Foto de Rosa Miró amb els seus pares. Arxiu familiar Roser Torra
Nasqué a Manresa l´11 de juliol de 1893. Era filla d´Oleguer Miró, metge i manresà il·lustre, i d'Antònia Camps, néta del poeta manresà, Antoni Camps i Fabrés.
Adquirí notables coneixements musicals i de gimnàstica rítmica. Fou seguidora del mètode de Joan Llongueres, músic i pedagog barceloní que després de diplomar-se a Ginebra (1911), introduí aquesta tècnica a Catalunya a través de l´Institut Català de Rítmica i Plàstica (1913), que tenia la seu al Palau de la Música Catalana.
Fou deixebla del mestre Josep Pecanins, compositor, pianista i director de l´Orfeó Manresà. Pecanins fou l´impulsor de la gimnàstica rítmica a Manresa. Els alumnes i cantaires Josep Caellas i la Rosa Miró foren escollits per fer un curs a Barcelona, amb la finalitat d´introduir aquest ensenyament a les escoles.
Rosa Miró acompanyava al mestre Pecanins quan donava conferències, i feia interpretacions musicals, segons queda reflectit a les Cròniques de l´Orfeó Manresà.
Juntament amb Miquel Caelles, guanyà un premi que consistia a aprendre de memòria la tonada i la lletra de les cançons del llibret 40 Cançons populars catalanes, publicat per l´Avenç. Com a retribució, els donaren 25 pessetes per cançó, després d´haver-se après de memòria 34 cançons amb lletra i música. L´acte de lliurament de premis tingué lloc el 5 de novembre de 1911. L´any següent, la Rosa va tornar a guanyar.
Adquirí notables coneixements musicals i de gimnàstica rítmica. Fou seguidora del mètode de Joan Llongueres, músic i pedagog barceloní que després de diplomar-se a Ginebra (1911), introduí aquesta tècnica a Catalunya a través de l´Institut Català de Rítmica i Plàstica (1913), que tenia la seu al Palau de la Música Catalana.
Fou deixebla del mestre Josep Pecanins, compositor, pianista i director de l´Orfeó Manresà. Pecanins fou l´impulsor de la gimnàstica rítmica a Manresa. Els alumnes i cantaires Josep Caellas i la Rosa Miró foren escollits per fer un curs a Barcelona, amb la finalitat d´introduir aquest ensenyament a les escoles.
Rosa Miró acompanyava al mestre Pecanins quan donava conferències, i feia interpretacions musicals, segons queda reflectit a les Cròniques de l´Orfeó Manresà.
Juntament amb Miquel Caelles, guanyà un premi que consistia a aprendre de memòria la tonada i la lletra de les cançons del llibret 40 Cançons populars catalanes, publicat per l´Avenç. Com a retribució, els donaren 25 pessetes per cançó, després d´haver-se après de memòria 34 cançons amb lletra i música. L´acte de lliurament de premis tingué lloc el 5 de novembre de 1911. L´any següent, la Rosa va tornar a guanyar.
Capçalera del programa on s´especifica la primera actuació de gimnàstica rítmica a Manresa . 31-8-1911. Programes de
l´Orfeó Manresà. Arxiu Comarcal del Bages.
El curs 1914-1915 començà a fer de professora de classes de música i de gimnàstica rítmica. Als 26 anys es casà i deixa la feina a l´Orfeó Manresà .l´Orfeó Manresà. Arxiu Comarcal del Bages.
Va morir a Manresa el 26 de juny de 1967.
Familia Torra Miró. La Rosa amb el seu marit i dotze fills dels catorze que va tenir. Arxiu familiar Roser Torra.
Lluïsa Font i Garcia
NOTA: El nostre agraïment a Glòria Ballús per les informacions i orientacions rebudes.
Bibliografia
Ballús i Casòliva, Glòria, El Centre Excursionista de la Comarca de Bages: 1905-2005-Cent Anys de Vida Musical
Cròniques de l´Orfeó Manresà- Agost, Setembre, Octubre 1914
Bibliografia
Ballús i Casòliva, Glòria, El Centre Excursionista de la Comarca de Bages: 1905-2005-Cent Anys de Vida Musical
Cròniques de l´Orfeó Manresà- Agost, Setembre, Octubre 1914
2 comentaris:
La Rosa era la meva mare,hi us donc les gràcies per aquest recordatori que heu fet d'ella, malgrat que jo crec que a part del que dieu,va fer moltes mès coses importants vist el temps i lèpoca que va viure.
Gràcies de tot cor.
Maria Torra Miró
Moltes gràcies a tu. Ens agradaria poder completar la seva biografia amb les vostres aportacions.
Publica un comentari a l'entrada