Dolors Viladrich i Pascual va néixer a Manresa el 12 de novembre de 1936. La seva mare, Carme Pascual, va ser professora de piano. Va formar part d'un quartet que tocaven al cinema, entre pel·lícula i pel·lícula. Acabada la guerra, va haver de deixar la música i fins i tot, amb dolor, es va vendre el piano. El seu pare, Joan Viladrich, també era músic. Va tocar el saxo i el clarinet a l'Orquestra Farrés fins que es va jubilar. Va passar tres anys a la guerra i va sobreviure en un camp de concentració. Els pares van recomanar a la Dolors que no es dediqués a la música perquè els temps eren difícils. Per la música ja tindria temps, li van dir. La Dolors va treballar primer al ram del tèxtil i més endavant d'auxiliar de clínica a l'Hospital de Sant Andreu i a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Als 58 anys, abatuda després de la mort del seu fill, es va acollir a una prejubilació. I va ser en aquesta nova etapa que la Dolors va decidir dedicar-se a la música. Va estudiar a l'escola Esclat de Manresa i va començar la faceta de compositora amb una havanera i una cançó de bressol. Molt aficionada a les sardanes, es va atrevir a compondre'n una i va poder mostrar-la a la Cobla Montgrins. A partir de llavors, Marcel Artiaga, primer tible de la Montgrins, li va fer classes durant tres anys.
Va compondre més de 20 sardanes i va arribar a ser una de les compositores de sardanes més reconegudes de Catalunya. La seva primera sardana, Un sentiment, dedicada al seu fill, la va estrenar la Cobla Jovenívola de Sabadell el 27 de novembre del 2001 a Manresa. Anna Maria, sardana dedicada a la seva fillola, va quedar finalista en un programa de Catalunya Radio i la va tocar la Cobla Sant Jordi al Palau de la Música. Algunes sardanes les va fer arran de celebracions, com el centenari del Foment de la Sardana (Al foment al cor), l'aniversari del programa de radio Aires de Catalunya o els cinquanta anys de la Penya Blaugrana. Altres les va dedicar a persones que estimava.
L'any 2008, als 71 anys, enregistrà el seu primer disc, Il·lusions, que presentà el 15 de març amb un concert al Teatre Conservatori de Manresa a càrrec de la Cobla Montgrins.
La Dolors va tenir una actitud positiva davant de la vida i de les adversitats; va lluitar per aconseguir el seu somni, fer música, i a la setantena ha estat pionera a Catalunya com a dona compositora de sardanes. Un exemple de coratge.
Dolors Viladrich, va morir el 16 d'octubre del 2010 a Girona, a causa d'un atac de cor que va patir mentre ballava sardanes a L'Escala.
1 de novembre de 2010: El Masnou ret homenatge a Dolors Viladrich
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada