L'Antònia era una dona menuda, obrera, valenta i discreta, que vivia en un pis del barri del Guix. No tenia instrucció, però tenia les idees clares i bons sentiments. Des de la rereguarda de casa seva va fer de suport a la lluita antifranquista dels anys 40 i 50. Amb ella volem homenatjar totes les dones anònimes que van arriscar les seves vides juntament amb els que lluitaven pels seus ideals.Va néixer a Berga l'any 1888. Es va casar amb Joan Bonet Casals, que feia de capatàs en la construcció de la carretera Berga-Bagà. Van tenir tres fills: la Ramona, el Miquel i la Florentina. Tots tres de professió teixidors. Van venir a viure a Manresa l'any 1925.
El Miquel, que tenia 23 anys en esclatar la guerra civil, es va comprometre fortament en el moviment anarco-sindicalista. Amic d’infància i parent llunyà del maqui Marcel·lí Massana, va ser un lluitador anarquista els anys més foscos del franquisme.
Sense fer soroll, l'Antònia va fer de casa seva un refugi per als companys de lluita que tenien problemes a causa de la repressió. Ja abans de la guerra la seva vinya havia servit d'amagatall.
Acabada la guerra i iniciada la resistència antifranquista per aquell pis hi van passar líders coneguts com Francisco Denís Diez "el català", un guia fronterer que, interceptat per la Guàrdia Civil, es va suïcidar a la presó de Sallent l'any 1949. També el maig de 1949 va acollir Josep Sabaté, germà de Quico Sabaté, i el va curar de les ferides que havia rebut a causad'un fort enfrontament amb la policia a l'Hospitalet de Llobregat.
Quan el seu fill Miquel conduïa grups de trànsit cap a les muntanyes o cap a la terra baixa, sortia de casa de matinada amb un cistell gran i un mocador al cap. Seguia el curs del Llobregat, passava pels Tres Salts, s’endinsava per la riera de Sant Esteve i, en un lloc convingut, deixava el que portava per als seus “nois” : cafè, pa, conserves, tabac…
Quan la família la increpava dient-li que no tenia edat per fer això, ella responia: “Vosaltres feu el vostre treball, jo faig el meu; si m’agafen, val més que vagi jo a la presó que vosaltres....”
Era l'any 51 quan una matinada una patrulla considerable de guàrdies civils es van presentar al pis del Guix buscant Marcel·lí Massana. En no trobar-lo, van anar per en Miquel i amb ell es van emportar tota la família. En Miquel va estar vuit mesos empresonat, la resta només uns dies.
L'Antònia va morir de càncer a les acaballes de la dècada dels 50. El Miquel, la Ramona i la Florentina van seguir lluitant des de les files de la CNT i el seu nét Estanislau també.
La Florentina i la Ramona, filles de l'Antònia, amb en Manuel, un noi de Saragossa que vivia en un hospici, que van acollir a casa seva, els anys 40Conxita Parcerisas Estruch
(biografia publicada l'any 2009)
Fotos cedides per Estanislau Bonet, nét de l'Antònia.
Bibliografia
Flores Martínez, Pedro. Tipos Manresanos II.
Flores Martínez, Pedro. Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardoner
Agraïment a l'Arxiu Municipal de Manresa i al Registre Civil de Manresa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada