Lidia Camprubí a la piscina-Arxiu Marta Camprubí i Barris
Entrevistem a la Marta, bessones univitel·lines amb la Lídia (físicament idèntiques) van néixer a casa, com es feia abans, al barri del Poble Nou de Manresa, el 13 març del 1946. La mare hi va viure tota la vida i ara encara hi viuen el tiet Joan i la tieta Isabel, els quals durant temps han guardat retalls de diaris i revistes relacionats amb la Lídia i han estat de gran ajuda per fer la biografia.
La mare, Jovita, va treballar de teixidora a diverses fàbriques, i el pare, Josep, fou manyà a cal senyor Valentí Rius Clapers, als tallers del carrer d’Arbonés, una empresa amb un tracte familiar envers els treballadors i les seves famílies. Ens ho explica la germana bessona, la Marta Camprubí:
“Totes dues vam començar anar a la piscina de molt petites, quan les dones només hi podien anar els dimecres de 7 a 11 del matí. Fora d’aquest horari no estava ben vist que les nenes o les dones freqüentessin la piscina, es considerava un ambient només per a homes.”
“Als vuit anys el meu pare ens va portar a la piscina i jugant ens va ensenyar a nedar. Per circumstàncies familiars vam viure uns quatre anys al carrer de Santa Llúcia, fet que va afavorir que per proximitat ens portessin a esbargir-nos a la Piscina Municipal.”
Les germanes Camprubí i el nedador Paquito Martinez - Arxiu Marta Camprubí i BarrisContinua recordant la Marta: ”Arribàvem d'escola; ens donaven un panet i xocolata, i cap a la piscina. Va ser una infantesa molt alegre. A l’hivern, quan sortíem de la piscina, amb el fred que feia...., anàvem a peu a casa llavors ja vivíem al Poble Nou. Ens agradava molt nedar!”.
Van anar a la “Escuela unitària de la señorita Guadalupe” al carrer Major del barri del Poble Nou, escola de la qual guarda molt bon record. Després, a l’Acadèmia Central, on totes dues van cursar peritatge mercantil. Es van examinar per lliure a final de curs a Sabadell. Alumna lliure volia dir que en un parell de dies al juny les examinaven de totes les assignatures del curs.
La Lídia i la Marta van treballar un temps a la llibreria Vergé ja que el propietari, el senyor Joan Vergé, president aleshores del Club Natació Manresa volia que tinguessin temps lliure per anar a entrenar-se. Tal com manifesta la Marta era com si les hagués afillades. La Lídia amb els estudis de peritatge mercantil després treballà al despatx de l'empresa Pielsa de Manresa.
La Piscina Coberta
Quan es va fer la piscina coberta l'any 1955 Manresa aconseguí unes instal·lacions punteres per l’època: es va convertir en la segona piscina d'aquestes característiques de tot l'Estat espanyol; la primera va ser el Club Natació Barcelona.
Comenta la Marta que “les bones nedadores de l'època eren de Canàries perquè es podien entrenar tot l'any pel clima”. El promotor de la iniciativa i qui va tutelar les germanes Camprubí fou Joan Vergé i Oller, sense el qual no hagués estat possible la piscina d'hivern i, per tant, l'inici de tot el que ha estat el Club Natació Manresa fins ara mateix, que s'ha enderrocat l'antiga piscina d'hivern”.
Equip de Relleus del CNM d´esquerra a dreta Montse Dalmau, Lídia Camprubi, Rufina Servalls i Marta Camprubí -Arxiu Marta Camprubí i BarrisUn milió de metres sense Interrupció
El 18 de juny de 1955 s'inaugura la piscina coberta. No era, tanmateix, piscina d'hivern; hi faltava encara la fase més costosa: la calefacció i els serveis de vestidors, dutxes, sauna etc. El 19 de juny a les 0 hores es donà sortida a l'original prova aquàtica, amb relleu cada hora, la qual consistia a nedar un milió de metres sense interrupció. Aquesta prova de nedar un milió de metres pretenia associar de manera simbòlica la quantitat econòmica que el Club Natació Manresa (CNM) necessitava per poder acabar l'obra, un milió de pessetes. Per a aquest fi s’estenien unes cèdules d'aportació econòmica. Aquell milió de metres s'aconseguí el 4 de juliol i Manresa va construir unes instal·lacions de primer ordre per l'època, fet que afavorí que els nedadors i nedadores poguessin entrenar tot l'any. Fins i tot alguns venien d'altres clubs a entrenar-se a la nostra ciutat.
Cor Braasem
Cor Braasem era un waterpolista holandès que va ser olímpic en dues ocasions. El CNM el va contractar com a entrenador el 25 de febrer de 1957 i s’hi quedà fins al desembre de 1959. La ciutat de Manresa li va retre un homenatge el gener de 1960 per la seva trajectòria professional com a entrenador.
D´esquerra a dreta drets Albert Servalls, Oscar Montagut, Emili Llorca, Cor Braasem, Lídia Camprubí i Rufina Servalls. Asseguts Ramon Montagut, Feliu Farras, Paquito Martínez- Arxiu Marta Camprubí i Barris La Marta comenta que “l'entrenador Braasem, en passar per la piscina, va veure dues nenes xipollejant. N'hi havia molt poques. Va dir-li al meu pare ‘porta-les que els faré una prova’. Vam passar la prova i tot seguit vam començar a entrenar-nos; ell tenia experiència d’haver entrenat a Holanda”.
“Va ser un mestre per a nosaltres: treballador infatigable, intel·ligent, exigent i alhora molt afectuós. Quan acabàvem els entrenaments jugava amb nosaltres a la piscina, aquest caràcter sens dubte va motivar i encoratjar la carrera de la Lídia i de molts altres.”
El mestratge i la constància de Braasem als entrenaments van ser decisius per aconseguir els bon resultats en competició de la Lídia. Braasem va ser qui posà els fonaments i va fer possible que la natació manresana fos reconeguda internacionalment.
Després, quan marxà, vingué un altre holandès, Jan Freeser, i a continuació Guillem Alsina, fins que va arribar el manresà Josep Claret, el primer home espanyol que va anar a un campionat d'Europa i que després fou entrenador del CNM. Ens explica la Marta que “actualment Claret encara fa competicions internacionals com a veterà”.
Trajectòria i Rècords
Entre les moltes competicions en què va participar la Lídia de ben segur que hi ha alguna anècdota. Li demanem a la Marta si en destacaria cap i ens explica la següent: “El primer vestit de bany ens el va fer la mare; era de punt i es lligava al coll. El pare ens va acompanyar a una competició que es feia de nit a Vic, quan ens vam llançar a la piscina se'ns va arremangar tot i ens vam quedar amb el cos a l'aire...”.
Quan comencen a despuntar pels bons resultats són els anys 1957 i 1958 en categories infantils i juvenils. Els punts àlgids de la carrera de la Lídia són els anys 1959, 1960, 1961 i 1962. ”L'any 1960 –diu la Marta– per l'Olimpíada de Roma només hi va poder anar la canària Rita Pulido. La Lídia va fer marca per anar-hi, però el país no es podia permetre enviar-hi dues esportistes, i la Lídia es va quedar a les portes de ser olímpica.”
Quatre campions d´esquerra a dreta Paquito Martinez, Rufina Servalls, Josep Claret i Lídia Camprubí- Arxiu Marta Camprubí i BarrisLa Marta remarca:” Batre rècords absoluts és molt important, la meva germana va ser una nedadora completa, tant feia 100 metres, en què es necessita rapidesa, com feia 1500 metres, que requereixen tenir resistència. Ara la gent s'ha especialitzat molt, però ella ho feia tot, per tant tenia una capacitat i dots especials”.Les marques més destacades de la Lídia són:
Octubre del 1959, amb 13 anys, recordwoman de Catalunya en 200 metres lliures.
Maig del 1960 bat els rècords absoluts d 'Espanya de 800 i 1500 metres lliures.
Juny del 1961, rècord nacional infantil en 400 metres lliures. A finals d' any a Sevilla es proclama campiona d'Espanya en relleus.
1962 va ser el millor i més complet any de la seva carrera esportiva :
Entrà a formar part de l'equip de la Federació Catalana de Natació i va ser seleccionada pel torneig que es celebrà a Tòquio.
Març, al Campionat de Catalunya d'Hivern, al Club Natació Barcelona, va ser:
Campiona de 200 metres lliures
Sots campiona de 100 metres lliures
Sots campiona de 400 metres lliures
Juny, al Club Natació Montjuïc és seleccionada per formar part de l' Equip Nacional de la Federació Espanyola de Natació per participar en el Torneig de les 4 Nacions, en què va fer la primera en els 100 metres lliures i també en el relleu de 4x100 metres, i va aconseguir batre el rècord d'Espanya en piscina llarga.
Juliol, al Campionat de Catalunya que va tenir lloc a Manresa, esdevé campiona de Catalunya en 100 metres lliures i també en els 400 metres lliures.
Juliol, als Campionats Absoluts de Catalunya, que es van dur a terme al CN Montjuïc (sense categories d'edat) aconsegueix el campionat en 100 metres lliures.
Al VII Campionat de Catalunya d'Hivern, al CN Sabadell, fa tres sotscampionats en 100, 200 i 400 metres lliures.
Als VI Campionats d'Espanya d'Hivern al CN Terrassa també assoleix el sotscampionat en 400 metres i fa el tercer lloc en 100 metres lliures.
Durant l'agost és seleccionada per formar part de l'equip nacional per l'encontre França-Espanya.
Finalment, durant 52è Campionat d’Espanya al CN. Montjuïc es proclama sotscampiona de 400 metres lliures i en el relleu 4x100 estils, nedant els 100 metres lliures.
L´ any 1963, amb la selecció nacional, en els 4x100 metres lliures, fa la marca de temps 5:08.8 i estableix un nou rècord d'Espanya.1967, campiona d'Espanya de Salvament i Socorrisme, junt amb Francesc Martínez. Formen part de l'equip espanyol als Campionats Mundials
En l'especialitat de Salvament i Socorrisme queda campiona de Catalunya i d'Espanya tres anys consecutius, la qual cosa li permeté ser internacional en moltes ocasions.
El delegat d´Esports Joan Antoni Samarach fent lliurament a la Lídia del títol Nacional de Salvament i Socorrisme-Arxiu Marta Camprubí i BarrisEn resum en natació aconseguí 15 rècords nacionals, 21 títols regionals i el mateix nombre de rècords. Fou 33 vegades internacional en l'equip A, 20 en el B i 2 en l'equip infantil.
Al 1964, amb 18 anys, comença la davallada de la carrera esportiva de la Lídia, després d'estar deu anys en competicions importants. Va ser llavors quan el comte Lacambra, filantrop barceloní i president de la Federació Catalana de Socorrisme, es nodria de nedadors i nedadores per competir internacionalment a països europeus.
Estudis a Madrid
Va anar a Madrid a estudiar de l'any 1965 al 1968 a ”Escuela Nacional de Educación Física”, la carrera de professora d'educació física (INEF actual). En aquells temps Madrid era l’únic lloc on es podien cursar aquests estudis.
Comenta la Marta que:”Part de la carrera la va costejar la família. Allà a l'escola la van ajudar amb una beca, ja que era molt bona estudiant i la precedien les seves bones marques de nedadora”.
La Lídia amb les jugadores de l´equip Medina de handbol de Barcelona- Arxiu Marta Camprubí i BarrisEl 9 de novembre de 1968 li fou lliurat el títol de Professora d'Educació Física a la ”Escuela Nacional de Educación Física de Madrid” on cursà els estudis amb notes excel·lents. El seu professor d’handbol li va recomanar que es dediqués a l’handbol ja que tenia qualitats. Acabats els estudis, per obtenir Títol d'Entrenadora Nacional d’Hàndbol havia d'entrenar durant un any un equip com a període de pràctiques; va agafar l'equip Medina de Barcelona.
La mort de la Lídia
Portada del butlletí del Club Natació Manresa setembre-desembre 1968La Marta ens explica l’accident: “Els fets que van propiciar l'accident i la mort de la Lídia als 22 anys van causar un gran dolor a la família i a la natació catalana i espanyola. El 8 de desembre de 1968 era el dia de la mare, llavors es celebrava aquest dia, ara es celebra al maig. La meva germana va venir de Barcelona junt amb unes noies de l'equip d’handbol que entrenava –també van venir en tren dues exalumnes de la Marta, del col·legi de les Carmelites de Terrassa, lloc on donava classes ara la Lídia i un any abans havia estat la Marta. En marxar a la tarda, les va acompanyar per agafar el tren, que se'ls va escapar, llavors van marxar en cotxe cap a Terrassa. Conduïa un Seat 600 una jugadora de l'equip d’handbol, la meva germana anava al darrera però va fer un canvi de seient amb l'ocupant del davant. Havia plogut; van patinar, i es va produir el fatal accident. L’única que va morir va ser la Lídia”.
“Anys després he parlat amb el Dr. Sant, que la va atendre, i em va explicar que de la topada del vehicle –el Seat 600 al davant no tenia motor– l'impacte la va agafar de ple i li va produir una hemorràgia massiva; no s’hi va poder fer res.”
Reconeixements
Lliurament de la medalla de la Ciutat al Merit Esportiu 1960- Arxiu Marta Camprubí i BarrisL'any 1960 l'Ajuntament de Manresa concedí la Medalla de la Ciutat al Mèrit Esportiu als nedadors del Club Natació Manresa Oscar Montagut, Lídia Camprubí, Rufina Servalls i Domènec Aliberch.
A títol pòstum rebé el 23 de maig de 1969 a l'Ajuntament de Manresa, les distincions següents: Medalla de Plata de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme. Medalla de la Federació Catalana de Natació 1968 i Medalla de Plata de la Delegació Nacional d'Educació Física i Esports 1968.
Reconeixement a títol pòstum a l´ Ajuntament de Manresa 1969, d´esquerra a dreta sr. Solanich president CNM, Marta Camprubí, Josep Camprubí i Jovita Barris- Arxiu Marta Camprubí i BarrisDarrera Revelació
Per acabar la Marta ens fa saber que: “La mare considerava que això de l'educació física no feia per a les noies i ens va voler fer nenes de despatx. Quan vam tenir el peritatge, que és el que volia la mare, tant la Lídia com jo ens vam dedicar al que ens agradava, que eren els esports i l'educació física”.
La Lidia aconseguí rècords i marques meritoris, que van marcar una època dins la natació manresana, catalana i estatal. Volem destacar també que va ser una dona manresana que a meitat dels anys 60, es dedicà professionalment als esports i l'educació física, quan fer això era una activitat poc habitual i poc feminitzada per l'època. Amb la mort prematura de la Lídia es va perdre una esportista vocacional, brillant i polivalent, amb uns coneixements complets dels esports i que segurament hagués tingut una gran projecció nacional i internacional.
Entrevista realitzada setembre del 2011
Lluïsa Font i Garcia
Bibliografia
Bares i Amella, Miquel- Memòria del Club Natació Manresa 1933-1983
Bausili Indústria Gràfica 1984
Diari Manresa 31-12-1958. Un Año de Natación
Diari Manresa 15-03-1960. Cuatro títulos regionales i cuatro récords de Cataluña
Farras i Vall, F. Manresa 12-05-1960. Columnas para Deportista, Lídia Camprubí
Farras i Vall, F. Manresa 23-12-1968. Lídia Camprubí: Su historial deportiva
2 comentaris:
Un exemple per totes les dones esportistes !
Una professora excel·lent!
Alumne de les Carmelites de Terrassa
Publica un comentari a l'entrada