Va néixer el 3 de maig de 1899 a Monistrol de Montserrat. Fou filla de Joaquim Almuzara Marquès nascut a Benabarre (Osca), pagès, i de la seva segona esposa, Àngela Vila Trullàs de Sant Salvador de Guardiola . Era ben petita quan tota la família se’n va anar a viure a Sant Salvador de Guardiola i quan tenia 7 anys la van enviar a Manresa a fer de mainadera amb una família que vivia al carrer Sobrerroca. Més endavant va treballar a la fàbrica tèxtil dels Comtals.
La seva mare feia de llevadora sense títol, al poble. Ajudava a les parteres que no tenien diners per anar a pagar un metge. D’aquí vingué que, als 16 anys, prengués la decisió de ser llevadora. Es traslladà de nou a Manresa, aquesta vegada a casa del Dr. Josep Tuneu i Gassó, on feia mig de minyona i també ajudava en les feines del despatx. Mentrestant va estudiar el batxillerat elemental que li permetria accedir als estudis oficials de llevadora. Va estudiar a la Facultat de Medecina de Barcelona els cursos que dirigia el catedràtic d’obstetrícia i ginecologia Dr. Pere Nubiola Espinós. Va obtenir el títol el 21 de juliol de 1921, als 22 anys.
Començà a exercir a Manresa fins que es va jubilar l’any
1968, als 69 anys. Va ser llevadora de Beneficència Municipal de Manresa i també d'Aguilar de Segarra i Sant Salvador de Guardiola. El 1943 va passar a ser llevadora de la Seguretat Social. Va treballar pel seguro i també particular. Cobrava segons les possibilitats econòmiques de la família atesa.
Es va casar amb Antoni Pesarrodona i Cots, serrador, i va
tenir dos fills, Antoni
Pesarrodona i Almuzara, ginecòleg, i Emília Pessarrodona i Almuzara, llevadora
que no va exercir. Va ser una dona lluitadora i espavilada, amb molt de
caràcter. De petita ja va tenir clar que volia sortir de la pobresa i va voler
estudiar.
Assumia, com era normal a l’època, l’assistència de la mare i el nadó en el part, el postpart, bateig, etc... Només acudia al metge en parts de risc. Amb el pas del temps, els metges van començar a assistir les dones en els parts, però ella tenia una idea molt clara de la professió de llevadora i no va voler treballar mai d’auxiliar d’un metge.
Morí a Manresa, el 2 d’octubre de 1987, als 88 anys
El treball "Una llevadora a Manresa. Estudi de 7.455 parts assistits entre 1922 i 1968" fruit del dietari de l’Assumpció Almuzara, obtingué el Premi “Antoni Esteve” ", dirigit a obres sobre ciències naturals, de la salut, filologia, patrimoni, etc, en l’edició dels Premis Lacetània 2006.
Conxita Parcerisas i Estruch
(biografia publicada l'any 2012)
Fotos: Arxiu familiar Pesarrodona-Isern
Informació obtinguda a través de Mireia Isern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada