Republicana i catalanista des dels dinou anys, ingressa a ERC pocs mesos després de la seva fundació. Ella i altres dones com Antonieta Feliu, Anna Espelt o Isabel Arderiu, entre d’altres, el gener de 1933 van constituir el Grup Femení d’ERC de Manresa. Va intervenir en presentacions públiques a Artés, Avinyó, Puig-reig, etc.Les dones d'ERC, com les dels altres partits, es van començar a organitzar arran de la proclamació del sufragi universal en la Constitució republicana de 1931. (Les dones d'esquerra 1931-1939).
Va néixer el 23 de febrer de 1912 a Manresa. De família treballadora —el pare era manyà i la mare teixidora—, era la gran de quatre germans. Als catorze anys va entrar a treballar a la fàbrica. Va voler ser nuadora. Fins que esclatà la guerra, va treballar a Cal Roca, a Cal Torres i a la Fàbrica Nova.
Amb un sentit de la justícia molt estricte, va treballar des de les files d’ERC i del sindicat CNT, durant la República i la guerra. L’alcalde Marcet, amb qui va establir una gran amistat i col·laboració, li va proposar fer de delegada del Ministeri de Defensa als hospitals de Manresa en temps de guerra. Sortia de la fàbrica i anava als hospitals a resoldre les mancances que anaven sorgint.
El desembre de 1938, per motius de salut, el metge li recomana un canvi d’aires. Marxa cap a la Coma i la Pedra, d’on no tornarà fins al cap d'uns anys. Primer perquè en Marcet, en acabar la guerra, la va anar a visitar i li recomanà de no tornar. Després pel seu casament amb en Francesc Pujol, amb qui va viure vuit anys, fins que ell morí. Als quaranta-tres anys torna a Manresa i torna a treballar en el ram del tèxtil fins als anys seixanta.
Els darrers anys va viure a la Residència Montblanc amb el seu germà Jaume. Amb el cap clar anava complint anys i li agradava estar al corrent de la política del país. Això sí, enyorant els anys de la República.
Somreia recordant la «gresca» que van muntar les dones quan, al començament, els homes no les volien en el partit, i com se’n van sortir. Traspuava credibilitat i generositat quan explicava que els que realment van salvar la Seu durant la guerra van ser en Marcet i l'Antonieta Feliu, i que darrere seu s’hi van apuntar totes les entitats.
La JERC l’ha volguda homenatjar creant el premi que duu el seu nom i que cada any, amb motiu del 8 de Març, s’atorga a una manresana que té una trajectòria compromesa amb la societat.
Conxita Parcerisas Estruch
(biografia publicada l'any 2009)
Maria Casajuana rep del director de la revista El Pou de la Gallina el premi Oleguer Bisbal, l'any 2006.Video enregistrat el 25/02/2006 en motiu del V Premi Maria Casajuna.
Enregistrat per M.Alba Riu. Va fer el muntatge, Núria Sala.
Més informació:
El Pou de la Gallina. Maig 2005. Entrevista
Elena Masó i Reig, LES DONES D'ESQUERRA. 1939-1979. Memòria i testimonis (Març 2011)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada