Pilar Bertran i Vallès (1905-1998). Bibliotecària.

Pilar Bertran, a la dreta de la foto.


Pilar Bertran va ser la primera bibliotecària que va tenir Manresa. Ella, com a directora, i Emília Fernandez, com a auxiliar, van obrir les portes de la Biblioteca Popular de Manresa el 6 de desembre de 1928.

Van ser nomenades el 24 de gener de 1928 i al mes de febrer la Pilar i l’Emília ja començaren a catalogar i registrar els llibres, primer des de Barcelona perquè no disposaven de local i a partir del mes de setembre des de l’espai habilitat per a la ubicació de la nova biblioteca, a la planta baixa de l’Institut. La inauguració oficial no va ser fins el 21 de febrer de 1929, el dia de la Llum.

Pilar Bertran va néixer a Barcelona el 24 de juliol de 1905. Era filla del metge Joan Bertran, de Barcelona, i de la mestra Rosa Vallès, de Torrelles de Foix. La seva germana Montserrat Bertran Vallès (1891-1967), pedagoga i mestra, de tarannà progressista i molt reconeguda en la seva professió, fou represaliada pel franquisme.

La Pilar va ingressar a l'Escola Superior de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya l'any 1923, quan tenia 18 anys.

Inicià els estudis en una escola innovadora, catalana i capdavantera a Europa, que formava part del projecte de la creació de les biblioteques populars de Catalunya, impulsat per la Mancomunitat. El curs 1924-1925, amb el canvi polític que va representar la dictadura de Primo de Rivera, l'escola perd part de la seva essència, passa a ser la Escuela Superior para la Mujer i la titulació, la de bibliotecaria, archivera y funcionaria. Es va graduar l'any 1927 amb nota de sobresaliente.

També la Biblioteca Popular de Manresa, que depenia de la Diputación Provincial de Barcelona, va obrir portes en aquests anys de dictadura. En aquest període polític només Manresa, juntament amb Granollers (1927), van obtenir una biblioteca popular.

Exerceix com a directora fins el el 31 de març de 1935 que dóna el relleu a Conxita de Balanzó. Les auxiliars que la van acompanyar després d'Emília Fernandez, van ser Concepció Múnera a partir del 23 de juliol de 1930 i Olga Kirchner a partir del 14 d’agost de 1933.

Les memòries anuals redactades per Pilar Bertran no es limiten a dades i estadístiques, sinó que són un retrat de la vida de l'època. Els seus comentaris personals, sobre el moviment que té la biblioteca, els llibres més llegits, les activitats que es fan a la biblioteca i a la ciutat, o les personalitats que la visiten, són molt interessants i contenen valoracions d’una gran sensibilitat. Tot seguit en transcrivim una mostra.

Expressa el goig de poder tornar a escriure en català a la fi de la dictadura de Primo de Rivera.
“...no vull deixar de dir que m'ha estat més planer poder redactar aquesta memòria en català, ja que, com diu Maragall en El catalanisme, en el llenguatge, en escriure en un idioma diferent del que es pensa, fa que el pas de la idea a l'expressió exterior, aquella es modifiqui i s'ofusqui" (Memòria 1930)

"...la biblioteca de Manresa té vida, una vida que s'anirà fent més ufanosa a mesura que vagi passant el temps" (Memòria 1930)

"la biblioteca és el fogar més potent i de més viva cultura dintre Manresa. [...] intel•lectuals ens han fet un prec: el de tenir una sala de conversa, a part de la de lectura. [...] també, per invitació meva, els infants s'hi han reunit els dijous a la tarda dels mesos d'octubre i novembre. Hem dedicat l'estona a explicar com havien de llegir i a comentar llurs lectures." (Memòria 1932). Pilar Bertran té un gran interès perquè els nens adquireixin l'hàbit de la lectura i per iniciativa pròpia té contacte amb els mestres.

Analitza els motius pels quals les persones acudeixen més o menys a la biblioteca: “...13 de març, avui diumenge poca concurrència a la sala de lectura, és degut a una conferència política que dóna en el Teatre Conservatori el senyor Josep Mª Trias de Bés. Molts lectors hi assisteixen." (Memòria 1932)

Parlant de la inauguració de la Biblioteca de la Caixa de Pensions: "com més comoditats en els vehicles de transport, més es viatja, com més Biblioteques, més les afeccions es desperten i es llegeix. Donem la benvinguda a la nova entitat germana nostra en ideal" (Memòria 1932)

"A fi d'atraure els obrers, posem durant una temporada una selecció de llibres de ciències socials damunt dels radiadors. Va bé, tothom se'ls mira i llegeix. A honor als obrers, val la pena esmentar que han sabut aprofitar les contínues vagues d'aquest any per a venir a la Biblioteca" (Memòria 1932)
Sala de lectura Biblioteca Popular de Manresa. 1928

Bertran crea complicitats amb entitats de la ciutat i amb l'Ajuntament. El maig de 1933 l'Ajuntament porta el senyor Lopez-Picó a fer una conferència per commemorar el Centenari de la Renaixença Catalana. L'acte es fa a la biblioteca i la Pilar Bertran fa la presentació del conferenciant.

Passen per la Biblioteca de Manresa coneguts intel•lectuals del país, com Carles Soldevila o el Dr. Serra i Hunter, rector de la universitat, entre altres. Amb motiu de la conferència de Sant Jordi de l'any 1934 que dóna J.V. Foix i en fa la presentació Joaquim Amat i Piniella, escriu sobre el darrer: "amant de les lletres i una de les figures més importants de nostra intel•lectualitat manresana; bon lector nostre, fa encara més simpàtic aquest acte per la major compenetració amb els lectors. Hi assisteixen 140 persones entre elles, l'alcalde, varis regidors, professors d'institut i un bon nombre de senyoretes."

Aquestes memòries les redacta a partir d'un dietari on des del primer dia anava anotant el que es vivia a la biblioteca. Hi reflecteix un gran interès per orientar l'usuari en consultes concretes més enllà d'un llibre, sobre temes dels quals busquen informació: unes roses per bordar o la manera d'elaborar licors. També porta a terme una bona difusió de la biblioteca publicant al diari la llista de les noves adquisicions.

A part de la Memòria anual, Pilar Bertran publicà articles extensos dins la mateixa publicació, com Les biblioteques i les flors i Condicions i deures dels bibliotecaris.

L’11 de març de 1935 és nomenada auxiliar de la Biblioteca Popular Ignasi Iglesias del barri de Sant Andreu de Barcelona. Es tracta d'una nova biblioteca que obrí les portes el 30 de novembre del 1935. Així s'acomiadà dels manresans: "Fa prop de set anys que varem inaugurar. Tant com he treballat entre els seus murs amplis i severs ben abundosos en prestatges i llibres. Tants i tants desitjos que he tingut d'ésser útil als lectors i satisfer les seves ànsies culturals! Hauré assolit fer-ho com ho he desitjat? Aquesta és la primera biblioteca on he treballat i la que ha rebut les primícies de les meves il•lusions. Aquestes circumstàncies fan que l'estimi com a cosa pròpia i que la deixi amb recança. Rebin els manresans... el meu afectuós comiat, i sàpiguen que sols el desig d'acostar-me als meus és causa del meu trasllat" (Memoria 1934)

Va exercir de bibliotecària fins la seva jubilació. Es va casar amb Ramon Massip i van tenir una filla, la Rosa. Va morir a Barcelona el 13 de novembre de 1998 a l'edat de 93 anys.

Foto 3. Pilar, tercera començant per l'esquerra





L'any 2019 la ciutat li dedica un carrer. 


Conxita Parcerisas Estruch
(biografia publicada l'any 2011)



FONTS:

Anuaris Biblioteques Populars (1928-1934). Biblioteca de Manresa
Arxiu de l'Escola de Bibliotecàries. Expedients personals (1920-1938). Universitat de Barcelona.
Estivill Rius, Assumpció "L'Escola de bibliotecàries 1915-1939". Diputació de Barcelona 1992

Exposició: Una mirada retrospectiva. De l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. 90 anys. UB.

Fotografies:
Foto 1. Excursió al Castell d'Escornalbou d'un grup d'alumnes de l'Escola de Bibliotecàries, cap al 1926. Arxiu Facultat de Biblioteconomia i Documentació UB.

Foto 2. Anuario de las Bibliotecas Populares, 1928
Foto 3. Excursió familiar amb el pare i els germans a Torrelles de Foix. Arxiu familiar d'Isabel Galés Bertran

2 comentaris:

Neus Lorenzo Galés ha dit...

Benvolgudes,
M'ha fet molta il·lusió veure que recolliu la vida de la Pilar Bertran, germana de la meva àvia Montserrat Bertran (mestra, pedagoga i feminista de Tarragona)...
Efectivament, les inquietuds literàries i l'amor pels llibres de tots els germans va fer d'aquesta generació un exemple de treball silent i constant, en temps difícils, malgrat tenir càrregues familiars que avui requeririen ajuda externa. Un bon exemple de professionalitat, constància, dedicació i compromís amb el món!

Jo he tingut el privil·legi de viure encara a la casa familiar, on el besavi Juan Bertran tenia la seva consulta de medicina homeopàtica (pionera a Catalunya al 1896), i encara avui s'hi conserven llibres, llegats i documents d'una generació de lletra-ferits que m'han animat a la meva vida professional en molts moments de canvi.
Moltes gràcies pel vostre article, en commemoració de la "Tieta Pilar".
Salutacions cordials,

Mª Neus Lorenzo Galés
nlorenzo@xtec.cat, @NewsNeus

Conxita Parcerisas ha dit...

Gràcies Neus, per les dades i fotos aportades a la biografia de la Pilar Bertran.