Rosalina Camps i Compaño (1931 ) Fotògrafa

Fotografia: Maria Carme Vila

                                                            
Va néixer el 15 de desembre de 1931 a la casa cal Trumfo de Bagà. El pare era encarregat de les mines i la mare treballava a la fàbrica. Van tenir cinc fills.
Als 7 anys la portaren a una escola de Mataró que recorda com un col·legi de gent benestant, on li ensenyaren piano. Allà va enyorar el seu entorn natal i va tornar a casa per viure amb uns parents a pagès.

                                                              
                                                                  La Rosalina quan tenia 17 anys, 1948

Als 14 anys guardava vaques a Massanés i als 15 anys vingué a Manresa per aprendre l’ofici de perruquera  a cal Subirana, al carrer de Sant Miquel, una experiència de la qual guarda molt bon record. La Rosalina acaba l’aprenentatge i s’estableix amb la seva germana Teresina a Bagà, que ja té una perruqueria a la població amb el nom de Germanes Camps.

                                                Casament de la Rosalina i el Manel 11-10-1954  

L’any 1954 es casa amb Manel Cisa i Artigas i es trasllada a viure a Manresa. Primer s’instal·len a la zona de la Reforma i després al barri de la plaça de Catalunya, on fa més de trenta anys que hi viu. Mare de sis fills, Pius, Francesc, Oriol, Manel, Agustí i Rosalina, i àvia de dotze néts. El seu marit va ser un dels fundadors i gerents de l’empresa Darsa, un home de lletres a qui li agradava la poesia.

                                                                    Familia Cisa Camps, 1968

Els inicis a la fotografia 

Recorda que al seu poble veia alguns estiuejants que portaven càmeres fotogràfiques. Als 15 anys el seu germà Ramon i ella es compren una càmera Kodak que compartien i que els va costar 150 ptes.

La Rosalina ens explica: “Vaig començar a fer fotos quan anava a esquiar”, esport que li agradava molt. Autodidacta de formació, feia les fotos amb l’automàtic. No sabia què era el diafragma ni les velocitats; tot ho feia per pura  intuïció. Més endavant, als anys 80, el marit li regalà un laboratori per casa que li va costar 3.000 ptes.  

La primera fotografia premiada és de l’any 1958, 

 Retrata un escolanet que era el seu fill Francesc quan tenia un any, amb el fons del campanar de la Seu. Va ser premiada per TVE amb 500 pessetes. Com que estava molt lligada a la canalla, feia molts retrats artístics dels seus fills que presentava a concursos, una mica tot d’amagat, ja que tenia por de fer el ridícul.

Premi TVE amb el títol "Mis hombres y yo", 1970

Continua presentant-se a concursos de fotografia. Recorda amb molta estima els cinc premis de Televisió Espanyola, els sis de Televisió Espanyola a Catalunya i el premi de fotografia femenina convocat pel reporter gràfic Carlos Pérez de Rozas. El va guanyar tres anys seguits, del 1974 al 1976.

Premi TVE del programa "Cesta y Puntos", 1970

El sr. Pérez de Rozas lliurant-li el diploma i el trofeu, 1974

També va ser guardonada amb els premis Mundo Social d’àmbit estatal que van consistir a viatjar a Cuba, Cancún i  les Canàries.

A l´esquerra la Rosalina en un museu de l´Havana i a la dreta amb la càmera a Mèxic

Dones fotògrafes

Als concursos de fotografia s’hi presentaven poques dones per competir. Recorda, a nivell de Catalunya, fotògrafes conegudes com Carmen Garcia de Ferrando i Glòria Sala , totes dues de Barcelona.

De Manresa recorda afeccionades a la fotografia Carme Serra (esposa del fotògraf Modest) i  Mª Dolors Guillaumet (esposa de l’alcalde Ramon Roqueta)

Visita a Salvador Dalí  

Composició fotogràfica feta després de la visita a en Dalí. Abaix s´observa l´abric signat   

L’any 1974 el Cercle Artístic de Manresa organitza una excursió a Port Lligat  per visitar el pintor empordanès. La Rosalina va aconseguir que Dalí li signés a tota l’amplada de l’esquena de l’abric que portava, un valuós record que va guardar durant anys. Més tard li van fer una oferta econòmica molt bona i se’l va vendre, i ara es pot veure a les sales dedicades a Dalí en el museu del Reial Cercle Artístic de Barcelona, juntament amb fotos que va fer durant la visita.

Visites al Vaticà

El matrimoni tenia fortes conviccions religioses i els hauria agradat que algun dels seus fills fos sacerdot, tres d’ells van anar al seminari.

La Rosalina ha estat al Vaticà en diverses ocasions. La primera visita, el 1975, on es va fer passar per reportera gràfica amb un exemplar  del diari Manresa. Volia retratar de prop Pau VI, notícia de la qual es va fer ressó el diari (Manresa,31-5-1975). Anys després, va tornar durant el pontificat de Joan Pau II, foto que té en un lloc preferencial del menjador-museu de casa

Va col·laborar amb fotografies a números especials del diari Gazeta Manresa com aquesta contraportada del Nadal de 1976. Com a curiositat la nena de la fotografia és la seva filla Rosalina









Relació amb el pintor De Soto

Amb Rafael de Soto, nascut a Bagà com la Rosalina, eren família. Les mares eren cosines i la Rosalina li va fer de marxant durant deu anys.   

En Rafael era molt bon pintor i a més a més, cotitzat. El seu pare era molt amic de Picasso i van compartir estudi a Barcelona. Durant la guerra civil, la mare de Rafael va cremar un bagul de dibuixos de Picasso per por a les represàlies.

                                                               Objectes, records i fotos del pintor De Soto 

Va ser una relació que els va aportar molt enriquiment personal, tant a ella com a tota la seva família. Una anècdota amb de Soto: “Pel seu aniversari, li vaig fer un pastis amb una patata, amb espelmes negres….. que al pintor li va fer molta il·lusió, per l’originalitat de la idea”.

A l´esquerra la Carmeta Camps, al mig el pintor De Soto i a la dreta la Rosalina en una estada a Gósol 

                                               Composició feta per De Soto descrivint la Rosalina


Personatges Coneguts 

          Pintor Fuentetaja




Professor Lluís Miravitlles

                                         El pintor i escultor Lorenzo Quinn

Exposicions

Sòcia fundadora de Foto Art Manresa (1976)

S’ha especialitzat en el retrat en blanc i negre.

Ha fet moltes exposicions al llarg de la seva carrera professional, a tot  Catalunya i a Andorra. Ha recollit més d’un centenar de premis, les dotacions dels quals –la majoria– eren en metàl·lic. Com a curiositat explica que li agraden els trofeus, i que se’ls confeccionava amb etiquetes d’espetec i roba de vellut.

Anunci exposició a Bagà, revista Tiribeli nº2 -2005

Una de les últimes exposicions-homenatge del barri de la plaça de Catalunya va ser al centre Cívic Selves I Carner, el març del 2010, amb una cinquantena de fotos. El seu amic Joan Segon i Comellas definia l’obra de la Rosalina: “La seva fotografia simple, fresca, sense estridències innecessàries és un compendi de tendresa, d’anècdota i de quotidianitat captada en el moment precís”.

Exposició-Homenatge, març 2010 al barri de la plaça Catalunya de Manresa- Foto díptic de Juli Bover  

                                  La Rosalina amb els néts, març 2010- Centre cívic Selves i Carner

Exposició  “Vintage”

L’any 2013 dues manresanes, Pepita Subirana i Rosalina Camps, participen en la campanya estatal que impulsa la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia amb l’eslògan “L’envelliment s’ha de viure amb optimisme i d’una manera activa”. Van ser escollides pel seu 
caràcter i actitud davant la tercera edat. Comparteixen protagonisme amb altres persones seleccionades a Gandia, Getafe, Madrid, Santiago de Compostel.la, Jaén i Cocentania, que representen àmbits i realitats socials diverses.

Inauguració exposicio "Vintage"al Casino de Manresa. A l´esquerra la Rosalina, al centre la regidora de la  gent gran Àuria Caus i a la dreta la Pepita Subirana, 18-12-2013 - Foto Sussi Garcia i Soldevila 

Aquesta exposició va ser inaugurada a Manresa el 18 de desembre de
2013 a la Biblioteca del Casino. La mostra va consistir en dotze fotografies de gran format, que de forma nítida i transparent mostren els rostres de gent gran amb una història existencial al darrere i un projecte de futur per fer.

Qué és i ha estat per a tu la fotografia

Ens diu que encara a la seva edat, amb tota una vida viscuda, la fotografia “és com un conte de fades que de petita m’agradava llegir i em feia somiar fantasies i realitats. Ara l’ampliadora és com la fada bona que amb la vareta màgica em permet convertir els meus somnis en realitat”. 

Caricatura feta per un pintor rus, 1996

És una dona afable, sensible, que quan la coneixes desprèn imaginació, ingenuïtat i vivències. Ha tingut habilitat i talent natural per poder fer realitat la seva gran afecció, la fotografia. Encara ara es considera una fotografa amateur. La trena històrica que fa anys que porta per no ser esclava de l´estètica, la seva forma de vestir, les corbates signades per artistes coneguts, formen un univers personal i únic d´aquesta artista.                                                                                                                                                              

                                               La Rosalina amb el pintor i amic Ignasi Corrons

                           
                     Fotografia favorita de la Rosalina, a l' escala del seu pis-museu amb                                                                        una fotografia de la família a la mà.
 

Als inicis de l' any 2017 la Rosalina  continua ben activa, participant en projectes de Foto Art Manresa i el calendari de l' Ajuntament de Manresa del 2017 dedicat a la Dona. Fotografia de Foto Art Manresa 



Totes les fotografies publicades, pertanyen a l´arxiu personal de la Rosalina Camps i Compaño, llevat de les fotografies que consta l´autor/a 

Entrevistes realitzades, desembre del 2013 i 

de gener a març del 2014.
Lluïsa Font  Garcia