Maria Matilde Almendros i Carcasona (1922-1995)


                                                Foto: Institut Català de les Dones

Actriu i locutora de ràdio, va ser una de les primeres dones que va recuperar el català en el teatre i en la ràdio. Va néixer a Manresa el 10 d'octubre de 1922. El pare, Pedro Almendros Mateo, era un paleta que havia nascut a Vilatoya (la Manxa), i la mare, Carme Carcasona, una manresana que feia de teixidora.

Als tretze anys, en esclatar la guerra, va voler anar a treballar i va trobar feina en una fàbrica de sabates. Alhora, seguia els estudis de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis, i a l'estiu, a l'institut. En aquesta època va començar a fer teatre a l'Elenc Juvenil Primavera, de l'Ateneu Manresà.

El 1940 ja s’inicià com a locutora a Radio Club Manresa i simultàniament debutà com a primera actriu al Teatre Apolo de Manresa. El 1948, amb l'actor Domènec Ferrer, també manresà, crea la Companyia Almendros-Ferrer, un grup de teatre estable i professional, format a base d'actors amateurs.

L’any 1952 va actuar al Teatre Romea de Barcelona amb L’amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra, amb Maria Vila i Emília Baró, i l’any següent ja formava part de la companyia estable del teatre. Anys més tard, va crear una companyia pròpia que es dedicava al repertori tradicional català. Participà en la sèrie televisiva Doctor Caparrós, de Joan Capri, que va emetre TVE de Catalunya i més endavant TV3.


Pel que fa a la ràdio, des de 1954 fou locutora de Radio Nacional de España a Catalunya. Hi va fer ràdio-teatre, programes com Fantasía, amb Maruja Fernández. Però el que la va fer famosa internacionalment va ser España para los españoles, un programa adreçat a l’emigració europea que es va emetre del 1964 al 1972. Participà en les primeres emissions de programes radiofònics en català: Paraula i pensament, La veu de la sardana i Novel·la. El 1977 s'incorporà a Ràdio 4, on va fer el programa Temps obert. Els darrers anys va col·laborar amb Ràdio Salut.

El 1967 rep el premi Ondas com a millor locutora. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de Interpretación. El 1977 es presentà a les eleccions generals espanyoles en les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya.

Mor el 15 de desembre de 1995 a Barcelona, ciutat que l’ha immortalitzada amb els jardins Maria Matilde Almendros i també al carrer de la Ràdio, on és l’única dona dels dotze radiofonistes que s’hi homenatgen i que van ser triats per votació popular.

A Manresa es va inaugurar, el 16 de gener de 1999, la plaça que duu el seu nom, a la cruïlla dels carrers de Sant Joan d'en Coll i Arquitecte Gaudí. Però aquesta manresana tan popular i coneguda es mereixia més aviat una avinguda, o un carrer més significatiu.






                                Fotos: Manresanes que han fet història



Lluïsa Font 
Conxita Parcerisas

Més informació
Revista El Pou de la Gallina, Setembre 1993 .Maria Matilde Almendros. Wikipedia

1 comentari:

Ester ha dit...

Va ser amiga i companya de classe de la meva mare Carme Sahuquillo!!!!