Manresanes que han fet història: Josefina Bonvehí i Planell

PREMI MARIA CASAJUANA 2013

Biografia publicada per l'organització del Premi Maria Casajuana

Josefina Bonvehí i Planell neix a Sant Vicenç de Castellet el 9 de desembre de 1944. És filla de Conrad Bonvehí i Enric, pèrit mecànic, i de Camil·la Planell i Moré, teixidora, i és mare de cinc fills i àvia de 12 néts. Viu a Manresa des del 1999.

Va estudiar a les Dominiques de Sant Vicenç i, a partir dels 13 anys, va compaginar estudis i feina en entrar a treballar a l'empresa familiar: el petit taller del seu pare on feien matrius, que amb el temps es va transformar en una de les tres empreses de tota la Península que feien platinos per a motos i cotxes.

De ben jove es va interessar per l'ensenyament del català. Així, després de fer diferents cursos de català per correspondència, va començar a fer-ne classes al jovent de la JOC de la seva parròquia. Més endavant va impartir cursos de català a la Biblioteca de la Diputació de Sant Vicenç, tasca que va fer durant 23 anys.

Paral·lelament, va ampliar els seus estudis de català a Òmnium Cultural, sota el mestratge de Joan Badia i Josep Camprubí. La implicació amb Òmnium Cultural continua fins al moment present: actualment és membre de la junta directiva de la delegació del Bages. També forma part del Consell del Centre de Normalització Lingüística Montserrat.

L'interès per la cultura també ha abastat el camp de la música, de la qual va fer tasques de difusió a Cope40 Ràdio Castellet, especialment en l'àmbit de la música clàssica i de la incipient cançó catalana entre 1962 i 1965.

La seva activitat professional va continuar, a partir de 1974, a la guarderia municipal de St. Vicenç de Castellet, el Niu, on va fer de secretària fins al 1984.

Un any abans, el 1983, ja havia començar a estudiar treball social, un àmbit que marcaria de manera decisiva el seu futur professional. Així, el 1986 va participar en la creació del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Bages (anomenat aleshores Servei d'Estimulació Precoç), del qual va ser gestora i treballadora social fins que es va jubilar, el desembre del 2009.

Com a gestora d'aquest centre, el sisè que hi va haver a Catalunya (ara n'hi ha 84), va poder viure i participar en el procés on es va estructurar i definir el treball i la formació de l'atenció precoç al nostre país i va participar en la fundació l'Associació Catalana d'Atenció Precoç.