Planas, 1946<br />Col·lecció Josep Vila Closes</span></b></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"><br /></span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Hm04tcBnl5M/XgugJVTYBTI/AAAAAAAAPmc/Nf_waGgdiOUs-2jqUM5bXq19QyNovOXRwCLcBGAsYHQ/s1600/Planas%252C%2BPilar.%2B1946.Dibuix%2Bllapis%2Bplom%252C%2B24x18%252C5%2Bcm.%2BSense%2Bmarc.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1225" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-Hm04tcBnl5M/XgugJVTYBTI/AAAAAAAAPmc/Nf_waGgdiOUs-2jqUM5bXq19QyNovOXRwCLcBGAsYHQ/s400/Planas%252C%2BPilar.%2B1946.Dibuix%2Bllapis%2Bplom%252C%2B24x18%252C5%2Bcm.%2BSense%2Bmarc.JPG" width="305" /></a></span></div>
<div style="font-size: 78%;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8jxlj_F3FI8/XgugH6WbDRI/AAAAAAAAPmM/hDUBCI4BK2sZfnyuUY3EiswYYmjtM0YoQCLcBGAsYHQ/s1600/Pilar%2BPlanas%2B-%2Besb%25C3%25B3s%2Bdel%2Bquadre.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-8jxlj_F3FI8/XgugH6WbDRI/AAAAAAAAPmM/hDUBCI4BK2sZfnyuUY3EiswYYmjtM0YoQCLcBGAsYHQ/s400/Pilar%2BPlanas%2B-%2Besb%25C3%25B3s%2Bdel%2Bquadre.jpg" width="300" /></a></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"><br /></span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-YrxHVpBtSC8/XgugIFXuXnI/AAAAAAAAPmk/ArBSBiIUJog0LWqOtLScejFzQyrGKmpogCEwYBhgL/s1600/Planas%252C%2BPilar%2B2%2B-%2B1946.%2BCarbonet.%2B38x28%2Bcm.%2BSense%2Bmarc.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1190" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-YrxHVpBtSC8/XgugIFXuXnI/AAAAAAAAPmk/ArBSBiIUJog0LWqOtLScejFzQyrGKmpogCEwYBhgL/s400/Planas%252C%2BPilar%2B2%2B-%2B1946.%2BCarbonet.%2B38x28%2Bcm.%2BSense%2Bmarc.JPG" width="297" /></a></span></div>
<div style="font-size: 78%;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-T7SZDYA7mtM/XgugIOvUGyI/AAAAAAAAPmg/l8jtp2PiSgcws_AHWAS57VfX3VRodqtswCEwYBhgL/s1600/Planas%252C%2BPilar.%2B1946.%2BCarbonet.%2B38x28%2Bcm.%2BSense%2Bmarc.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1179" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-T7SZDYA7mtM/XgugIOvUGyI/AAAAAAAAPmg/l8jtp2PiSgcws_AHWAS57VfX3VRodqtswCEwYBhgL/s400/Planas%252C%2BPilar.%2B1946.%2BCarbonet.%2B38x28%2Bcm.%2BSense%2Bmarc.JPG" width="293" /></a></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"><br /></span></b></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;">Esbossos de Josep Vila Closes<br />Autora: Pilar Planas, 1946<br />Col·lecció Josep Vila Closes</span></b></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"><br /></span></b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8-ZxVOd4FlE/XguiZ0U5RtI/AAAAAAAAPmw/-hJblTTkXlM3vcUUaJE0Mb9cNgaG6KWAACLcBGAsYHQ/s1600/1955.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="572" data-original-width="903" height="401" src="https://1.bp.blogspot.com/-8-ZxVOd4FlE/XguiZ0U5RtI/AAAAAAAAPmw/-hJblTTkXlM3vcUUaJE0Mb9cNgaG6KWAACLcBGAsYHQ/s640/1955.jpg" width="640" /></a></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"><br /></span></b></span></div>
<div style="font-size: 78%; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;">Pilar Planas (tercera començant per l'esquerra) amb Joan Vilaró, Estanislau Vilajosana, Josep M. Manubens, Josep Vila Closes, Teresa Roca, Àngel Gutiérrez, Antoni Sivillà, Àngel Millan, Gregori García i Joan Vilanova, entre altres. Manresa, 1955.<br />Fotògraf: M. Lladó. Arxiu: Família Vila Closes</span></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SNjDXEST7wI/AAAAAAAAAuo/ivEugMP_f6k/s1600-h/PilarPlanas5.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249160166755266306" src="https://2.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SNjDXEST7wI/AAAAAAAAAuo/ivEugMP_f6k/s320/PilarPlanas5.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><span style="font-size: 78%;"><b><span style="font-size: small;">Pilar Planas, asseguda i somrient al fotògraf, celebra amb uns amics el premi que rep a Sant Pol. Foto: Revista </span><i><span style="font-size: small;">Destino</span></i><span style="font-size: small;">. Novembre de 1964</span></b><span style="font-size: small;"> .</span></span></span><br />
<span style="font-size: medium;"><span style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"></span><br />
</span><span style="font-size: 78%;"></span></span><br />
<span style="font-size: medium;"><span style="font-size: 78%;"></span><br /></span>
<br />
<div align="left">
</div>
<span style="font-size: medium;"><span style="font-size: 78%;">
</span>
</span><br />
<div align="left">
</div>
<span style="font-size: medium;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SE2x4eh3wpI/AAAAAAAAAlM/hPwlvXEGOLY/s1600-h/PilarPlanas6.jpg"><img alt="" border="0" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5210015927763452562" src="https://4.bp.blogspot.com/_tuRfPe8wghM/SE2x4eh3wpI/AAAAAAAAAlM/hPwlvXEGOLY/s320/PilarPlanas6.jpg" style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center;" /></a><b><span style="font-size: 78%;"><span style="font-size: small;"> Poema de Gabriel Mora i Arana, </span><i><span style="font-size: small;">in memoriam</span></i><span style="font-size: small;">.</span></span> <br />
</b> </span><br />
<b><span style="font-size: medium;"><br />Conxita Parcerisas Estruch </span></b><br />
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">(publicada l'any 2008, ampliada l'any 2019)</span><br />
</span><span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;"><a href="http://manresanes3.blogspot.com.es/2008/09/pilar-planas-i-mart.html">Es va dir d'ella. Retalls de crítiques</a></span><br />
<span style="font-size: medium;"><span style="color: #993399;"><a href="http://manresanes3.blogspot.com.es/2009/02/portades-revista-bages.html">3 portades de <i>Bages. Revista de temas culturales y ciudadanos</i></a></span> (1954-55 i 56), il·lustrades per Pilar Planas</span><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<b><span style="font-size: medium;">Primera foto i exemplars revista <i>Bages</i>: Arxiu familiar d'Olga Planas</span></b><br />
<span style="font-size: medium;"><br /></span>
<span style="font-size: medium;">Bibliografia</span><br />
<span style="color: black; font-size: medium;"><b>Planas i Martí, Joan . <i>Les Planes de Sant Mateu. Una casa pairal.</i><br />
Fundació C.E. Manresa. <i>Història de la Ciutat de Manresa, 1900-1950</i>, volum III, 1991.</b></span><br />
<br />Conxita Parcerisashttp://www.blogger.com/profile/01262061389466424448noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-20289893302512009752016-04-25T19:18:00.004+02:002019-02-26T19:16:06.516+01:00Rosa Riu Sardans (1926-2016) Activista social- Activista feminista<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-SPQVSO-riN4/Vx5cPMu0PpI/AAAAAAAAA7w/NA7VgWFDuFsLxtn4bdxA4nNR8sDo56HAQCLcB/s1600/Rosa%2BRiu%2B1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-SPQVSO-riN4/Vx5cPMu0PpI/AAAAAAAAA7w/NA7VgWFDuFsLxtn4bdxA4nNR8sDo56HAQCLcB/s400/Rosa%2BRiu%2B1.jpg" width="321" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b> Foto: Arxiu família Cots Riu </b></span><br />
<span style="text-align: justify;"><br /></span>
<span style="text-align: justify;"><b>Tota la vida ha viscut a la mateixa casa on va néixer</b> el 29 de desembre de 1926, l’avi la va comprar i ella n’és l’actual propietària. A la casa del costat dela seva, al carrer del Cós, s’acabava la ciutat de Manresa, l’antic raval de Valldaura.</span><br />
<div style="text-align: justify;">
La mare de la Rosa va morir quan ella tenia 9 anys. El pare va treballar a Can Jorba, tenia molta facilitat pel dibuix. Va aprendre l’ofici de gravador a la joieria Bagués de Barcelona. Gravava joies i feia els dibuixos de les casulles dels capellans. </div>
<div style="text-align: justify;">
Va ser un gran afeccionat als escacs i fundador dels Escacs Catalònia.</div>
<div style="text-align: justify;">
Al pare, la Rosa sempre li ha agraït l’ensenyament que li va donar: “Mentre tinguis una pesseta de més del que has de menester, ja n’hi ha prou”. Al seu pare no li van faltar mai diners.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tingué una germana més petita que ara es morta, l’Emília.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Va anar a escola a les Dominiques com la seva mare, en té bon record. Pel temps de la república, la van portar un any al Lluís de Peguera, a fer la preparatòria, recorda: ”Allò va ser un canvi positiu, anàvem nens i nenes junts, els mestres et responien als dubtes i preguntes, però va durar poc”. Va ser una nena “inquieta”, sempre s’encantava a llegir en qualsevol lloc i no feia gaire el que li manaven.</div>
<br />
<b>La Guerra Civil</b><br />
<b><br /></b>
Recorda dos bombardeigs a Manresa. S’amagaven sota l’escala de casa, no anaven al refugi. “Era un temps de confusió, van matar unes monges que m’havien fet classe. Hi havia venjances, delators, empresonaments. Tot plegat, confusió”.<br />
També comenta la vinculació d’en Joan March, <em>el Banquer de Franco</em>, com un dels principals financers de l’aixecament de 1936. De fet, fou qui pagà el lloguer del<em> Dragon Rapide</em>, l’avió que traslladà el general Franco des de Canàries al Marroc per prendre el comandament de l’exèrcit d’Àfrica. Finançà un pont aeri militar, que va traslladar d’Àfrica a Sevilla els militars i les seves unitats de soldats, per mitjà d’avions alemanys.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>Franquisme i Religió</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Afirma la Rosa: “A casa meva eren catòlics, com la majoria. Es critica les dones musulmanes pel mocador, però jo recordo que per anar a missa ens feien posar un<em> sèfino</em> a l’església. Els capellans ens deien que la dona s’havia de supeditar al marit. Els éssers humans no pertanyem a ningú, som lliures. Jo vaig anar descobrint amb els anys l’ambient tancat i fosc de la dictadura. Durant aquells anys no vaig tenir un comportament estàndard com les dones de la meva generació”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La Piscina Municipal</b><br />
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El seu oncle, en Lluís Catot, fundador dels <b>Teixits Santo Domingo,</b> va obrir botiga al xamfrà de la plaça de Fius i Palà i el carrer de Sant Tomàs, on ara hi ha l’Òptica Soler. La Rosa, a l’edat de 19 anys, va començar a treballar a la botiga. Al cap de tres anys es traslladarien al carrer de Jaume I.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-l4ChZgfBID8/Vx5dhTiMC3I/AAAAAAAAA8A/HyqfAJgA5m8ACeS3TB_QCH3iEycTfMQ7QCLcB/s1600/Piscina%2B.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="257" src="https://4.bp.blogspot.com/-l4ChZgfBID8/Vx5dhTiMC3I/AAAAAAAAA8A/HyqfAJgA5m8ACeS3TB_QCH3iEycTfMQ7QCLcB/s400/Piscina%2B.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b>Vista de la Piscina Municipal anys 70- Fons Quintana Torres, Arxiu Comarcal del Bages </b></span><br />
<br />
Als anys 40 va començar a anar a la Piscina Municipal. <b>Les dones no hi podien anar,</b> perquè es considerava que “<b>anàvem a ensenyar</b>”. A la Rosa li agradava prendre el sol a l’hivern, i també nedar.</div>
<div style="text-align: justify;">
El senyor Vergé, gran promotor d’activitats a la piscina, va facilitar un horari especial per a les dones. Podien anar-hi de les 7 a les 11 del matí, els dimecres. A la Rosa no li anava bé fer aquest horari establert; hi anava a la una del migdia, quan plegava de treballar a la botiga.</div>
Recorda: “A l’hivern, l’època en què anava més a la piscina, érem una dotzena de dones, vam ser molt criticades i mal vistes. Va ser una conquesta de llibertat personal”. Fins fa pocs anys encara anava tres cops per setmana a la piscina.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>El casament</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Es va casar gran, als 31 anys, dins l’ambient social i familiar veien que potser no la casarien. Es va casar amb l’<b>Antoni Cots i Soldevila</b>, company i seguidor incansable de les inquietuds de la Rosa. Enginyer químic, treballà al laboratori de la Pirelli i a la tarda donava classes a la Maestria Industrial. En va ser un dels iniciadors. </div>
<div style="text-align: justify;">
La Rosa afirma: “Sort n’he tingut d’ell, sempre m’ha recolzat en totes les activitats que he volgut fer”. Van tenir dues filles, la Mireia, que es va morir quan tenia 39 anys, la Maria Rosa i un fill, el Joan Antoni. Té cinc néts.</div>
<div style="text-align: justify;">
Comenta amb satisfacció: “<b>A mi m’han educat i ajudat els meus fills en l’aprenentatge de la vida”.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Llibreria Maragall</b><br />
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-6gKU8s8ZMw8/Vx5fLzln3aI/AAAAAAAAA8M/F_qkwN8Xq3gppUcCfsjXN77qErrbb7ZuACLcB/s1600/Llib_Maragall_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-6gKU8s8ZMw8/Vx5fLzln3aI/AAAAAAAAA8M/F_qkwN8Xq3gppUcCfsjXN77qErrbb7ZuACLcB/s400/Llib_Maragall_2.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b> Aparador de la Llibreria Maragall al carrer Cós, 67 de Manresa. </b></span><span style="font-size: x-small;"><b>Foto: Lluïsa Fon</b>t</span><br />
<span style="font-size: x-small;"> </span><br />
La seva afecció a la lectura la va portar a obrir una llibreria, l’octubre de 1972, al carrer del Cós, als baixos de casa seva. <b>No era solament una llibreria; era un lloc de trobada</b>, d’informació, de contactes de dones que volien avortar. Tenia telèfons de contacte amb clíniques de Londres i Holanda. Les dones del nostre país que volien avortar s’hi jugaven la vida, per la clandestinitat i les condicions sanitàries. Recorda: “Havien vingut canalla jove a informar-se que no volien que els seus pares sabessin que estaven embarassades”.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
A la llibreria venia llibres i revistes, no va vendre mai revistes del cor. Hi havia llibres de filosofia, que considera que és la medecina de l’ànima, d’educació, de ciència, entre d’altres, i molts que estaven censurats. Es va especialitzar en el feminisme, els drets de les dones, en portava totes les novetats que sortien a Barcelona.</div>
<div style="text-align: justify;">
Recorda el llibre <em>El segon sexe</em> de la Simone de Beauvoir, “que va ser prohibit durant vint anys pel ministre franquista Manuel Fraga Iribarne. Va ser tota una novetat portar-lo a Manresa. Van ser uns anys que vaig gaudir molt de la botiga, vaig conèixer molta gent”. La llibreria va estar oberta onze anys.</div>
<div style="text-align: justify;">
L’última entrevista la fem a la llibreria, envoltada de quadres pintats pel seu marit, l’Antoni.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Associació de Dones del Bages</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-ays6u70RIME/Vx5gF8zS2iI/AAAAAAAAA8Y/bfI7up-hJzEd0NzHQ7qT3feZ1nIrkZrdQCLcB/s1600/11-10-2012%2B11%253B54%253B19.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-ays6u70RIME/Vx5gF8zS2iI/AAAAAAAAA8Y/bfI7up-hJzEd0NzHQ7qT3feZ1nIrkZrdQCLcB/s400/11-10-2012%2B11%253B54%253B19.JPG" width="248" /></a></div>
<b><span style="font-size: x-small;"> Revista núm 1, març de 1986 publicada per l' Associació de Dones del Bages </span></b><br />
<b><span style="font-size: x-small;"> Arxiu Rosa Riu </span></b><br />
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
El juliol de 1978 es constitueix l’associació, i l’embrió es va gestar a la llibreria Maragall. Es reunien a la botiga cada vuit o quinze dies, s’hi prenien les decisions, es feia tertúlia, feien les pancartes pel 8 de Març, les que després penjaven al Passeig o bé a Sant Domènec. L’ajudaven el pare, el marit i altres homes i dones. </div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Van contactar amb la germana del director de la Pirelli, que era una feminista radical de Milà. “Ella ens portava els eslògans reivindicatius que es feien a Itàlia”. </div>
<div style="text-align: justify;">
Dins l’associació, com a <b>capdavanteres del moviment </b>recorda “la Marga Martínez, la Montserrat Margarit, la Rosa Suñé. Jo les seguia, eren joves, amb cultura i preparades. Es va fer molta feina”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com a document de l’època tenim la revista núm. 1, del març de 1986, publicada per l’Associació de Dones del Bages, titulada “<b>Nosaltres les dones</b>”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Les Jornades de la Dona de 1976</b><br />
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades del <b>27 al 30 de maig de 1976</b> al Paranimf de la Universitat de Barcelona, són considerades el moment de l’eclosió a Catalunya del moviment feminista. En aquella trobada, es van exposar per primera vegada, en un fòrum de debat públic i obert, les reivindicacions i demandes de les dones després dels llargs anys de la dictadura franquista. <br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/---d2o2ysZHU/Vx5hyF2_c7I/AAAAAAAAA8g/rbqD--_xhPkBTN1aeeycb0rczFbOf9dfwCLcB/s1600/Anticonceptius_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://1.bp.blogspot.com/---d2o2ysZHU/Vx5hyF2_c7I/AAAAAAAAA8g/rbqD--_xhPkBTN1aeeycb0rczFbOf9dfwCLcB/s320/Anticonceptius_1.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b> Un dels eslògans difosos en campanyes d'informació. Arxiu Rosa Riu</b></span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Rosa va assistir als actes de les Jornades de la Dona que es feien dissabte al matí: ”Vam fer torns per anar-hi”. Llavors entrà en contacte amb altres realitats: “Em vaig adonar de com ens havien tractat. Va ser una obertura per continuar la lluita. A mi em deien «la feminista». Tant era com em qualifiquessin, el meu marit i la família sempre han entès les meves inquietuds i m’han ajudat molt”. </div>
<div style="text-align: justify;">
Recorda la Lídia Falcón, la M. Aurèlia Capmany, la Montserrat Roig i la Magda Oranich. La Rosa no ha estat afiliada a cap partit polític.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els valors, la feminitat </div>
<div style="text-align: justify;">
En una conversa que va tenir amb un home que estava en contra del feminisme argumentà la Rosa: “A Turquia a les nenes les fan seure amb força coixins perquè tinguin el cul gros. A la Xina els hi embenen els peus perquè no puguin córrer. Cada país té la seva cultura. I aquí valoren les corbes i el volum del cos de la dona, sempre en una societat dominada per l’home”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Associació de Veïns de Valldaura</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-WeEsAVPnkv4/Vx5ivyOyfbI/AAAAAAAAA8s/fGguR2xR0e4obvBN9Vf-e12psHdgnWasACLcB/s1600/Trobades_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="247" src="https://4.bp.blogspot.com/-WeEsAVPnkv4/Vx5ivyOyfbI/AAAAAAAAA8s/fGguR2xR0e4obvBN9Vf-e12psHdgnWasACLcB/s400/Trobades_1.jpg" width="400" /></a></div>
<b><span style="font-size: x-small;">Trobades de dones a la Llibreria Maragall, de dreta a esquerra Rosa Riu, Joana Oriol, Teresa Cots, Josefina Carné, Lluïsa Prat, Antònia Riu, dretes sense identificar, 07-2-1994. Foto: Arxiu família Cots Riu</span></b><br />
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El primer local </b>on es va reunir <b>l’associació</b> fou la llibreria Maragall, durant un any, aproximadament. Les assemblees generals es feien a les Dominiques, perquè a la llibreria no hi cabien. Després es traslladaren a un pis del carrer de la Llum, núm. 12.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recorda com un gran promotor de l’associació en Robert Ricart i Balet, primer president de l’associació: “Gràcies a ell tenim la plaça del 8 de Març actual. Va lluitar perquè hi hagués aquest espai, ja que era previst que s’hi fessin pisos”.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Quan es va voler donar nom a l’associació és va proposar el d’en Robert Ricart, però finalment van inclinar-se pel nom Nostra Llar. Ara, a la biblioteca de l’associació, hi van posar una placa per</div>
<div style="text-align: justify;">
recordar-lo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El windsurf</b><br />
<b><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-APzMxJhRJCE/Vx5jIDf9HxI/AAAAAAAAA8w/49SxJGcVx0soipkinZFendV02MStCnYcACLcB/s1600/Windsurf_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="312" src="https://3.bp.blogspot.com/-APzMxJhRJCE/Vx5jIDf9HxI/AAAAAAAAA8w/49SxJGcVx0soipkinZFendV02MStCnYcACLcB/s400/Windsurf_1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-size: x-small;"><b> La Rosa practicant windsurf a la platja de Cubelles, 1980. Fotos Arxiu família Cots Riu</b></span><br />
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les seves passions ha estat l’aigua i el mar. L’any 1980, quan tenia 54 anys, el seu fill va anar a Alemanya a buscar veles per fer windsurf; a l’estiu feia de monitor ensenyant aquest nou esport. La Rosa va voler iniciar-s’hi, en recorda el començament: “Vaig estar vuit dies damunt de la planxa sense aixecar la vela, fins que al final vaig mantenir l’equilibri i vaig aixecar-la”. Ha practicat aquest esport durant vint anys i el va deixar als 74 anys. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>La mort de la filla </b></div>
<div style="text-align: justify;">
La Mireia, la filla gran de la Rosa, va morir fa dotze anys, d’esclerosi lateral amiotròfica. La seva mort no la va enfonsar; al contrari, la va encoratjar. Reconeix que va ser un procés poc habitual, en la mort d’una filla. Ella sentia i rebia l’empenta de la Mireia. Fos on fos, li donava força i energia per continuar endavant. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>El tabú de la mort</b></div>
<div style="text-align: justify;">
El tema de la mort l’apassiona. Pertany a l’Associació per la Mort Digna, que dirigeix en Salvador Pàniker i Alemany. Fa uns anys hi participava, anant a Barcelona gairebé cada setmana. </div>
<div style="text-align: justify;">
Té fet el testament vital, on diu que no vol quedar com un vegetal. Quan arribi el moment, que no dubtin a desconnectar-la. “En aquest món, ja ho he vist tot, m’espera molta gent a l’altra banda. Viure de segons quina forma no s’hauria de permetre”. També recorda el caputxí Jordi Llimona i Barret, “que també pertanyia a la nostra associació i proposava el dret a l’eutanàsia. Hi està totalment a favor”.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Acabament</b></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha estat i és una dona avançada i inquieta, que anat a contracorrent del que tocava fer, amb la consciència de ser coherent amb si mateixa i de no tenir en compte el que pensés la gent. <br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-qgRKW9yl8k8/Vx5msRBKRLI/AAAAAAAAA9A/JFKuRGpKKUwwcSmfKUmB6oliRjjj9VWxQCLcB/s1600/Foto_4%2B%25C3%259Altima_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-qgRKW9yl8k8/Vx5msRBKRLI/AAAAAAAAA9A/JFKuRGpKKUwwcSmfKUmB6oliRjjj9VWxQCLcB/s400/Foto_4%2B%25C3%259Altima_1.jpg" width="298" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b>Escrit fet per la Rosa Riu Sardans</b></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb capacitat d’adaptació per superar les limitacions, com ella afirma: ”La gran sort ha estat llegir molt”, per tant, s’ha culturitzat constantment. La seva educació la destinava tan sols a casar-se, que ja ho va fer, i com a dona només havia de saber cosir i cuinar. A casa seva li havien dit alguna vegada que “descarrilava”, perquè mentre les noies de la seva edat anaven a brodar, ella va voler aprendre anglès i francès. Sempre amb inquietuds d’aprendre allò que no li estava destinat com a dona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Defensora dels drets de les dones per aconseguir aquella igualtat a què ens acostem però que no hem assolit, i a la qual la religió ens ha barrat el pas, per fer camí. Lluitadora per la llibertat personal i col•lectiva, com a principi bàsic de vida. La seva mirada, encara ara, traspua ànsia per millorar la nostra societat en crisi, que veu massa sotmesa als diners i al consumisme. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
La Rosa ens va deixar el 22 d' abril de l'any 2016</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entrevistes realitzades el setembre i l’octubre del 2012.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Lluïsa Font i Garcia</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Lluïsa Fonthttp://www.blogger.com/profile/12466913237172272017noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5254318521699387427.post-60117847904202869112014-04-15T20:20:00.000+02:002017-11-12T12:34:24.390+01:00Rosalina Camps i Compaño (1931 ) Fotògrafa<div class="MsoNormal">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="285" src="https://2.bp.blogspot.com/-rG7KKzq9K-Q/U017dFqB-QI/AAAAAAAAAy8/Qrg8OmsJDCk/s1600/1-Foto+M%C2%AA+Carme+Vila+OK.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Fotografia: Maria Carme Vila</b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-rG7KKzq9K-Q/U017dFqB-QI/AAAAAAAAAy8/Qrg8OmsJDCk/s1600/1-Foto+M%C2%AA+Carme+Vila+OK.jpg" imageanchor="1" style="font-family: 'Times New Roman'; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><br /></div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-rG7KKzq9K-Q/U017dFqB-QI/AAAAAAAAAy8/Qrg8OmsJDCk/s1600/1-Foto+M%C2%AA+Carme+Vila+OK.jpg" imageanchor="1" style="font-family: 'Times New Roman'; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><br />
<span style="font-family: "arial";"><b><span style="font-size: x-small;"> </span></b></span><br />
<span style="font-family: "arial";">Va néixer el 15 de
desembre de </span><st1:metricconverter productid="1931 a" style="font-family: arial;" w:st="on">1931 a</st1:metricconverter><span style="font-family: "arial";"> la casa cal Trumfo de
Bagà. El pare era encarregat de les mines i la mare treballava a </span><st1:personname productid="la f¢brica. Van" style="font-family: arial;" w:st="on">la fàbrica. Van</st1:personname><span style="font-family: "arial";"> tenir
cinc fills.</span><br />
<span style="font-family: "arial";">Als 7 anys la portaren a una escola de Mataró que recorda com un col·legi de gent benestant, on li ensenyaren piano. Allà va enyorar el seu entorn natal i va tornar a casa per viure amb uns parents a pagès.</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-Id2KgSe6R50/U018dPTB6EI/AAAAAAAAAzI/yJmj3Bd7Yyo/s1600/0-Rosalina+17+anys+02-04-2014+11;51;50.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-Id2KgSe6R50/U018dPTB6EI/AAAAAAAAAzI/yJmj3Bd7Yyo/s400/0-Rosalina+17+anys+02-04-2014+11;51;50.JPG" width="290" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: x-small;"><b> </b></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b> La Rosalina quan tenia 17 anys, 1948</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial";">Als 14 anys guardava vaques a Massanés i als 15 anys vingué
a Manresa per aprendre l’ofici de perruquera
a cal Subirana, al carrer de Sant </span><st1:personname style="font-family: Arial;" w:st="on">Miquel</st1:personname><span style="font-family: "arial";">,
una experiència de la qual guarda molt bon record. La Rosalina acaba l’aprenentatge
i s’estableix amb la seva germana Teresina a Bagà, que ja té una perruqueria a
la població amb el nom de Germanes Camps</span><i style="font-family: Arial;">.</i><br />
<i style="font-family: Arial;"><br /></i></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zsmfsUMQ4AI/U02CKsUgahI/AAAAAAAAAzo/PNQha9XI9Ag/s1600/2-Casament+11-10-1954+OK+(1).jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://3.bp.blogspot.com/-zsmfsUMQ4AI/U02CKsUgahI/AAAAAAAAAzo/PNQha9XI9Ag/s1600/2-Casament+11-10-1954+OK+(1).jpg" width="400" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: x-small;"><b> Casament de la Rosalina i el Manel 11-10-1954 </b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">L’any 1954 es casa
amb Manel Cisa i Artigas i es trasllada a viure a Manresa. Primer s’instal·len
a la zona de la Reforma i després al barri de la plaça de Catalunya, on fa més
de trenta anys que hi viu. Mare de sis fills, Pius, Francesc, Oriol, Manel,
Agustí i Rosalina, i àvia de dotze néts. El seu marit va ser un dels fundadors
i gerents de l’empresa Darsa, un home de lletres a qui li agradava la poesia.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-OttYVt1Cg4Y/U02CliyF-YI/AAAAAAAAAzw/uokn-vfLln0/s1600/3-Familia+Cisa+Camps+1968+OK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://1.bp.blogspot.com/-OttYVt1Cg4Y/U02CliyF-YI/AAAAAAAAAzw/uokn-vfLln0/s1600/3-Familia+Cisa+Camps+1968+OK.jpg" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b> Familia Cisa Camps, 1968</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><b>Els inicis a la fotografia </b></span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial";">Recorda que al seu
poble veia alguns estiuejants que portaven càmeres fotogràfiques. Als 15 anys
el seu germà Ramon i ella es compren una càmera Kodak que compartien i que els
va costar 150 ptes.</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-oD0knw3a5yU/U02W-TlgVVI/AAAAAAAAA1E/u9ZPuOHv9_k/s1600/0-Rosalina+esquiant+1950+.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-oD0knw3a5yU/U02W-TlgVVI/AAAAAAAAA1E/u9ZPuOHv9_k/s1600/0-Rosalina+esquiant+1950+.JPG" width="241" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial";"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial";">La Rosalina ens explica:
“Vaig començar a fer fotos quan anava a esquiar”, esport que li agradava
molt. Autodidacta de formació, feia les fotos amb l’automàtic. No sabia què era
el diafragma ni les velocitats; tot ho feia per pura intuïció. Més endavant, als anys 80, el marit
li regalà un laboratori per casa que li va costar 3.000 ptes. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<b style="font-family: Arial;"><br /></b>
<b style="font-family: Arial;">La primera fotografia</b><span style="font-family: "arial";"> </span><b style="font-family: Arial;">premiada</b><span style="font-family: "arial";"> és de l’any 1958, </span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-FEIsJQZI_y4/U02FzgRQsNI/AAAAAAAAAz8/ONiUhyOu5Fs/s1600/4-+1ER+pREMI+1958.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-FEIsJQZI_y4/U02FzgRQsNI/AAAAAAAAAz8/ONiUhyOu5Fs/s1600/4-+1ER+pREMI+1958.jpg" width="248" /></a></div>
<span style="font-family: "arial";"> Retrata un escolanet que era el seu fill Francesc quan tenia un any, amb el fons del campanar de </span><st1:personname productid="la Seu. Va" style="font-family: Arial;" w:st="on">la Seu. Va</st1:personname><span style="font-family: "arial";"> ser premiada per TVE amb 500 pessetes. Com que estava molt lligada a la canalla, feia molts retrats artístics dels seus fills que presentava a concursos, una mica tot d’amagat, ja que tenia por de fer el ridícul.</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-JL2cNPmnXAQ/U2ugVo7-FxI/AAAAAAAAA40/w0NzzO9SRVU/s1600/Mis+hombres+y+yo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-JL2cNPmnXAQ/U2ugVo7-FxI/AAAAAAAAA40/w0NzzO9SRVU/s400/Mis+hombres+y+yo.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "arial";"><span style="font-size: x-small;"><b>Premi TVE amb el títol "<i>Mis hombres y yo</i>", 1970</b></span></span><br />
<b style="font-family: Arial; font-size: small;"><br /></b></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-family: "arial";">Continua presentant-se a concursos de fotografia. Recorda amb molta estima els cinc premis de Televisió Espanyola, els sis de Televisió Espanyola a Catalunya i</span><span style="font-family: "arial";"> el premi de fotografia femenina convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. El va guanyar tres anys seguits, del 1974 al 1976.</span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-3E2cczFdaQY/U02WqZ0oPEI/AAAAAAAAA08/mg5Tfm4fXz8/s1600/4-Cesta+y+Puntos.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; display: inline !important; font-family: Arial; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-3E2cczFdaQY/U02WqZ0oPEI/AAAAAAAAA08/mg5Tfm4fXz8/s400/4-Cesta+y+Puntos.JPG" width="288" /></a><br />
<div style="font-family: Arial;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Premi TVE del programa "Cesta y Puntos", 1970</b></span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-ag-Kfk5gXmM/U02JZBjsWLI/AAAAAAAAA0Y/gihsD4SIeC4/s1600/5-P%C3%A9rez+de+Rozas+trofeu+diploma02-04-2014+11;55;18.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="307" src="https://1.bp.blogspot.com/-ag-Kfk5gXmM/U02JZBjsWLI/AAAAAAAAA0Y/gihsD4SIeC4/s400/5-P%C3%A9rez+de+Rozas+trofeu+diploma02-04-2014+11;55;18.JPG" width="400" /></a></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: x-small;"><b>El sr. Pérez de Rozas lliurant-li el diploma i el trofeu, 1974</b></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">També va ser guardonada amb els premis Mundo Social d’àmbit estatal que van consistir a viatjar a Cuba, Cancún i les Canàries.</span><br />
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-y6FmjZudB7k/U02LrEfZnkI/AAAAAAAAA0k/ccg0qJWqIKY/s1600/11-Museu+a+L%C2%B4Havana.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-y6FmjZudB7k/U02LrEfZnkI/AAAAAAAAA0k/ccg0qJWqIKY/s320/11-Museu+a+L%C2%B4Havana.JPG" width="224" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/-c8k2fPR2Xsg/U05csXORkRI/AAAAAAAAA4Y/7ny-MEDNDxQ/s1600/12-Viatge+a+M%C3%A8xic+OK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-c8k2fPR2Xsg/U05csXORkRI/AAAAAAAAA4Y/7ny-MEDNDxQ/s320/12-Viatge+a+M%C3%A8xic+OK.jpg" width="224" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial"; font-size: x-small;"><b>A l´esquerra la Rosalina en un museu de l´Havana i a la dreta amb la càmera a Mèxic</b></span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b>Dones fotògrafes</b></span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial";">Als concursos de
fotografia s’hi presentaven poques dones per competir. Recorda, a nivell de
Catalunya, fotògrafes conegudes com </span><st1:personname style="font-family: Arial;" w:st="on">Carme</st1:personname><span style="font-family: "arial";">n
Garcia de Ferrando i Glòria Sala , totes dues de Barcelona.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">De Manresa recorda
afeccionades a la fotografia Carme Serra (esposa del fotògraf Modest) i Mª Dolors Guillaumet (esposa de l’alcalde
Ramon Roqueta)<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><b>Visita a Salvador Dalí</b> </span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-CDCkLyiHxOA/U04vIiuYjDI/AAAAAAAAA1U/FRgBtbEspKI/s1600/7-Dali.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-CDCkLyiHxOA/U04vIiuYjDI/AAAAAAAAA1U/FRgBtbEspKI/s1600/7-Dali.jpg" width="345" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: x-small;"><b>Composició fotogràfica feta després de la visita a en Dalí. Abaix s´observa l´abric signat </b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: "arial";">L’any 1974 el Cercle
Artístic de Manresa organitza una excursió a Port Lligat per visitar el pintor empordanès. La Rosalina
va aconseguir que Dalí li signés a tota l’amplada de l’esquena de l’abric que
portava, un valuós record que va guardar durant anys. Més tard li van fer una
oferta econòmica molt bona i se’l va vendre, i ara es pot veure a les sales
dedicades a Dalí en el museu del Reial Cercle Artístic de Barcelona, juntament
amb fotos que va fer durant la visita.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><b>Visites al Vaticà</b></span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">El matrimoni tenia
fortes conviccions religioses i els hauria agradat que algun dels seus fills
fos sacerdot, tres d’ells van anar al seminari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">La Rosalina ha estat
al Vaticà en diverses ocasions. La primera visita, el 1975, on es va fer passar
per reportera gràfica amb un exemplar del diari<i> Manresa</i>. Volia retratar de prop Pau VI, notícia de la qual es va fer ressó el diari (<i>Manresa</i>,31-5-1975). Anys després, va tornar durant el pontificat de Joan Pau II, foto que té en un lloc preferencial del menjador-museu de casa</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-C5MVDSrsYfM/U04wGUPabdI/AAAAAAAAA1c/A9taw5zvspk/s1600/Contraportada+Gazeta+Manresa+Nadal+1976.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-C5MVDSrsYfM/U04wGUPabdI/AAAAAAAAA1c/A9taw5zvspk/s1600/Contraportada+Gazeta+Manresa+Nadal+1976.jpg" width="242" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<br />
<br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">Va col·laborar amb fotografies a números especials del diari <i>Gazeta Manresa com aquesta contraportada del Nadal de 1976. Com a curiositat la nena de la fotografia és la seva filla Rosalina</i></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b>Relació amb el pintor De Soto</b></span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">Amb Rafael de Soto,
nascut a Bagà com la Rosalina, eren família. Les mares eren cosines i la
Rosalina li va fer de marxant durant deu anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">En Rafael era molt
bon pintor i a més a més, cotitzat. El seu pare era molt amic de Picasso i van
compartir estudi a Barcelona. Durant la guerra civil, la mare de Rafael va
cremar un bagul de dibuixos de Picasso per por a les represàlies.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-lCYLC8-VogM/U05ao4GI02I/AAAAAAAAA4M/0bAaXnJxW0o/s1600/Composicio+objectes+De+Soto_OK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-lCYLC8-VogM/U05ao4GI02I/AAAAAAAAA4M/0bAaXnJxW0o/s1600/Composicio+objectes+De+Soto_OK.jpg" width="269" /></a></div>
<span style="font-size: x-small;"><b> Objectes, records i fotos del pintor De Soto </b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">Va ser una relació
que els va aportar molt enriquiment personal, tant a ella com a tota la seva família. </span><span style="font-family: "arial";">Una anècdota amb de
Soto: “Pel seu aniversari, li vaig fer un pastis amb una patata, amb espelmes
negres….. que al pintor li va fer molta il·lusió, per l’originalitat de la idea”.</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-UlTTNrII-MM/U05H-55OsFI/AAAAAAAAA3s/0OXpf9_jy0A/s1600/Compos+pintor+De+Soto,+germana+Carmeta.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://4.bp.blogspot.com/-UlTTNrII-MM/U05H-55OsFI/AAAAAAAAA3s/0OXpf9_jy0A/s1600/Compos+pintor+De+Soto,+germana+Carmeta.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><b>A l´esquerra la Carmeta Camps, al mig el pintor De Soto i a la dreta la Rosalina en una estada a Gósol</b></span></span><b style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: small;"> </b></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-arTgU7LSsmg/U05ab3KakCI/AAAAAAAAA4I/XqdTp32-B5o/s1600/Composicio+feta+De+Soto+OK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://3.bp.blogspot.com/-arTgU7LSsmg/U05ab3KakCI/AAAAAAAAA4I/XqdTp32-B5o/s1600/Composicio+feta+De+Soto+OK.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: x-small;"><b> Composició feta per De Soto descrivint la Rosalina</b></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><b><span style="font-size: large;">Personatges Coneguts</span> </b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-RBpM-Jpk3aM/U04yK_1MLaI/AAAAAAAAA2A/27kslcAiYr8/s1600/Pintor+Fuentetaja02-04-2014+12;02;31.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-RBpM-Jpk3aM/U04yK_1MLaI/AAAAAAAAA2A/27kslcAiYr8/s400/Pintor+Fuentetaja02-04-2014+12;02;31.JPG" width="274" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-KaUtnH2PDLo/U04x3SaPrmI/AAAAAAAAA14/kPUMUrttbyk/s1600/Profesor+Miravitlles+02-04-2014+11;53;33.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="296" src="https://1.bp.blogspot.com/-KaUtnH2PDLo/U04x3SaPrmI/AAAAAAAAA14/kPUMUrttbyk/s400/Profesor+Miravitlles+02-04-2014+11;53;33.JPG" width="400" /></a></div>
<b> <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Pintor Fuentetaja</span></b><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Professor Lluís Miravitlles</span></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-SQyenvm-i2s/U04ybrmMyOI/AAAAAAAAA2I/wBtEEW1YEsw/s1600/Lorenzo+Quin+02-04-2014+11;34;33.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="https://2.bp.blogspot.com/-SQyenvm-i2s/U04ybrmMyOI/AAAAAAAAA2I/wBtEEW1YEsw/s400/Lorenzo+Quin+02-04-2014+11;34;33.JPG" width="400" /></a></div>
<b> <span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> El pintor i escultor Lorenzo Quinn</span></b><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b>Exposicions</b></span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial";">Sòcia fundadora de
</span><a href="http://www.fotoartmanresa.com/" style="font-family: arial;">Foto Art Manresa</a><span style="font-family: "arial";"> (1976)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">S’ha especialitzat
en el retrat en blanc i negre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">Ha fet moltes
exposicions al llarg de la seva carrera professional, a tot Catalunya i a Andorra. Ha recollit més d’un
centenar de premis, les dotacions dels quals –la majoria– eren en metàl·lic.
Com a curiositat explica que li agraden els trofeus, i que se’ls confeccionava
amb etiquetes d’espetec i roba de vellut.<u><span style="color: red;"><o:p></o:p></span></u></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-uCXwo3vEnUE/U0471VA3KCI/AAAAAAAAA2Y/NgEgimTMcms/s1600/13-1Revista+Tiribeli+N.2+Bag%C3%A0+2005+contraportada+02-04-2014+11;41;01.JPG" imageanchor="1" style="font-family: Arial; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-uCXwo3vEnUE/U0471VA3KCI/AAAAAAAAA2Y/NgEgimTMcms/s400/13-1Revista+Tiribeli+N.2+Bag%C3%A0+2005+contraportada+02-04-2014+11;41;01.JPG" width="370" /></a><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b>Anunci exposició a Bagà, revista Tiribeli nº2 -2005</b></span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span>
<span style="font-family: "arial";">Una de les últimes
exposicions-homenatge del barri de la plaça de Catalunya va ser al centre Cívic
Selves I Carner, el març del 2010, amb una cinquantena de fotos. El seu amic
Joan Segon i Comellas definia l’obra de la Rosalina: “La seva fotografia
simple, fresca, sense estridències innecessàries és un compendi de tendresa, d’anècdota
i de quotidianitat captada en el moment precís”.</span><br />
<span style="font-family: "arial";"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-bHpF9iKDGCo/U048U2Nn7FI/AAAAAAAAA2g/uBh72PVaxIo/s1600/13-Exposici%C3%B3+Mar%C3%A7+2010+.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-bHpF9iKDGCo/U048U2Nn7FI/AAAAAAAAA2g/uBh72PVaxIo/s1600/13-Exposici%C3%B3+Mar%C3%A7+2010+.JPG" width="319" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-nuK_lW9-AcU/U048mzzbPRI/AAAAAAAAA2o/VV7Y6aK8_2I/s1600/14-N%C3%A9ts+Exposici%C3%B3+2010.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><br /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b>Exposició-Homenatge, març 2010 al barri de la plaça Catalunya de Manresa- Foto díptic de Juli Bover </b></span><br />
<span style="font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-RtUiYMYfBkA/U05CIKJTZlI/AAAAAAAAA3c/uqdlC-h5Jp8/s1600/14-N%C3%A9ts+Exposici%C3%B3+2010.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="268" src="https://4.bp.blogspot.com/-RtUiYMYfBkA/U05CIKJTZlI/AAAAAAAAA3c/uqdlC-h5Jp8/s400/14-N%C3%A9ts+Exposici%C3%B3+2010.JPG" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b> La Rosalina amb els néts, març 2010- Centre cívic Selves i Carner</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><br /></span></span>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><b>Exposició “Vintage”</b></span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="font-size: large;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">L’any 2013 dues
manresanes, Pepita Subirana i Rosalina Camps, participen en la campanya estatal
que impulsa <st1:personname productid="la Societat Espanyola" w:st="on">la
Societat Espanyola</st1:personname> de Geriatria i Gerontologia amb l’eslògan “L’envelliment
s’ha de viure amb optimisme i d’una manera activa”. Van ser escollides pel seu </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">caràcter i actitud davant la tercera edat. Comparteixen protagonisme amb altres persones seleccionades a Gandia, Getafe, Madrid, Santiago de Compostel.la, Jaén i Cocentania, que representen àmbits i realitats socials diverses.</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial;"><span class="apple-converted-space"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-iatj3dJ3gQ0/U048-Bti6nI/AAAAAAAAA2w/XqkBX_gORZY/s1600/17-+Expo+Vintage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-iatj3dJ3gQ0/U048-Bti6nI/AAAAAAAAA2w/XqkBX_gORZY/s400/17-+Expo+Vintage.jpg" width="400" /></a></span></span></span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b>Inauguració exposicio "Vintage"al Casino de Manresa. A l´esquerra la Rosalina, al centre la regidora de la gent gran Àuria Caus i a la dreta la Pepita Subirana, 18-12-2013 - Foto Sussi Garcia i Soldevila </b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><br /></span><span lang="CA" style="font-family: "arial";">Aquesta exposició va ser inaugurada a Manresa el 18 de desembre de</span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial";">2013 a la </span><span lang="CA" style="font-family: "arial";">Biblioteca </span><span style="font-family: "arial";">del Casino. La mostra va consistir en dotze fotografies de gran format, que de forma nítida i transparent mostren els rostres de gent gran amb una història existencial al darrere i un projecte de futur per fer.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b>Qué és i ha estat per a tu la fotografia</b><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: large;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "arial";">Ens diu que encara a
la seva edat, amb tota una vida viscuda, la fotografia “és com un conte de
fades que de petita m’agradava llegir i em feia somiar fantasies i realitats.
Ara l’ampliadora és com la fada bona que amb la vareta màgica em permet
convertir els meus somnis en realitat”. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-U9toieKroaM/U2umUr61g-I/AAAAAAAAA5U/NDnyna_KobQ/s1600/18-11-01Caricatura+1996.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-U9toieKroaM/U2umUr61g-I/AAAAAAAAA5U/NDnyna_KobQ/s320/18-11-01Caricatura+1996.JPG" width="201" /></a><span style="font-family: "arial";"></span></div>
<br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: x-small;"><b>Caricatura feta per un pintor rus, 1996</b></span><br />
<span style="font-family: "arial"; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial";">És una dona afable, sensible, que quan la coneixes desprèn imaginació, ingenuïtat i vivències. Ha tingut habilitat i talent natural per poder fer realitat la seva gran afecció, la fotografia. Encara ara es considera una fotografa<i> amateur.</i> La trena històrica que fa anys que porta per no ser esclava de l´estètica, la seva forma de vestir, les corbates signades per artistes coneguts, formen un univers personal i únic d´aquesta artista.</span><span style="font-family: "arial";"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-yn4YQAI3d_Q/U2uin3KgxQI/AAAAAAAAA5M/vmKqwfS6Wls/s1600/corrons+i+rosalina.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-yn4YQAI3d_Q/U2uin3KgxQI/AAAAAAAAA5M/vmKqwfS6Wls/s320/corrons+i+rosalina.jpg" width="268" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif; font-size: small; text-align: center;"> La Rosalina amb el pintor i amic Ignasi Corrons</b><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-kDAD2JZ7nS8/WH8t8oONFMI/AAAAAAAAA98/N4hxQBUs7lgP9teqdgqKG0jY029YGsHFwCLcB/s1600/18-11-01-2014%2B18%253B25%253B41.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-kDAD2JZ7nS8/WH8t8oONFMI/AAAAAAAAA98/N4hxQBUs7lgP9teqdgqKG0jY029YGsHFwCLcB/s640/18-11-01-2014%2B18%253B25%253B41.JPG" width="411" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> Fotografia favorita de la Rosalina, a l' escala del seu pis-museu amb una fotografia de la família a la mà.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><b><span style="font-size: medium;"> </span></b></span>
</span><span style="font-size: x-small;"><b><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: xx-small;"><br /></span>
</b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-r5euQRsUl5o/WH8oyxgu4tI/AAAAAAAAA9s/KZLmr5UY1L8-aBV-QLrhRJjGzbD9T43EQCLcB/s1600/fotografes%2Bi%2Blogo%2Bred.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-size: x-small;"><b><img border="0" height="271" src="https://3.bp.blogspot.com/-r5euQRsUl5o/WH8oyxgu4tI/AAAAAAAAA9s/KZLmr5UY1L8-aBV-QLrhRJjGzbD9T43EQCLcB/s400/fotografes%2Bi%2Blogo%2Bred.jpg" width="400" /></b></span></a></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>Als inicis de l' any 2017 la Rosalina continua ben activa, participant en projectes de Foto Art Manresa i el calendari de </b></span><b style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;">l' Ajuntament de Manresa del 2017 dedicat a la Dona. Fotografia de Foto Art Manresa </b><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><u>Totes les fotografies publicades, pertanyen a l´arxiu personal de la Rosalina Camps i Compaño, llevat de les fotografies que consta l´autor/a </u></b></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<b style="font-family: Arial;">Entrevistes realitzades, desembre del 2013 i </b><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-family: "arial";"><b>de gener a març del 2014.<o:p></o:p></b></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; font-size: large;"><b>Lluïsa Font Garcia</b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Lluïsa Fonthttp://www.blogger.com/profile/12466913237172272017noreply@blogger.com7